Les sessions de control parlamentàries enfronten al Govern de Rajoy amb la major part del Congrés dels Diputats que amenaça en denunciar-lo al Tribunal Constitucional

 

Xoc de trens sense precedents entre el govern en funcions i l’actual Congrés dels Diputats. Dijous passat el ministre de Defensa, Pedro Morenés, no assistia a la Comissió parlamentària de control i obria el conflicte entre el Congrés i el Govern, entre el poder legislatiu i l’executiu.

En els darrers dies, han estat moltes les opinions dels diferents polítics sobre els motius i les conseqüències d’aquesta negativa per part del govern de Rajoy. Per evitar la plantada al Congrés, Patxi López, que és la tercera autoritat de l’Estat, va enviar una carta a la vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, en la qual li demanava que reconsideressin la seva decisió, però l’executiu en funcions no ho va fer i tots els grups parlamentaris, a excepció del PP, amenacen de portar la situació al Tribunal Constitucional. Però perquè s’ha produït aquest enfrontament?

Dimarts passat, la Mesa del Congrés va aprovar amb els vots a favor de PSOE, Podemos i Ciutadans, la convocatòria de Plens de control al Govern, encara que estigui en funcions. A través d’aquest acord, es vol citar els membres de l’executiu per donar explicacions de les accions fetes fins ara, cosa que no ha agradat gens a l’executiu de Rajoy que s’ha negat rotundament a assistir a aquestes sessions de control.

Els membres del govern en funcions basen la seva decisió en un informe dels Serveis Jurídics de la Secretaria d’Estat de Relacions amb les Corts, segons el qual “un govern en funcions no està obligat a sotmetre’s al control del Congrés, ja que no disposa de la confiança del mateix”. Tot i que aquest és el principal motiu de la negativa de l’executiu, els populars també acusen a la resta de grups de convertir l’hemicicle en “un plató de televisió” i d’utilitzar-lo per fer campanya “contra el PP i el Govern”. De fet, el portaveu popular, Rafael Hernando, afirma que tota aquesta situació li sembla “un frau intel·lectual”, perquè quan el govern andalús i català van estar en la mateixa situació, es va veure bé que no es fessin Plens, ni Comissions.

 

El Govern diu que no assisteix a les sessions de control perquè no té la confiança de la Cambra baixa

 

El Parlament, en canvi, creu que tots els actes del govern estan sotmesos al control parlamentari, malgrat que estigui en funcions i la seva activitat sigui només la de gestionar afers de tràmit. De fet, en la carta que va enviar el president del congrés a Sáenz de Santamaría, li especifica que segons l’article 26.2 de la llei 50/1997, “tots els actes i omissions del Govern estan sotmesos al control polític de les Corts Generals”.

Segons Patxi López, la negativa del govern de Rajoy de sotmetre’s al control parlamentari tindrà conseqüències jurídiques, ja que el PSOE portarà al Ple del 29 de març una proposta de recurs contra l’Executiu davant el Tribunal Constitucional. Per López, aquest recurs és possible, perquè considera que la funció de control de l’acció de govern, reconeguda en l’article 66 de la Constitució, existeix “encara que el Govern estigui en funcions respecte de les qüestions que són de la seva competència, com es manifesta en l’informe de la Secretaria General del Congrés sobre les activitats de la Cambra durant el període en el qual el govern està en funcions”.

Per tant, López creu que l’actuació dels populars permet al Congrés denunciar a l’executiu a través de la via de l’anomenat “conflicte d’atribucions” que serveix per evitar que una institució impedeixi a una altra exercir les seves potestats. En aquest cas, segons Patxi López, el Govern en funcions impedeix la tasca de control del Congrés. Aquesta via, només s’ha utilitzat en una ocasió i va acabar en una sentència l’any 2000 per un recurs invers, és a dir, de l’Executiu contra el Parlament. Igual que en aquesta ocasió, el motiu era que un òrgan constitucional no permetia a un altre exercir les seves funcions.

Però malgrat que es presenti aquest recurs, els terminis d’al·legacions previstos impedeixen que hi hagi una sentència abans que es dissolguin les Corts el 2 de maig, en el supòsit que no s’investís un nou president, cosa que el PP sap perfectament. Ara caldrà veure si, una vegada presentat el recurs al Tribunal Constitucional, el PP decideix fer marxa enrere en la seva posició i se sotmet al control dels representants polítics escollits per tots els ciutadans el passat 20 de desembre.