Parlem amb un dels fundadors de Lince Works, un estudi de videojocs establert a Barcelona, sobre la importància de les Game Jam dins l’àmbit nacional

Un dels encarregats d’inaugurar oficialment l’espai habilitat per la Global Game Jam al poble de Cornellà ha estat David León. Després de realitzar el màster en creació de videojocs de la Universitat Pompeu Fabra va decidir entrar a la indústria de l’oci interactiu a través de la creació del seu propi estudi; Lince Works, un equip independent de vuit treballadors en ple procés de promoció del seu primer títol.

Image and video hosting by TinyPic

 

Després d’un petit clip on es mostra Twin Souls: The Path of Shadows, l’òpera prima de Lince Works que veurà la llum aquest estiu, David comenta que no ha fet parada a la Game Jam per parlar del seu videojoc. És aquí per ajudar a cadascun dels equips que durant aquest cap de setmana han emprès una marató de 48 hores per crear un videojoc.

El seu consell és “sortiu de la vostra zona de confort” i ho diu per experiència; ha participat activament a totes les Game Jam realitzades des de 2013 i també a 2 Ludum Dare (una espècie de Game Jam online que se celebra més d’un cop a l’any). Enmig del rebombori de les primeres hores de l’edició de 2016, David León seu una estona amb nosaltres per parlar de la importància de les Game Jam.

Fins a quin punt són importants les Game Jam?

Són força crucials per oxigenar-te. Si treballes a una empresa de desenvolupament, et pots tirar, fàcilment, 2 anys amb el mateix projecte i aquí tens l’oportunitat d’anar-te’n a un altre lloc i produir un nou videojoc en 48 hores. És refrescant a nivell professional i pots trobar noves idees per futurs projectes. Si fas una ullada a King, Rovio o Social Point, les empreses grans [dins l’àmbit català], també realitzen Game Jams internes precisament per això, per crear noves idees.

Com valores el videojoc català dins l’àmbit nacional?

A Espanya li donaria un 7/10 amb perspectives de millora. Fa un temps la nota era més baixa i molt allunyada de l’època daurada del software espanyol. El darrer hit d’aquells temps va ser Commandos. Des de fa uns anys tens equips com Mercury Steam amb el nou Castlevania, a Tequila Works amb RIME, Novarama amb Invizimals… Ara també hi ha més estudis independents. Tens a Deconstructeam amb Gods Will Be Watching Blues and Bullets de A Crowd of Monsters. El panorama va millorant però li queda força per esdevenir un referent.

A Catalunya hi destacaría la formació. Han sortit cursos i graus de sota les pedres. El gran problema és que la gent que estudia no es podrà absorbir. Tens empreses free to play com Social Point i poc més. Pots estar ben format però després si no impulses el teu projecte et tocarà marxar fora.

A Catalunya hi destacaría la formació. Han sortit cursos i graus de sota les pedres. El gran problema és que la gent que estudia no es podrà absorbir.

Llavors, la perspectiva és positiva tot i la fuga de talents.

Sí, hi ha bons projectes nascuts aquí. El problema és que costa emprendre qualsevol tipus d’empresa, no només de videojocs. Però com que hi ha tant talent, hi ha molta gent espanyola treballant per estudis estrangers. A Barcelona, per exemple, Ramón Viladomat va traballar al desenvolupament de Ryse: Son of Rome de Crytek. També conec molta gent que ha marxat, a Ubisoft i altres empreses. Tenim talent. El problema és que crear una startup o una empresa que sigui rendible aquí és difícil per la manca d’inversió.

Consideres que no teniu prou suport de les institucions?

És una indústria nova i és difícil. Nosaltres, per exemple, vam haver de buscar finançament personal i més endavant de caràcter privat; només per poder crear l’estudi. Si vols fer un joc i tardes 2 anys a estrenar-lo, és complicat quan molts inversors volen un retorn a l’any següent. No som vistos com un model de negoci ràpid. Pel que fa als distribuïdors, ser espanyol no et treu prestigi però hi ha una barrera idiomàtica que et dificulta el contacte amb aquests cercles.

Ets programador generalista i dissenyador de gameplay. És molt necessària la multi disciplina dins la indústria del videojoc?

Tot depèn de l’escala. Evidentment, si formes part d’un estudi indie necessites algú que s’encarregui del màrqueting, les relacions públiques, el contacte amb inversors. Però la formació que reps es la d’artista. S’obvia que dins un estudi es necessiten figures administratives com els gestors o els productors; els encarregats de les tasques que orbiten el videojoc no es tenen tant en compte. En aquests casos, pot passar que el programador es formi també sobre altres camps. Als estudis indie se’ls coneix com els “gorres” o “barrets”.

S’obvia que dins un estudi es necessiten figures administratives com els gestors o els productors; els encarregats de les tasques que orbiten el videojoc no es tenen tant en compte.

Parlem de la Game Jam. Sembla que la gent ve a aprendre i no a guanyar.

Es deu a l’ecosistema. Si no tens cap altra manera d’aprendre més enllà d’aquests esdeveniments, és la teva oportunitat. Tenim un bon grapat de gent que surt de les universitats però no hi ha un veritable teixit de professionals. Els participants de la Game Jam [joves i estudiants, principalment] són un extracte d’allò que veritablement som. No ho veig malament, però és així. Gràcies a les Game Jam pots fer un producte mitjanament professional i, a més, com a estudiant, tens l’oportunitat de colaborar amb gent experimentada. Paral·lelament a les Game Jam, destacaria les “Quedadas Informales de Desarrollo de Videojuegos“, esdeveniments amb més gent i experiència. El seu oposat seria la Gamelab, amb un entorn més professional però des d’on també aprens. Crec que els esdeveniments i les institucions neixen proporcionalment a l’ecosistema que tenim.