La història de Tris no és ‘Leal’ a la saga

0

Schwentke i Fangmeier no arriben a la nota d’aprovat en efectes

Els llocs canvien i dels personatges, tots reben un nou tatuatge, però no hi ha res nou i brillant a la nova entrega de Divergente: Leal. La tercera adaptació a la pantalla gran d’aquesta saga escrita per Veronica Roth i dirigida per director Robert Schwentke no aconsegueix girar el timó i donar-nos un nou enfoc.

Un paper fluix recau en la protagonista Tris, encarnat per Shailene Woodley. La seva actuació satisfà, més o menys, per a una altra pel·lícula d’acció de ciència-ficció, on les grans idees s’embotellen sovint sota clixés massa ressonants a la història del cinema. Aquest filme ofereix més del mateix- un fet que gairebé no els hi molesta els aficionats que ja han promès la seva lleialtat a la franquícia-, però no convertirà a qualsevol creient nou. Qualsevol pel·lícula en la qual, en uns 20 minuts, el personatge principal diu: “Crec que finalment estarem bé”, garanteix que això no passarà. És previsible de principi a fi.

Les primeres escenes permeten a Schwentke i al supervisor d’efectes visuals Stefen Fangmeier (Wanted) repartir alguns efectes impressionants en diverses peces dels 120 minuts totals de rodatge (a destacar el recobriment de Tris en forma d’ou i amb la pluja àcida de color sang que es vessa sobre el paisatge apocalíptic quan surten de Chicago).

Altres personatges se’ls dóna poca importància, quan, en realitat, a la veritable historia, tenen un gran pes. Denotar, especialment, la fluixa importància cap a la Líder Evelyn (Naomi Watts) i a la cap d’Amistat, la pacificadora Johanna (Octavia Spencer). El mateix passa amb la història d’amor en curs entre Tris i Cuatro, que es distribueix amb un grapat de piquets sense importància banyats pel sol i les altes temperatures.

A més, amb fins i tot les actuacions que són transitables, amb prou feines poden salvar el desastrós desenllaç de la trama principal que sembla que va ser aixecada d’un episodi d’alguna sèrie de televisió ridícul i sense gas amb la intenció de no ser renovada per una segona temporada.

Com a màxim, el que Schwentke i el seu equip d’experts d’efectes visuals han volgut crear és preparar la gran confrontació de l’últim capítol, proporcionant un o dos punts culminants d’acció en el camí per guardar-se la traca final i poder menjar unes crispetes explosives i bones a la segona part. Si no és això, podem apagar les llums i marxar.