Hi ha vida més enllà de la UE?

0
La vida de Catalunya fora de la Unió Europea
La possible vida de Catalunya fora de la UE
La negociació de Catalunya amb la Unió requereix un reconeixement previ dels Estats membres

S’ha creat un debat sobre la UE on no es cerca contrastar arguments, sinó crear temor als ciutadans

Al llarg de la campanya electoral del 27-S, formacions unionistes com PSC, PP, Ciutadans o Unió han fet ús durant els debats de l’escenari d’una Catalunya fora de la Unió Europea. En la línia de la creació de pors i incerteses, en major o menor intensitat en cada cas, s’ha plantejat aquest escenari com a quelcom necessàriament negatiu.

Si analitzem com és la Unió Europea, veurem fàcilment que aquest és un debat interessat: l’actual UE (en el context de crisi política, econòmica i de legitimitat de la Unió) no es pot permetre perdre un contribuïdor net ni pot retirar la ciutadania a 7.5 milions de persones, tal i com no s’ha desprès d’un país com Xipre, de poc més d’un milió d’habitants, dividit per una frontera interna i amb greus problemes econòmics. Senzillament va en contra dels valors europeus, i és per això que l’expulsió d’una regió o d’un Estat no té precedents a Europa, motiu pel qual no hi ha expectatives de canvi en aquest aspecte (encara que es sentin amenaces per part de diferents òrgans europeus, tal i com ja va succeir per exemple amb la independència d’Eslovènia, actualment un Estat membre de la UE).

Tot i això, hem volgut entrar per un cop en aquest debat. Així doncs, què passaria si una Catalunya independent sortís de la UE?

Alguns dels candidats que han mencionat aquesta possibilitat, com el popular Xavier García Albiol, han parlat de repercussions econòmiques greus degut a l’aparició d’aranzels en la importació i l’exportació de productes. Aquesta afirmació és incerta, ja que per exemple Noruega, Islàndia, Suïssa i Liechtenstein gaudeixen dels avantatges del mercat únic sense formar part de la Unió, que afecta no només al moviment de béns, sinó també al de serveis, capital i persones. Els quatre Estats mencionats disposen a més d’un PIB/càpita (en paritat de poder adquisitiu) superior a l’espanyol.

Una altra expressió utilitzada al llarg de la campanya és la sortida de l’euro, la moneda única europea. El cert és que l’ús de l’euro no està en cap cas condicionat a que l’Estat sigui membre de la Unió, ja que hi ha Estats que no ho són però igualment l’utilitzen, i en canvi hi ha Estats membres que no el fan servir com a moneda corrent. D’una banda, fins a sis països que no són membres de la UE utilitzen la moneda única (com seria el cas d’Andorra), i de l’altra, també hi ha vuit Estats membres que no utilitzen l’euro (com el Regne Unit o Suècia).

Durant aquesta campanya electoral també hem sentit veus, sobretot per part d’Unió, que advertien de que una independència de Catalunya (suposant que això impliqués abandonar la UE) implicaria la retirada de les subvencions de la PAC (Política Agrària Comuna) al sector primari català. En qualsevol cas, convé recordar que Catalunya, a través de l’Estat, contribueix més a les arques europees que no pas aquestes contribueixen al territori català, per la qual cosa resulta difícil contemplar la possibilitat que aquest escenari repercutís negativament sobre la pagesia, sempre que no hi hagi desconeixement o bé una voluntat deliberada de confondre a la població.

Així doncs, tot i que seria difícil imaginar una Catalunya independent fora de la UE, aquest escenari tampoc té cap motiu per si sol per resultar un daltabaix. El debat és sobretot creat artificialment, i les premisses aportades no semblen cercar un debat profund, sinó senzillament atemorir la població. I per contrarestar això, calen explicacions clares.