Analitzem amb l’ajuda d’una experta en xarxes socials com Mariano Rajoy, Pedro Sánchez, Albert Rivera i Pablo Iglesias gestionen els seus comptes a les xarxes socials

 

La política es juga a tots els terrenys. I en campanya electoral encara més. Fins i tot a les xarxes socials. Les paraules dels candidats i principals líders polítics a les xarxes socials tenen cada vegada més ressò a les informacions polítiques. Els experts en comunicació i màrqueting s’han convertit els darrers anys en peces importants dels equips de campanya política i ara també la figura del community manager esta present a qualsevol partit.

A Diari Català ens hem preguntat qui gestiona millor el seu perfil a les xarxes, en especial a Twitter. Gabriela Amorín, consultora especialista en Social Media a NAL3 Comunicació, ha analitzat als quatre principals candidats aquest 20D, Mariano Rajoy, Pedro Sánchez, Albert Rivera y Pablo Iglesias. Aquí estan les seves principals conclusions:

Mariano Rajoy: poca interacció i molta crítica

Per Amorín, la compta de Twitter de l’actual president, Mariano Rajoy, “no genera quasi conversa”. “Rajoy es dedica a la seva compta més a impulsar altres comptes del Partit Popular que a conversar amb els electors”, valora aquesta consultora que també critica el mal ús que el president fa de les etiquetes: “utilitza etiquetes massa genèriques que no permeten posicionar una marca distintiva”.

Per altra banda, l’experta considera “normal que hi hagi més crítica que comentari positiu” envers el líder del PP. Però, malgrat això, considera que, a les xarxes socials “cal escoltar el que diu la gent” i respondre, cosa que Mariano Rajoy no fa. “És un error que cal corregir”, opina Amorín, que considera que “a la política i a les xarxes cal alguna cosa més que escoltar. És necessari que la gent se senti atesa”.

Un altre punt negatiu de la gestió del seu Twitter –al qual només signa alguns dels missatges- és el fet de tenir una gran quantitat de perfils falsos –no corresponen a cap persona real i s’utilitzen només per augmentar de seguidors-. “Si es vol aconseguir certa conversa, lo lògic en aquest mitjà, amb seguidors falsos no s’aconsegueix”, apunta Amorín, que tampoc té una bona opinió de la pàgina de Facebook del candidat ‘popular’: “el seu Facebook té una activitat bastant pobre i poc original”.

Pedro Sánchez: bones intencions però necessita millorar

El candidat del PSOE, a qui se li recorda de tant en tant a Twitter les seves primeres piulades a la xarxa quan no era gens mediàtic, sembla tenir intenció de generar major interacció a la seva compta, però, en opinió de Gabriela Amorín, podria aprofitar una mica més els “recursos digitals”.

Una de les primeres crítiques que fa l’experta en xarxes socials de NAL3 Comunicació és que els continguts tant a la seva web com a les xarxes socials “són massa repetitius”. “Es tracta més d’un monòleg que d’un diàleg”, continua Amorín, que creu lògic que “generi poc interès entre els seguidors”. La compta de Twitter de Pedro Sánchez té un punt en comú amb la de Mariano Rajoy: “l’ús d’etiquetes és poc coherent i massa generalista”. D’altra banda, Sánchez sí es diferencia de Mariano Rajoy en el tema dels perfils falsos. “Sánchez compta amb pocs perfils falsos com a seguidors”, apunta Amorín que també lloa que Sánchez faci piulades “que l’humanitzen” així com de l’ús que fa de les fotografies, tot i que “ha d’anar amb compte amb la qualitat” de les mateixes.

