Fusionant la intel·ligència humana amb les màquines

Serà possible connectar la nostra ment directament a una màquina?

En els últims 2 milions d’anys, el cervell humà ha anat creixent de forma constant; no obstant això, recentment s’ha produït un canvi sorprenent des de fa uns 20.000 anys: el nostre cervell està minvant. La reducció és tal que si es manté aquest ritme, els científics prediuen que en uns 2.000 anys més els nostres cervells no seran majors que els del nostre avantpassat el Homo erectus.

Per què s’està produint aquesta reducció en la grandària del nostre cervell? Perquè la nostra biologia està basada en la supervivència i no en la intel·ligència. Per permetre’ns crear eines, usar el llenguatge… necessitàvem un cervell més gran per prosperar. Ara que ja ens hem estabilitzat, aquesta necessitat s’ha dissipat i, per tant, la nostra intel·ligència s’ha tornat “menys necessària” en la nostra espècie tenint en compte el cost en energia tan alt que requereix mantenir en funcionament el nostre cervell.

Davant aquest impediment comprensible en la naturalesa, alguna cosa ens està fent més intel·ligents malgrat la reducció del nostre cervell. Aquí és on entra la tecnologia. Gràcies a ella hem pogut volar o moure’ns més ràpid, per exemple. En l’actualitat, amb la revolució d’Internet en ple apogeu, la xarxa de les màquines i la xarxa de la intel·ligència humana semblen unir-se com una sola.

I si poguéssim tenir tota aquesta informació continguda a les xarxes en la nostra pròpia ment? La interfície cervell-ordinador (BCI, Brain Computer Interface) és una tecnologia que es basa en l’adquisició d’ones cerebrals mitjançant xips implantats i connectats directament a les neurones. Aquestes ones són processades i interpretades per una màquina o ordinador. El primer implant d’aquest tipus va ser desenvolupat pel neurocientífic John Donoghue de la Universitat de Brown (EUA) i implantat en un paralític en 2004, permetent-li controlar dispositius elèctrics sol amb els seus pensaments. El sistema és sorprenentment senzill: els senyals elèctrics del cervell són enviades a una màquina que les interpreta i formalitza en forma d’ordre en dispositius elèctrics com poden ser una cadira de rodes o un braç robòtic.

Serà possible connectar la nostra ment directament a una màquina o ordinador i posseir la totalitat de la informació com un més dels nostres pensaments? Una vegada que entenguem tots els racons del nostre cervell és possible que puguem recrear-los i construir un sistema encara més intel·ligent. Però, aquest enfocament parteix de la base que molts dels funcionaments interns del cervell són encara un misteri per a nosaltres. A més recrear un cervell tampoc seria la solució. La intel·ligència del futur no passa precisament per una zona estriada ni per greix ni per sang.

Segons un recent estudi de la Universitat Tufts (EUA) la intel·ligència no es pot replicar creant la mateixa xarxa d’interruptors d’encès i apagat que posseïm els humans, sinó que hem de centrar-nos a la xarxa com un ens individual, com la mateixa xarxa Internet. Internet és el millor candidat per a la intel·ligència de les màquines: pot treballar en paral·lel, es pot comunicar a través de llargues distàncies i també comet errors.

La convergència entre les xarxes d’ordinadors i les nostres xarxes neuronals sembla ser la clau per aconseguir crear una intel·ligència que fusioni màquines i humans, diferent dels superordinador actuals que coneixem com Deep Blue o Watson d’IBM: una veritable intel·ligència artificial.

“A pesar que Internet encara es troba en una etapa primerenca de la seva evolució, podem aprofitar el cervell que la naturalesa ens ha donat i fer convergir les xarxes d’ordinadors i les xarxes neuronals. Aquesta convergència resultarà clau per crear veritable intel·ligència en màquines artificials”, explica Jeff Stibel, neurocientífic de la Universitat de Tuft (EUA).