La importància (o no) dels debats electorals

0
Sanchez, Rivera i Pablo Iglesias debat
Els tres candidats durant el debat organitzat pel diari El País pel 20D

Els debats electorals són el punt àlgid de les campanyes, tot i no captar-se allà la majoria dels vots. Per què tenen tanta importància?

La campanya electoral per les eleccions generals ha començat. Ha començat de manera oficial, perquè de fet ja fa dies que els líders dels partits han engegat la maquinària de declaracions i contradeclaracions. El cert és que el moment àlgid de les trobades entre les formacions va ser el debat online que va organitzar el diari El País el passat dilluns. El següent debat estatal és el de La Sexta, que arribarà tot just una setmana després del primer. Mentrestant, Televisió Espanyola (TVE) ha anunciat fa poc que el debat a la seva cadena s’emetrà la matinada del 9 al 10 de desembre.

Sembla que s’ha despertat de sobte una febre pels debats televisats a l’Estat espanyol, si tenim en compte que de cara a les eleccions generals i a nivell estatal, només hi ha hagut cinc debats en quasi 40 anys d’eleccions democràtiques. A més, és el primer cop que la televisió pública espanyola convida a més partits a banda del PP i el PSOE. Cal tenir en compte que la “nova política” ha arribat amb força i que des del principi ha jugat la batalla a les televisions.

Als Estats Units, els debats electorals són l’acte principal de campanya i atrauen audiències de fins al 60%. Els candidats saben que és el moment decisiu i on els votants acabaran de posicionar-se. A l’Estat espanyol no han tingut aquesta rellevància al ser poc comuns en les televisions. Fins ara. El resorgir dels debats a les pantalles, juntament amb el ball de números de les enquestes publicades i l’auge dels partits aspirants a trencar amb el bipartidisme poden portar a un canvi en la importància dels debats.

L’últim baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) apuntava a que hi havia un 25% de la població espanyola que encara estava indecisa amb el seu vot. Ara bé, com explica el periodista i professor de la Universitat Pompeu Fabra, Carles Pont, “els debats reforcen el vot”. Així, com es pot explicar que se’ls hi doni tanta importància?

Reforçamet i mobilització

“El més significatiu d’un debat és el reforçament dels votants i l’oportunitat de captar algun dels indecisos”, apunta Pont. L’audiència dels debats anirà a ratificar que la seva opció és la vàlida, ja que és un espai on els candidats poden presentar les seves propostes de manera concreta i més personalitzada. A més, com explica en un estudi el Doctor en Ciència Política Óscar G. Luengo, la importància dels debats no recau tant en la definició del vot com en els dos fenomens que genera.

L’audiència dels debats anirà a ratificar que la seva opció és la vàlida

El primer seria el fet que aglutina molta més audiència que la resta de la campanya, mentre que el segon seria tota la informació mediàtica que genera; és a dir, tot el ressó que la resta de mitjans de comunicació en fan els dies després del debat, el que es coneix com “el debat sobre el debat”. Durant aquell període de temps, tal i com desenvolupa el politòleg Javier Sierra Rodríguez en un article, el que es fa és reforçar l’opinió en favor del candidat que es creu que ha sortit vencedor, el que altera la percepció d’aquells que no tenien predisposició cap a un partit o estaven indecisos.

Però com recorda Carles Pont, la importància d’aquests indecisos “és relativa”, ja que en aquests casos hi influeixen altres factors amb més pes, com serien els líders d’opinió que cada persona té dins els cercles familiars o d’amistats. Així doncs, el que importa en els debats televisats és poder explicar les propostes i tenir una repercussió als mitjans durant els següents dies.

La tendència arreu del món pel que fa als debats electorals és orientar-los cap al bipartidisme. Cal tenir en compte que aquest format va començar i va desenvolupar-se als Estats Units, i que és d’allà on prové gran part de la literatura sobre el tema. Per tant, no és estrany que si s’agafa la idea del sistema bipartidista per excel·lència, s’acabi enfocant de tal manera. L’Estat espanyol no ha estat una excepció. Fins a aquestes generals.

“En aquestes eleccions és impossible seguir enfocant-ho de manera bipartidista”, diu Carles Pont. Ara per ara, el context electoral espanyol se centra en els dos nous grans partits – Ciutadans (C’s) i Podem-, que van consolidar-se a la petita pantalla. Tot i l’aparació de nous formats i de la importància creixent de les xarxes socials, la televisió segueix sent el principal mitjà socialitzador i de creació d’opinió pública. Per tant, “si no surts a la televisió, estàs mort”.

Això és el que pensaven partits estatals com Izquierda Unida o UPyD, que no han estat cridats a participar a cap debat fins el moment. El que provoca això, com explica Pont, és la invisibilització. Els coneix menys gent i els hi és més complicat arribar a grans audiències des de la campanya que han engegat. Aquesta marginalització d’alguns partits també es dóna amb aquelles formacions d’àmbit no estatal però que tenen representació dins el Congrés dels Diputats (ERC, PNB, Amaiur, etc.).

“En aquestes eleccions és impossible seguir enfocant-ho de manera bipartidista”, diu Carles Pont

A banda de la irrupció de dos partits en l’escena electoral, també hi ha hagut canvis en la manera de comunicar: els candidats han passat la frontera i han començat a ocupar espais d’entreteniment. Carles Pont explica que no surten a la televisió només en aquells formats informatius, sinó que els conviden a programes “que no tenen res a veure amb la informació i la política”, com poden ser els programes de tertúlies matinals o els de després de sopar, tant de la cadena pública com de les privades. Així doncs, no s’arriba a l’audiència mitjançant els espais tradicionals sinó que s’hi accedeix en els seus moments d’oci televisiu.

I les enquestes?

Els debats no són l’únic que ha canviat durant aquesta campanya. Tot i que va ser gràcies a recolzar-se en els resultats de les enquestes que C’s i Podem van aconseguir participar en els debats, el cert és que la seva utilitat també ha canviat. Com apunta Pont, les enquestes han passat de mesuradores del context del moment a reconductores.

És a dir, mentre que fins fa poc les enquestes proporcionaven una fotografia del moment en què es feien, el que intenten ara és reconduir l’opinió. Els diaris les publiquen com a forma d’”info-entreteniment”: retroalimenten la informació de campanya i ofereixen cert entreteniment al marcar-se com a objectius avançar-se als esdeveniments i intentar predir el guanyador.

Tot i que en alguns casos els diaris hagin apostat per una opció política i hagin fracassat – per exemple, La Vanguardia a les municipals i en menor mesura El Periódico al 27S-, el cert és que els diaris les segueixen presentant com a mirall de la realitat. En realitat, les presenten com un un mirall alterat, ja que cadascun té la corresponent empresa que els hi fa les enquestes i normalment les reenfoquen lleugerament cap on creuen convenient. Tot i això, recorda Pont, les publicacions dels mitjans escrits condicionen, però no excessivament.

És cert que aquesta campanya és diferent a la de la resta d’eleccions generals. Però també és cert que, tot i utilitzar noves eines per a la comunicació, els partits saben que gran part de la campanya es juga a les televisions, per la qual cosa han d’ocupar tant d’espai a la pantalla com puguin, ja sigui en programes informatius o d’entreteniment. Els debats no són ni de bon tros determinants en les preferències dels votants, però ha quedat més que clar que han de generar informació mediàtica, perquè “allò que no s’esmenta, no existeix”.