Grècia va dir “NO” a la troica i planta cara a l’Eurogrup

0
Grècia va dir

Grècia va dir "NO" a la troica i planta cara a l'Eurogrup

Amb el 100% dels vots escrutats, el 61,31% dels votants ha dit ‘no’

Grècia li ha fet un sobirà tall de mànigues a Brussel·les. Malgrat portar els seus bancs tancats tota una setmana i dels catastrofistes advertiments llançats per la Unió Europea, la immensa majoria dels grecs no es va arrugar i ahir va votar OXI (No) en el referèndum celebrat al país.

Atenes exploto anit en una gegantesca festa, en una espècie de tràngol col·lectiu. Les botzines dels cotxes, les xiuletades, els càntics i els crits de “Hem guanyat, hem guanyat!!!” inundaven la ciutat. La gent festejava als carrers l’aclaparadora diferència de gairebé 20 punts obtinguda pel ‘no’, i que ha fet realitat el malson de la canceller alemanya Angela Merkel. Perquè el 61,31% dels grecs va ficar ahir en l’urna una papereta amb una creu en el ‘no’, enfront d’un 38,69% que va marcar el ‘sí’. Un desenllaç que gairebé ningú s’esperava una victòria d’aquesta magnitud: es donava per descomptat que fos el que fos el resultat seria per una diferència pírrica.

“Ha de ser acceptat el projecte d’acord presentat a Grècia per la Comissió Europea, el Banc central Europeu i el Fondo Monetari Internacional en el Eurogrup del 25 de Juny de 2015?”. Aquesta era la pregunta que el poble grec estava cridat a respondre ahir, després que el Govern d’esquerra radical que lidera Alexis Tsipras considerés que la proposta en qüestió era inacceptable i per guarir-se en salut decidirà convocar una consulta popular. Una decisió a la qual Brussel·les va respondre enrocant-se en les seves posicions i tancant l’aixeta de l’ajuda a Atenes, la qual cosa va obligar a l’Executiu a ordenar el dilluns passat el tancament dels bancs.

El triomf del ‘no’ suposa una gegantesca victòria política per a Alexis Tsipras, que fa només cinc mesos es va convertir en primer ministre grec al crit de “Acabem amb l’austeritat”. La prova és que Antonio Samaras, capdavantera de la formació de centre-dreta Nova Democràcia, anterior primer ministre del país i un dels grans abanderats del “si”, presentava anit mateix la seva dimissió al capdavant del partit.

La participació en la històrica consulta ha estat del 62,50%

Grècia va dir "NO" a la troica i planta cara a l'Eurogrup

“Quan un poble té fe i consciència col·lectiva pot resistir. (…) Avui celebrem aquesta victòria democràtica però demà seguim com a país unit. Creo en el poder popular”, proclamava Tsipras en un missatge televisat als grecs i mostrant una febre en el llavi inferior, signe evident de la tensió dels últims dies. “Grècia s’asseurà en la taula de negociacions per restituir l’estabilitat econòmica”, assegurava, però deixant clar que “la reestructuració del deute és necessària per a la sortida de la crisi”, va sentenciar.

“No a més retallades, si a autèntiques reformes”, sentenciava per la seva banda Yannis Varufakis, ministre de Finances grec, destacant que la victòria del No significa un rebuig a l’austeritat. Però Varufakis també es mostrava conciliador i assegurava que el seu Govern “tendirà una mà de cooperació” als seus socis i buscarà un “lloc comú”. “Anem a col·laborar amb el BCE i tindrem una actitud positiva cap a la Comissió Europea”, deia.

Oxi, oxi, oxi“, xisclaven entre salts els milers de persones reunida en Syntagma.Syriza, Podem, vencerem”, era un altre dels crits de guerra que milers i milers de goles corejaven anit al uní sono en al·lusió al partit espanyol que lidera Pablo Iglesias. Entre la massa de gent que festejava la victòria del ‘no’ hi havia també qui empunyava banderes espanyoles i republicanes. “No Passaran”, es llegien en castellà en unes pancartes.

“Fins a la victòria sempre”, proclamava una altra.

“Els nostres creditors han de prendre nota que la realitat ha canviat”, declarava a la cadena de televisió SKY News Euclid Tsakaloto, un dels principals negociadors grecs amb la troica, quan encara faltava bastant per acabar el recompte de totes les paperetes però ja era absolutament evident que el NO anava a guanyar per golejada.

Tsakalotos avançava també cuales van a ser a partir d’ara els pilars sobre els quals es va basar l’estratègia grega. Per començar, Atenes va a fer valer l’informe del Fons Monetari Internacional fet públic la setmana passada que reconeix obertament que el deute grec (estimada en uns 350.000-400.000 milions euros, l’equivalent al 180% del PIB del país) és insostenible i que són necessaris almenys 50.000 milions d’euros per solucionar les necessitats financeres del país hel·lè. I, per descomptat, va a recórrer al resultat del referèndum per esgrimir el suport majoritari del poble grec a les posicions que l’Executiu d’Alexis Tsipras defensa a Brussel·les.

La patata calenta pansa ara al Banc Central Europeu, que deu ara decidir si obre o no la línia de liquiditat a Atenes. I ho deu decidir de pressa, perquè amb prou feines queda diners als bancs, tancats tota la setmana passada per evitar una fugida massiva de capitals i els caixers automàtics de les quals estan racionades: només escupen un màxim de 60 euros al dia per targeta. Així i tot, es calcula que els diners se’ls podria acabar demà mateix. I si el Banc Central Europea (BCE) no solta pasta, el país hel·lè es trobarà contra les cordes.

El portaveu del Banc Central Grec, Gabriel Sakellaridis, ja ha fet saber que aquesta institució sol·licitarà al BCE una ampliació de la línia d’assistència de liquiditat d’emergència (ELA). “Creiem que no hi ha raons vàlides perquè no augmentar la liquiditat”, subratllava.

“Les negociacions han de tancar-se molt ràpid, fins i tot en 48 hores”, feia saber el portaveu del Govern, Gabriel Sakellaridis. “Farem tots els esforços per aconseguir un acord immediatament”.