El Ministeri d’Hisenda limita la capacitat d’aval de la Generalitat

0
El ministre montoro amb la llei
Cristobal Montoro després del Consell de Ministres | Foto: Europa Press
Model de sol·licitud d'autorització d'aval
Model de sol·licitud d’autorització d’aval

 

Hisenda limita a Catalunya en clau econòmica

Avui entra en vigor la darrera reforma de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes que limita la seva capacitat d’aval. El número 220 del Butlletí Oficial de l’Estat publica la nova resolució del Ministeri d’Hisenda i Obres públiques que preveu definir el principi d’estabilitat i prudència financera.

En efecte, a partir d’ara les Comunitats Autònomes no podran aprovar avals, re-avals o garanties públiques si aquestes superen en el seu conjunt el 1,5 per cent del seu Producte Interior Brut anual. És a dir, Catalunya només podrà concedir crèdits a empreses, Pymes, o societats per un valor de 3 mil milions d’euros cada any. També s’estableix una segona restricció per a cada operació individual. I doncs, cada aval concedit per la Generalitat no podrà sobrepassar els 25 milions d’euros o el 0,1 per cent del seu PIB. Tot i així aquells executius autonòmics que desitgin superar l’import fixat podran sol·licitar autorització al Ministeri d’Hisenda.

La reforma legislativa pretén limitar la capacitat econòmica de les Comunitats Autònomes i els Ens Locals per tal de seguir controlant els objectius de dèficit públic marcats pel govern central. En realitat, i en compliment de la normativa europea, els avals, re-avals o les garanties públiques no es comptabilitzen com un deute públic i per tant no tenen un impacte directe a la xifra del dèficit actual. Tot i així, a llarg termini el risc de perdre les quantitats prestades impactaria a les finances públiques i de retruc al dèficit assolit. En què es destinen aquests crèdits? Majoritàriament les autonomies empren aquestes partides pressupostàries al desenvolupament d’infraestructures, finançament de les Pymes, o al foment de la indústria. És el cas, per exemple, de la línia 9 del metro de Barcelona. Així doncs, si la concessionària d’aquests avals es declarés en fallida seria la Generalitat qui hauria d’assumir la quantia prestada. Per altre banda, si no es facilitessin línies de crèdit aquestes necessitats estructurals no es podrien realitzar.

La resolució, aprovada per la secretària General de Coordinació Autonòmica i Local, també imposa restriccions pels ens locals. En aquest cas, el text estableix un límit d’aval equivalent al 30 per cent dels seus ingressos liquidats durant l’exercici econòmic anterior. I alhora un llindar per a cada operació individual del 15 per cent. Tot i així, les administracions locals també podran superar aquestes quanties prèvia sol·licitud i autorització del ministeri. I quins criteris tindrà en compte el Consell de Ministres? En primer lloc, el grau de compliment de les normes fiscals compreses a la Lofca; el risc del producte financer en si mateix; el període mitjà de pagament a proveïdors; i finalment l’assoliment dels objectius fiscals. La reforma s’engloba en el marc de les polítiques econòmiques que l’executiu de Mariano Rajoy ha vingut desenvolupant en els últims tres anys. Paral·lelament al control de dèficit, va crear els Fons de finançament de l’estat i va limitar la capacitat de les administracions autonòmiques d’endeutar-se i recórrer als mercats estrangers. Ara la restricció afecta, també, als avals.