En aquest article fem un repàs de les principals causes recents del Tribunal Constitucional que han afectat la iniciativa política i legislativa de les institucions catalanes

 

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va arrencar les riallades de mitja cambra quan va cloure una intervenció al Parlament parafrasejant el futbolista Gerard Piqué: “Gracias, Tribunal Constitucional, contigo empezó todo“. Ho va fer en una resposta al president del grup popular, Xavier Garcia Albiol, que l’interrogava sobre les seves intencions en la política exterior de la Generalitat, suspesa cautelarment pel Tribunal Constitucional.

A què es referia, Puigdemont, amb “contigo empezó todo”? En aquest article fem un repàs de les principals causes recents del Tribunal Constitucional que han afectat la iniciativa política i legislativa de les institucions catalanes.

 

Juny del 2010: l’Estatut d’Autonomia

El Tribunal Constitucional resol el recurs presentat per diputats del Partit Popular contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat en referèndum el 18 de juny del 2006. Amb sis vots a favor i quatre en contra, el tribunal declara la inconstitucionalitat de 14 articles de l’Estatut i deixa amb “ineficàcia jurídica” el Preàmbul del text, on consta la denominació de nació al referir-se a Catalunya. Aquesta sentència va tenir com a resposta la primera de les manifestacions massives que s’han succeït any rere any a Catalunya a favor del dret a decidir.

 

Febrer del 2015: la llei de consultes catalana

El govern de l’Estat va presentar un recurs d’inconsitucionalitat de la llei de consultes catalana – aprovada pel Parlament el 19 de setembre del 2014 -, només un dia després que el llavors president de la Generalitat Artur Mas signés la convocatòria de la consulta sobre el futur polític de Catalunya del 9-N, el 27 de setembre de 2014. Per unanimitat, el Tribunal va declarar inconstitucionals els dos articles de la llei de consultes que en regulen una convocatòria general, al·legant que el que realment vol regular la llei és la celebració d’un referèndum, una competència exclusiva del govern estatal. Queda pendent per resoldre la constitucionalitat d’altres articles.

 

Desembre del 2015: la declaració del 9-N

En un temps de resolució rècord – només tres setmanes -, el Tribunal Constitucional va decidir unànimement suspendre la declaració del Parlament del 9 de novembre de 2015, que dóna inici al procés constituent català. El Constitucional va dictaminar que la declaració política vulnera cinc articles de la Carta Magna (referents a la sobirania del poble espanyol i la unitat de la nació) i dos del propi Estatut de Catalunya. Fonts de la cambra van atribuir la rapidesa del seu pronunciament a que ho exigia “la trascendència constitucional” del moment. Un exemple per entendre els tempos del TC: un recurs contra la llei de l’avortament de Zapatero fa sis anys que guarda ser resolt al Tribunal.

 

Febrer del 2016: la conselleria d’Afers Exteriors

La vetlla del dia de Reis passada, després d’una reunió del Consell de Ministres, el govern espanyol va anunciar que portaria al Tribunal Constitucional un conflicte de competències administratives per la creació de la conselleria d’Afers Exteriors a la Generalitat de Catalunya, encapçalada pel diputat de Junts pel Sí Raül Romeva i reglada per dos decrets del Parlament al gener. Aquest dimarts passat, el Tribunal Constitucional va decidir admetre a tràmit el recurs del govern de l’estat i, automàticament, van quedar suspesos els decrets catalans que permetien la creació del Departament d’Exteriors.

En principi, la cambra hauria de resoldre el recurs en els propers cinc mesos, però hi pot haver pròrroga. El President de la Generalitat, Carles Puigdemont, ja ha avisat que mantindrà la conselleria i la seva activitat exterior. La frase “Gracias, TC, contigo empezó todo” la va pronunciar arran d’aquest afer, en resposta al president del grup popular, Xavier Garcia Albiol.

 

El govern espanyol sovint incompleix sentències que el Constitucional ha resolt favorables per Catalunya

 

En la legislatura passada, el Departament de Presidència de l’executiu de Mas va elaborar un informe en el que repassava els conflictes competencials del govern de l’estat vers el català, des de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut fins el 2013 – data del recull -. Un dels capítols de l’esmentat informe es refereix als incompliments per part de l’Estat a sentències del TC que s’han resolt favorables per Catalunya.

Un dels casos d’invasions competencials reconegudes favorables per la Generalitat per part del Constitucional és la gestió i concessió de subvencions amb finalitats d’assistència i serveis socials, una facultat que l’Estat encara no ha traspassat.

Un altre exemple que recull l’informe és la sentència del Tribunal en matèria de beques i ajuts per a estudis universitaris i de nivell mitjà: reconeix la competència de la Generalitat per a gestionar-les i concedir-les. Segons l’informe del govern, l’estat espanyol “no ha donat ple compliment a la delimitació de competències que va establir aleshores el TC”.

L’any 2012 el TC també va resoldre favorablement a la Generalitat el recurs d’inconstitucionalitat en matèria de ferrocarrils. En aquella decisió, el tribunal reconeixia que l’Estat no podia integrar en la seva xarxa tots els serveis que presta Renfe, perquè els serveis que s’ofereixen només dins Catalunya corresponen a la Generalitat. De moment, el govern espanyol no ha redefinit la xarxa ferroviària seguint els criteris de la sentència.