El Front Nacional es queda sense cap regió

0
Marine Le Pen sortint de votar. Foto: Europa Press
Marine Le Pen sortint de votar. Foto: Europa Press

L’extrema dreta francesa no aconsegueix la victòria a cap dels territoris en la segona volta de les eleccions regionals

La unió fa la força, diuen. I així ho han enfocat els líders dels dos principals partits de França: François Hollande, del Partit Socialista (PS) i Nicolas Sarkozy, dels Republicans. A la segona volta de les eleccions regionals, el partit d’extrema dreta Front Nacional (FN) no ha obtingut cap regió, tot i sortir com a primera força en sis de les demarcacions després de les primeres votacions.

Al veure els resultats, tant el PS com els Republicans van demanar que augmentés la participació en les votacions del diumenge 13 i que els votants fessin un front comú contra els de Le Pen. Tal era el compromís dels dos partits per frenar l’extrema dreta, que els Socialistes van eliminar les seves candidatures als feus de la família Le Pen: Nord- Pas de Calais-Picardia i Provença-Alps-Costa Blava.

Certament, la participació va augmentar. Del 49,9% de l’electorat mobilitzat el diumenge 6, es passa a un 59,14%, però nou punts més no signifiquen gairebé res si es té en compte que és una segona volta i que realment una participació a unes eleccions de menys del 60% segueix sent una xifra baixa, i més tenint en compte que en aquestes eleccions ha arribat a haver-hi un 15% més de participació que a les actuals.

El FN va quedar com a tercera força amb un 28,8% dels vots i només a un punt dels Socialistes. Tot i la crida de conservadors i socialistes a anar “contra” Le Pen i els seus, van haver d’admetre que el que va passar ahir no és una victòria, sinó una treva. La líder del Front Nacional ja pensa en les presidencials de 2017 i hi enfoca el discurs, afirmant que ja no es tracta d’esquerres o dretes sinó dels qui defensen el “patriotisme o la globalització”.

En les anàlisis posteriors, molts mitjans han comparat la mobilització d’aquestes regionals amb la que va tenir lloc el 2002 a les eleccions presidencials, on s’enfrontaven el conservador Jacques Chirac i l’anterior líder de l’extrema dreta, Jean-Marie Le Pen. En aquell cas, però, la situació era molt diferent, ja que va ser un moment concret en què el Front Nacional va pujar.

El que passa ara és que l’extrema dreta francesa porta tres eleccions consecutives, totes a nivell local, obtenint molt bons resultats que la deixen als nivells dels socialistes en moltes ocasions. A més, tot i que és cert que no han guanyat en cap de les regions, sí hi estan com a partit de l’oposició, des d’on poden actuar contra els governs sense desgastar-se i acurar el seu discurs de cara a 2017.

Tampoc és correcte comparar el cas de 2002 amb l’actual pel fet que els conservadors han canviat una part substancial del seu discurs. Mentre que els de Le Pen han anat suavitzant i presentant les seves mesures com el millor per a la societat francesa que està patint, els Republicans han adoptat – i han posat en marxa en alguns casos– algunes de les mesures més polèmiques del Front Nacional.

Així, ens trobem amb un partit conservador que ha portat el seu discurs a l’extrem per a apropar-se a aquells que estaven captant el seu vot, mentre que els d’extrema dreta han aconseguit canalitzar el vot a partir d’una estratègia on es posen per davant els drets socials dels francesos, atacats per Europa i per la comunitat migrant. Per tant, és difícil que es torni a donar una situació com la de 2002 quan ara per ara els dos partits lluiten pel mateix espai polític.

Igual que en les altres dues eleccions, els resultats del Front Nacional es prenen com un toc d’atenció i tant els Socialistes com els Republicans donen als seus discursos un to solemne i de gravetat per portar alguns dels vots del FN cap al seu terreny. Però en un país on una de les principals forces votades és també la més rebutjada, no només cal un gir en el discurs sinó en l’actitud.