Iceta: “Si el referèndum és imprescindible per formar acord, no hi haurà govern”

0
Miquel Iceta durant la roda de premsa. Foto: PSC
Miquel Iceta durant la roda de premsa. Foto: PSC

El líder del PSC, Miquel Iceta, ha valorat en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio la proposta de referèndum que els hi va fer En Comú Podem

El líder del PSC, Miquel Iceta, ha mostrat el seu rebuig a la proposta de referèndum que En Comú Podem va enviar al PSC. En una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, el líder dels socialistes catalans ha alabat que el document d’En Comú no opti per la unilateralitat però ha rebutjat voler-ho discutir.

Al document presentat, ha dit Iceta, “hi ha punts d’acord i qüestions a valorar”, però el referèndum no és una d’elles. “Volem un referèndum per acordar i aquest és per trencar. Si el referèndum és imprescindible, ja sabem no hi haurà acord, el tema ha sortit com el monstre del llac Ness“.

Al document que es va fer públic ahir, En Comú Podem fa diverses propostes per aconseguir un estat plurinacional real i obre la possibilitat a un referèndum, que es faria per la via de l’article 92 de la Constitució. Així s’assegura que l’Estat hi està d’acord i s’estalvia fer-ho per la via de la desobediència.

Els punts clau del document

El text és el que el líder d’En Comú Podem, Xavier Domènech, va entregar a Miquel Iceta després de la reunió que van mantenir els dos la setmana passada. El secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, va dir que el referèndum s’havia de discutir en territori català i no entre ell i Pedro Sánchez. I així va ser.

El primer eix del document es basa en la construcció d’un estat plurinacional. Per aconseguir-ho, En Comú Podem planteja diverses mesures a aplicar que comencen per la reforma de l’article 2 de la Constitució espanyola, amb la qual es reconeixeria de manera legal aquesta realitat plurinacional.

Per fer-ho efectiu es proposa el reconeixement de les sobiranies compartides, un nou sistema de competències que traspassi les necessàries als diferents territoris de l’Estat i la reforma del Senat per a què arribi a ser realment una cambra de representació territorial, on senadors i senadores tinguin capacitat per decidir sobre aquelles lleis i reformes que afectin a cada comunitat.

El segon eix parla de la transformació de l’Estat, en el qual bàsicament es despleguen les mesures necessàries per acabar de construir un estat on es reconegui la riquesa plurinacional. El punt més important és la voluntat de canvi del model de finançament actual, que es canviaria per un repartiment equitatiu basat en el principi d’ordinalitat per aplicar la redistribució entre territoris.

També aposten per la dissolució de les diputacions provincials i el seu traspàs de competències a les autonomies o altres formes d’organització del territori, que en el cas català podrien ser les vegueries. A més, volen impulsar que es puguin establir acords “polítics, culturals i socials” entre les comunitats que ho vulguin, per la qual cosa es necessita la supressió de l’article 145 de la Constitució espanyola, on es prohibeix.

Un referèndum constitucional

Un dels fils conductors durant tot el text i una de les maneres de fer visible aquesta realitat plurinacional, és el de l’enfortiment de la riquesa lingüística a l’Estat. Per fer-ho aposten per determinar com a cooficials les quatre llengües arreu del territori espanyol, el seu foment als mitjans públics de caràcter estatal i la preservació de les polítiques de normalització lingüística ja existents.

Ara bé, el punt que ha focalitzat més l’atenció ha estat el tercer eix, on s’hi planteja un referèndum, el qual constarà d’una pregunta i es farà per via de l’article 92. Així s’hi deixen incloses tant les tendències favorables a la reforma de la Constitució com aquelles que aposten directament per la independència.

Xavier Domènech i els seus van plantejar dues propostes de pregunta, les quals comencen amb Està d’acord en què Catalunya sigui un Estat independent?. En la primera opció aniria seguit de amb els procediments legals pertinents mentre que a la segona ho faria amb mitjançant la corresponent reforma de la Constitució?.