Ildefons Lima, una institució a Andorra (I)

0
Lima està a quatre partits de les 100 internacionalitats
Ildefons Lima, amb el belgga Dries Mertens
Lima està a quatre partits de les 100 internacionalitats
Ildefons Lima, amb el belga Dries Mertens

El central, màxim golejador històric del seu país, ens apropa la realitat de la selecció d’Andorra en una extensa entrevista publicada en dos capítols

S’ha enfrontat a molts cracks del futbol mundial, tants que a alguns ni els recorda. Però la realitat és que les veritables estrelles són ell i els seus companys de selecció. Ildefons Lima (Barcelona, 10 de desembre de 1979) és el central titular d’Andorra i el màxim golejador històric de la selecció pirenaica. A punt d’arribar a les 100 internacionalitats -tan sols li queden quatre partits per ser centenari- i màxim golejador de l’equip nacional amb 10 gols, es mostra molt orgullós del que fa amb els seus companys cada cop que li toca defensar els colors de la seva selecció. Lima se sent molt afortunat d’haver viscut tot el que ha viscut, ja que ha tingut la sort de viatjar per tot el món gràcies a Andorra i de jugar a estadis mítics contra seleccions inoblidables, com el Brasil de Ronaldo o la França de Zidane, equip que per cert va patir per guanyar als del Principat en el primer partit després de proclamar-se campiona del món el 1998. En una entrevista que consta de dos capítols, Lima explica en el primer i en exclusiva per Diari Català la realitat de la selecció d’Andorra i alguns dels partits  que recorda amb més estima. A més a més, ens desvela el que li falta per fer amb la selecció.

Com és el dia a dia d’un jugador de la selecció d’Andorra?

Doncs complicat, ja que la major part dels resultats són derrotes i és una cosa que pesa, però després analitzes el partit que has fet i veus que amb les grans diferències que hi ha amb qualsevol rival poder no s’ha fet tan mal partit. Sense anar més lluny, en la fase de classificació per la propera Eurocopa totes les seleccions del grup menys nosaltres van arribar a l’última jornada amb opcions. Pensant-ho fredament, el que fa Andorra té  molt de mèrit; sent tots amateurs plantem cara als rivals fins al final, tot i que hi ha una diferència abismal amb tots els contraris, segurament de més de deu gols. Però lluitant i amb el cor s’aconsegueix mossegar, com vam fer l’últim partit contra Gal·lès, en què tan sols es va perdre per 2-0 amb gols de Ramsey i Bale, dos cracks mundials. I això que pensaven que tindrien festa grossa per celebrar la seva classificació, ja que davant tenien un rival assequible com Andorra! Bale, per exemple, no va parar en tot el partit fins a veure porta. Els rivals no es relaxen davant  Andorra, nosaltres també tenim culpa de què alguns marcadors siguin curts.

Tots sou amateurs?

Sí, però jo sóc l’únic que tinc la sort de guanyar-me la vida només amb el futbol. La majoria dels companys tenen un altre treball i a la nit arriben a entrenar. Això té molt de mèrit, hauries de veure el fred que fa a l’hivern i com és de complicat, però són coses que et reforcen a nivell de selecció. No sé si els professionals ho aguantarien…

[quote] El que fa Andorra té molt de mèrit, ja que sent tots amateurs plantem cara a seleccions molt superiors i a vegades els hi plantegem problemes[/quote]

Només una victòria oficial des de l’oficialitat de la selecció andorrana el 1996.

Hem aconseguit poques victòries, però s’ha de tenir en compte que som un país molt petit, d’uns 30, 35 mil habitants i ens enfrontem a nacions que geogràficament ja ens superen per molt. Estem, per dir alguna cosa, a un nivell semblant al de San Marino; totes les seleccions estan per sobre nostre, però això no vol dir que algun cop compliquem les coses a superpotències, com quan França  només ens va poder guanyar per 2-0 en el primer partit que jugaven després de proclamar-se campiona del món al Mundial del 98. Ara, per nosaltres treure un resultat positiu és sinònim de festa grossa, ja t’ho pots imaginar; és com si ens toques la loteria.

Una realitat veritablement complicada, i quan es juga contra una gran selecció el primer que  fa és menysprear-vos.

La cultura llatina és molt donada a criticar, el primer que treu la premsa és irrespectuós: gent que treballa i que juga a futbol pràcticament  per hobby. Però la gent del món sap que ens haurien de fer deu o 12 gols cada partit si només comptes la diferència de nivell entre les seleccions. Per nosaltres és molt complicat competir, ja que no tenim les instal·lacions adients i mai podrem estar a l’alçada dels països contra els quals ens enfrontem. No es valora la nostra feina, quan nosaltres estem més a prop de la gent del carrer que les grans estrelles del futbol.

[quote] Estem al nivell de San Marino, la gent del món del futbol sap que ens haurien de fer deu 0 12 gols cada partit [/quote]

Tot i això, més d’un cop li heu complicat la vida a les grans. Sense anar més lluny, a la Rússia que tan bona Eurocopa va fer l’any 2008.

Ells necessitaven la victòria per classificar-se, però no estaven fent un partit gaire bo, fins al punt que als últims minuts anaven al córner a perdre temps -Rússia només va guanyar 0-1-. Per acabar-ho d’adobar, imagino que fruit de la frustració, Arshavin em va donar una puntada per darrere després que li robes la pilota, i va ser expulsat, perdent-se els dos primers partits de la fase final de l’Eurocopa. Van arribar, com fan moltes seleccions, pensant que juguen a Andorra i s’ho passaran bé, però les carències les suplim amb molt de cor i a vegades compliquem les coses.

Una de les millors seleccions russes dels últims anys. T’hauràs enfrontat també a equips nacionals d’alt nivell.

Em va marcar el Brasil de Ronaldo, que a més a més em va arribar en un dels meus primers partits com a internacional. Després de jugar contra aquella selecció, ja pot venir qualsevol altre que no superarà la il·lusió d’aquell partit; aquell Brasil era un espectacle. De totes maneres, no cal que sigui una gran selecció per patir; en aquesta fase de grups ho hem passat molt malament amb una bona selecció però que no arriba al nivell de les comentades, Bèlgica. Són joves, ràpids, i tenen molt de talent.

La veritat es que a cada fase hi ha algunes difícils. Recordo la Rússia de Karpin i Onopko; era un calvari jugar contra ells, les seleccions de l’est són molt competitives i tenen ritmes molt alts. Tot i això, més que seleccions hi han partits, ja que a vegades et compliquen més les petites que les grans.

[quote]  Després de jugar contra el Brasil de Ronaldo, que era un espectàcle, ja pot venir qualsevol altre selecció que no superarà aquella experiència [/quote]

Amb tot aquest bagatge, qué li queda per fer a Ildefons Lima a nivell de selecció?

El meu objectiu és arribar a les 100 internacionalitats, i seguir fins que el cos aguanti. E, queden només quatre partits, però crec que encara puc jugar un parell de fases de classificació més. Faré 36 anys, però em trobo bé; quan comenci a notar que em passen per davant, ho deixaré. Però de moment, vull seguir jugant i fer més gols.

També m’agradaria enfrontar-me a Itàlia, ja que vaig jugar molts anys allà i mai m’he enfrontat  amb l”Azurra’. És més una qüestió sentimental que un altra cosa, ja que contra Suïssa, país en què també vaig jugar, jugaré l’any que ve.

*Demà, segona part de l’entrevista amb Ildefons Lima