El Genocidi armeni: més de 100 anys sobre la taula

0
El president d'Armenia, Serzh Sarsgyan, ha aprovat la resolució d'Alemanya de reconèixer el Genocidi Armeni
El president d'Armenia, Serzh Sarsgyan, ha aprovat la resolució d'Alemanya de reconèixer el Genocidi Armeni | Foto: Europa Press

Alemanya ha reconegut el genocidi armeni, més de 100 anys després; una decisió que no ha agradat a Turquia. Què va succeir?

Dues cares de la mateixa moneda. Turquia s’ha irritat amb la resolució alemanya que qualifica de “genocidi” els fets del 1915 a l’Imperi Otomà que van posar fi a la vida d’un milió d’armenis. Per la seva banda, Armènia ha celebrat el reconeixement. El president del país, Serzh Sargyan, ha aplaudit la resolució i ha expressat la seva gratitud a la cancellera del país europeu, Àngela Merkel, encara que aquesta no estava durant la votació. “L’adopció de la resolució que reconeix el Genocidi armeni és una decisió històrica, no només per Armènia i el poble armeni o Alemanya i el poble alemany, sinó per tot el món civilitzat”, ha senyalat el president.

L’any passat es van fer 100 anys del Genocidi armeni per l’Imperi Otomà, uns fets que els turcs no reconeixen i als que mai es refereixen d’aquesta forma. La qualificació d’aquells assassinats massius genera fortes tensions amb Turquia, qui és l’hereu polític de l’Imperi Turc Otomà – encara que diuen que no hi ha proves fonamentades – . Turquia nega el genocidi, mentre que altres, l’afirmen com ara acadèmics, governs i organitzacions internacionals. Què va ser el Genocidi Armeni, considerat el primer genocidi modern?

 

Què va ser el Genocidi armeni?

Els Joves Turcs, un moviment d’oficials que va donar un cop d’estat en 1908, van llançar una sèrie de mesures contra els armenis, mentre que l’Imperi Otomà patia les successives derrotes militars en diversos conflictes. Un cop es va iniciar la Primera Guerra Mundial en 1914, els Joves Turcs es van denominar Comitè d’Unitat i Progrés – CUP – i es van unir a Alemanya per combatre contra els Aliats. L’Imperi Otomà donava suport a la Triple Aliança formada per Alemanya, Austro-Hongria i Itàlia, que posteriorment seria derrotada a la Gran Guerra.

La propaganda turca va començar a mostrar els armenis com uns “traïdors” per no donar suport i estar a favor de Rússia, el gran enemic. Així, van començar les matances. Els armenis tenen com a data d’inici de la massacre el 24 d’abril de 1915, ja que va ser el dia que l’Imperi Otomà va arrestar a intel·lectuals i líders comunitaris armenis que, posteriorment, serien executats. D’altra banda, els integrats de l’exèrcit turc d’origen armeni van ser desarmats i assassinats. A més, les propietats dels armenis van ser confiscats.

Desenes de milers d’armenis que vivien en la regió d’Armènia Occidental van morir quan els responsables de l’Imperi Turc Otomà els van deportar en massa cap a Anatòlia, al desert de Síria, entre els anys 1915 i 1916.  En el camí van morir d’inació, de malalties, i van ser assassinats i maltractats.

 

El nombre de morts

Hi ha un desacord en relació al nombre de morts. Pels armenis, la xifra ascens a 1,5 milions de morts. En canvi, per a Turquia, es parla de 300.000 persones.

 

I els responsables… què?

En els anys 1919-1920, una sèrie d’oficials otomans van ser jutjats a Turquia per suposats vincles amb les matances. Els Joves Turcs van fugir, però van ser jutjats en absència i declarats culpables de crims capitals. Els còmplices dels Joves Turcs – Comitè d’Unió i Progrés (CUP) – i altres administardors provincials responsables de les atrocitats van ser acusats al final de la Primera Guerra Mundial.

 

Les relacions entre Turquia i Armènia

Les relacions entre els dos països han sigut fredes i hostils. No obstant això, sembla que comencen a descongelar-se, ja que l’any 2009, els dos països van firmar un acord pel restabliment de les relacions diplomàtiques i la reobertura de la frontera comú. Actualment, però, hi ha conflictes per Nagomo-Karabaj; un territori pel qual es van enfrontar Azerbaidjan- qui comptava amb el suport de Turquia – i Armènia.  Nagomo-Karabaj estava en mans d’una ètnia armènia que es va declarar independent en 1991. Tenia una presència militar no reconeguda per Azerbaidjan qui va demanar la retirada de l’exèrcit armeni. Encara és un tema pendent.