“Hillary preferiria Ted Cruz com a rival”

0
Donald Trump Hillary Clinton Superdimarts
Donald Trump i Hillary Clinton | Foto: Europa Press.

El periodista i professor nord-americà Allan Schroeder analitza a Barcelona el paper dels mitjans en el fenomen Donald Trump

 

“Al principi la premsa no el va prendre seriosament i, quan es van donar compte, ja era massa tard”. Aquest anàlisi, amb el coincideixen molts periodistes i experts, és un resum del perquè la premsa ha sigut aliada de l’èxit que esta tenint l’aspirant a candidat republicà, Donald Trump. La frase la va pronunciar aquest dilluns el professor nord-americà Allan Schroeder a una trobada amb periodistes al Col·legi de Periodistes de Barcelona.

Schroeder, expert en debats televisius i campanyes electorals, reconeix que “Trump és un fenomen que no es pot explicar”. Ho argumenta amb dades: el candidat republicà ha rebut ¡36 vegades! més cobertura mediàtica que el seu màxim rival republicà i el doble que Hillary Clinton, principal favorita al bàndol demòcrata.

De l’èxit de Donald Trump com candidat polític, Schroeder ‘culpa’ en bona part als mitjans de comunicació, als que acusa de no haver calculat el potencial del candidat ni dels minuts que li dedicaven. “Al principi no el van prendre seriosament i la cobertura que s’hi feia era de sorna”, explica aquest periodista, que posa l’exemple de la versió nord-americana del Huffington Post que “els primers dies posava les cròniques i declaracions de Trump a la secció d’entreteniment, no a la de política”.

Però el paper de la premsa en aquesta història no acaba als primers dies. Segons Schroeder, fins i tot canals liberals com “MSNBC interrompen la seva emissió per emetre qualsevol declaració en directe de Donald Trump”, fet que no ocorre amb la resta de candidats, ni tant sols amb Hillary Clinton.

 

Un candidat imprevisible

“Amb Trump és un nou joc”, sintetitza Schroeder en referència als debats electorals, els quals ell ha estudiat des dels anys 60 fins ara en un dels seus darrers llibres. Reconeix que en un debat on hi participen multiplicitat de candidats “no és tant important les polítiques” que es proposen, com l’aspecte visual, el comportament i el saber estar. Aquest anàlisi també el comparteix el periodista d’El Periódico, Albert Garrido, que opina que “si Eisenhower hagués tingut que afrontar debats amb 10 o 11 candidats, s’hagués quedat callat”, fet que l’hagués restat vots.

El que atrau de Donald Trump, a banda del seu missatge –que ha arribat a ser qualificat de feixista- és la seva imprevisibilitat. Per això potser Schroeder contradiu als qui creuen que és ell el millor rival que podria tenir Clinton a la cursa presidencial de la tardor. “Hillary preferiria a Ted Cruz”, opina Allan Schroeder, que argumenta que “el seu missatge és el mateix”, així que seria més fàcil pels assessors de l’ex Secretaria d’Estat preparar els debats.

Amb Trump la cosa canvia. “És un personatge imprevisible”. En els darrers dies ha arribat a atacar als seus candidats per ser “baixets”, per “mullar el llit” i altres atacs gens propis de la tradició política dels EUA. “A Clinton, com a Rajoy, se li nota que no li agrada debatre”, fet que posa les coses difícils si Trump aconsegueix que la candidata demòcrata ‘perdi els papers’.

Malgrat ser lluny del multimilionari, és precisament Ted Cruz qui va segon a la carrera republicana, en contra del favoritisme que, a priori, tenia Marco Rubio, a qui l’analista nord-americà acusa de ser mandrós: “Rubio no era conscient del treball que comporta una candidatura presidencial”.

Ni Cruz ni Rubio, però, semblen amb capacitat d’arrebatar la candidatura republicana a Donald Trump. Qui si podria, segons aquest periodista, és el propi Partit Republicà, que ha manifestat que, malgrat Trump “no representa els valors del partit”, el recolzaria en cas de ser escollit candidat. “Si s’arriba a la convenció amb poca diferència entre Trump i algun altre candidat”, pronostica Schroeder, “els reglaments interns del partit podrien fer variar el resultat”. Això, però, podria provocar un daltabaix al partit i una reacció dels partidaris del magnat, “que, com ja em vist, són molt sorollosos”.

Si Trump aconsegueix ser finalment escollit com a candidat republicà, ho tindrà difícil davant la previsible candidata demòcrata, Hillary Clinton. “Trump s’emporta el recolzament majoritari entre els simpatitzants republicans però caldrà veure qui el recolza més enllà en una elecció nacional”, pronostica Schroeder, que veu en el liberalisme i pragmatisme de Clinton una oportunitat per a que la que va ser primera dama es converteixi en la primera dona que presideix els Estats Units.

 

Compartir
Article anteriorPresentada la 96a edició de la Volta a Catalunya
Article següentRetrospectiva de Godard a la Filmoteca
Adrián Caballero
Redactor en cap. Periodista especialitzat en política amb experiència a mitjans com El Temps, Tribuna Interpretativa i Report.cat, entre d'altres. [email protected]