Quan la indecisió marca el discurs

0
Recompte de vots. Foto: Europa Press
Recompte de vots. Foto: Europa Press

A mesura que s’apropa el 20D, els indecisos creixen. Ara, la feina dels partits és captar els possibles votants

 

El president de la Generalitat, Artur Mas, va afirmar ahir que els que fins ara havien votat al PSC podien votar a Democràcia i Llibertat (DiL) aquestes generals. Marina Geli era a primera fila recolzant-lo. Dies abans, va demanar també que aquelles persones partidàries del referèndum destinessin el vot a la seva coalició i no a partits estatals com Podem. El que ha fet Mas és el mateix que el que estan fent la resta de candidats: captar el vot dels indecisos.

DiL s’ha presentat com una formació quasi socialdemòcrata, que vetlla per la justícia social i que porta un programa allunyat de la ideologia convergent. Estratègia. Cal tenir en compte que el principal eix pel qual captarà vots serà l’independentista, per la qual cosa ha d’oferir quelcom a l’eix social que faci que els seus possibles vots no marxin cap a ERC.

Tot això ho han de fer d’una manera que no espantin els seus votants fidels, i de moment ho aconsegueixen. La coalició ha jugat bé les seves cartes: representa el partit del President i a sobre ofereix mesures que en alguns casos s’apropen molt a les oferides als programes dels partits de centre-esquerra.

El que es planteja aquí no és res exclusiu de Democràcia i Llibertat, ni tan sols dels partits catalans, que han de captar vots tant en l’eix nacional com en el d’esquerra-dreta. Els darrers dies de campanya són l’última oportunitat per convèncer i en aquestes generals especialment, on 1 de cada 4 votants està indecís, és crucial.

Les campanyes electorals no només serveixen per entretenir periodistes i batre rècords d’audiència. De fet, segons els estudiosos la Ciència Política tenen tres funcions bàsiques: reafirmar el vot d’aquells que ja s’havien decidit, convèncer a votants que suposadament estaven decidits per a què votin a un altre partit i fer que aquells que estan indecisos se situïn i votin a aquella formació que els hi és més propera.

Els indecisos

La campanya electoral per a aquestes generals és una de les més entretingudes en anys, per diverses raons. La primera és que quan acabi, amb ella també finalitzaran quasi dos anys de campanya “informal”. Des de les eleccions europees, on Podem va mostrar per primer cop el seu potencial, passant per les andaluses i després les municipals, i acabant al 27S, a l’Estat espanyol s’ha viscut un ambient preelectoral continu.

La segona raó que la fa especialment interessant és l’aparició, amb més d’un 15% de la intenció directa de vot (IDV), de dues forces polítiques noves dins el Congrés dels Diputats: Podem i Ciutadans. Això enllaça amb la tercera raó: el gruix d’indecisos que sembla haver-hi en aquestes eleccions. El darrer CIS parlava d’un 25% de l’electorat, però aquest percentatge creix a mesura que s’apropa el dia de les eleccions.

quan acabi la campanya electoral també finalitzaran quasi dos anys de campanya “informal”

Quan es parla d’indecisos a les enquestes, no es fa referència només a aquells que no tenen decidit el vot, sinó també a aquells que estan entre dues formacions polítiques. És a dir, cal tenir en compte allò que es coneix com a transvassament de vots, que es mesura normalment al CIS preguntant als enquestats a qui van votar a les darreres eleccions i a qui votarien si hi hagués unes eleccions al dia següent.

Les enquestes són estimacions i sempre s’ha de tenir en ment, però ajuden a formar un mapa de la situació del moment. Segurament, els baròmetres d’octubre i novembre del CIS hagin estat dels més esperats entre periodistes i analistes, ja que mostren un canvi de tendència significatiu i són els darrers que es publiquen abans de les eleccions generals.

El que mostren aquestes dades és per exemple que un dels electorats més fidel, el del Partit Popular, no està segur de si tornarà a votar-lo el 20 de desembre. La meitat dels que el van votar al 2011 ho tornaria fer, mentre que dins la meitat que no ho faria hi ha un 21% que no ha decidit encara què votara. És el percentatge d’indecissió més alt entre tots els partits.

És aquí on entra el segon grup d’indecisos, és a dir, aquells que estan entre votar un partit o un altre. Un dels politòlegs i analistes més importants de l’Estat espanyol, Kiko Llaneras, en fa una radiografia molt acurada, de la qual es poden extreure diverses idees. La més important és la de la volatilitat del vot en aquestes generals. Tant pot ser que l’exvotant del PSOE es decideixi per Ciutadans com per Podemos.

Aquest fenomen també ve donat per l‘ambigüitat dels programes en certs temes. Per coses com aquesta, la campanya que facin els partits pot ser decissiva a l’hora de convèncer. Una altra tendència clara és que una part important dels indecisos es troba entre els que havien estat votants del PP o PSOE, i on alhora s’hi troben molts votants potencials de Ciutadans.

En el cas dels populars, un 38% es debat entre ells o els de Rivera, mentre que entre l’electorat socialista n’hi ha un 21% que no té clar si seguir votant la candidatura de Sánchez o canviar a Ciutadans. A tot això s’hi ha de sumar el fet que un percentatge alt dels indecisos són aquelles persones que van a votar per primer cop, i que segons mostren les enquestes, giren lleugerament a l’esquerra.

Les estratègies dels partits

Amb tant votant perdut entremig dels partits, és clau que els candidats enfoquin l’estratègia a captar tots els electors possibles abans del diumenge. De fet, aquest canvi ja s’ha fet visible, sobretot després del primer debat a quatre a La Sexta, on els candidats – sobretot els dels partits vells – van poder veure que el discurs tradicional ja no serveix.

El cas de Podem és significatiu, ja que va aprofitar aquell debat per donar un gir al seu discurs. Va deixar de focalitzar l’estratègia en aconseguir els vots del centre per anar a buscar el vot dels socialdemòcrates desencantats. Va tornar, en alguns punts, al seu discurs inicial, tant en contingut com en forma. A més, va llençar una campanya arriscada però efectiva: la #remontada.

Ciutadans, en canvi, se segueix mantenint en el centre i intentant dissimular els seus tics conservadors. De moment, segueix amb l’atac directe al PP i al PSOE i presentant-se com a la nova política i el seny. Els atacs als de Pablo Iglesias són menors, però ha agafat algunes consignes dels seus discursos per diluir el conservadurisme als seus discursos.

Els del bipartidisme tradicional, han escollit centrar-se en el vot tradicional. Mentre que el Partit Popular se centra en el votant de sempre – el vell- i intenta captar-ne algun de nou fent públiques les fites del seu govern en temes de recuperació, el PSOE endureix els seus atacs cap als populars i es presenten com a única alternativa.

Encara queden quatre dies per a les eleccions generals, on sembla ser que el primer lloc està assegurat per al Partit Popular, però on les altres posicions estan a l’aire. Sembla clar que la nova legislatura estarà lluny de constituir-se per majoria absoluta. Des d’Andorra, les enquestes segueixen marcant tendències i posant nerviosos als candidats. Caldran pactes.