Albert Rivera: un “comunicador nat”

El líder de Ciutadans pot presumir de ser un dels líders polítics que millor gestiona el seu compte de Twitter. De tots és sabut que des dels inicis, i fins i tot encara avui, l’estratègia a les xarxes socials ha estat clau per al partit ‘taronja’. Gabriela Amorín considera a Rivera com un “comunicador nat” que evidencia tenir una estratègia digital preparada. Malgrat no té tants seguidors com Pablo Iglesias, Rivera “genera una conversa més qualitativa que quantitativa”, a més de tenir “un bon grapat d’activistes que potencien els seus missatges i el del partit i que els fan virals”. A diferència dels líders dels dos grans partits, Rivera sí encerta en el tema d’etiquetes, el que “els permet generar alts nivells de conversa positiva”. Qui no recorda què va fer Rivera al saber que al PP l’hi deien naranjito?

Des de NAL3 Comunicació també lloen de Rivera i el seu partit l’“ús intensiu de les xarxes socials”, així com de les eines pròpies: vídeos, imatges, enquestes, streaming, etc. Tot això, a més, s’acompanya d’una “web molt dinàmica”, fet que també es dona en el cas de Pablo Iglesias i Podemos

Pablo Iglesias: el candidat dels ‘nadius digitals’

A Gabriela Amorín, de NAL3 Comunicació, no li extranya gens que tant Pablo Iglesias com el seu partit, Podemos, estiguin fent una bona tasca a les xarxes socials: “van néixer a les xarxes socials i el seu públic objectiu són els nadius digitals”.

En concret, Pablo Iglesias i Podemos segueixen una estratègia a les xarxes socials que dona fruits a nivell de seguidors i conversa, així com s’acompanya –com hem comentat- d’una bona activitat web. En concret, Amorín compara la web de Pablo Iglesias amb la del president dels EUA, Barack Obama: “com la web d’Obama, permet col·laborar i participar”.

Igual que Rivera i Ciutadans, Iglesias “utilitza totes les eines que les xarxes socials posen a la seva disposició”, tot i que a diferencia dels ‘taronges’, Iglesias i els seus “fan molta conversa però dins el seu cercle”, el que minimitza l’impacte del missatge. “Arriben molt bé al seu electorat però els hi costa arribar a la resta”, argumenta Amorín en un anàlisi que qualsevol politòleg signaria per parlar dels ‘morats’ en general.

Els partits encara han d’aprendre

Les xarxes socials s’han convertit en una eina essencial per a qualsevol polític. “S’hi ha d’estar” comenta un polític, “tot i que no se si ho gestiono correctament”, confessa als pocs segons. L’experta en màrqueting i social media Gabriela Amorín creu que s’ha de prendre les xarxes socials amb moderació. “No són un element decisiu a la política”, comenta tot explicant que “són una eina més que permeten generar un missatge positiu”, malgrat adverteix que s’ha de tenir “un contingut substancial” per a que això sigui així.

De la mateixa manera que el politòleg Antón Losada analitzava al seu Código Mariano la poca necessitat que algú com Mariano Rajoy tenia de les xarxes socials per captar el seu públic, Amorín també creu que “molts cops pensem que el que ocorre a Twitter és el món real oblidant que només una petita part de la població fan vida a les xarxes”. Es calcula que només el 20% dels electors que aniran a votar aquest 20D tenen activitat a Twitter. A més, “és un públic molt particular”, de gent jove i que fan ús intensiu de les noves tecnologies.

Com ja s’ha pogut entreveure en l’anàlisi als principals candidats, per Amorín és important entendre que les xarxes socials “no són només un canal de conversa” sinó que importa més la conversa i la interacció. Critica ella que “molts partits estan se centren en donar publicitat als seus actes de campanya i obliden atendre les peticions i tractar els temes que preocupen a la seva audiència”.

Als partits polítics i líders els hi queda, doncs, feina per fer en el tema de la comunicació 2.0 tot i que, ara per ara, també en aquest sentit hi ha grans diferències entre els ‘vells partits’ i els ‘nous’, ja que, en paraules d’Amorín, “Ciutadans i Podemos lideren entre els partits en qüestió d’estratègia digital”.