IPV4 arriba a la seva fi, per això es va crear l’estàndard IPV6

    0
    IPV4 arriba a la seva fi, per això es va crear l'estàndard IPV6

    IPV4 arriba a la seva fi, per això es va crear l'estàndard IPV6
    Des de fa ja molts anys se sabia que en algun moment ens anàvem a quedar sense adreces IPV4, i per això es va crear l’estàndard IPV6.

    Fa ja quatre anys que Europa va esgotar el nombre d’adreces IPV4 i es va haver de començar a utilitzar el nou estàndard, però ara ha estat EUA qui les ha esgotat, arribant a l’extrem mundial i executant el temps de vida que li quedava al ja antic estàndard.

    Tots els dispositius que es connecten a Internet, ja siguin PCs de sobretaula, portàtils, telèfons mòbils i en general qualsevol cosa amb connexió tenen una adreça IP. Aquesta adreça és com la matrícula dels cotxes (amb l’excepció que la IP es pot canviar en un moment donat) i atès que es va generar amb un nombre de caràcters limitat, en algun moment arribaríem al punt que no hi hagués adreces suficients per subministrar una adreça IPV4 a tots els dispositius del món. Àsia i Europa fa temps que les van esgotar, i ara ha estat Amèrica del Nord. De fet actualment ja solament Àfrica disposa d’adreces IPV4 disponibles per assignar, i segons les estimacions se’ls esgotaran en 2019.

    Per això des de fa ja anys es treballa amb el següent estàndard, IPV6, que té un bloc de caràcters addicional per poder assignar moltíssimes més adreces. Perquè us feu una idea anem a parlar en termes empírics. IPV4 tenia una reserva de 4.294.967.296 adreces úniques (dos elevat a trenta-dos), mentre que IPV6 pot assignar 340.282.366.920.938.463.463.374.607.431.768.211.456 adreces úniques (dos elevat a cent vint-i-vuit, o prop de 340 sextilions d’adreces). Com és lògic, s’estima que IPV6 no s’esgoti mai. En aquesta taula ho aneu a veure més clar.

    IPV4 arriba a la seva fi, per això es va crear l'estàndard IPV6

    Per sort ja des de 1999 estàvem preparats per a aquest moment que ha arribat ara, i ja hi ha milers d’equips que utilitzen adreces IPV6 en lloc de les ja esgotades IPV4. Això sí, abans era molt senzill aprendre’s de memòria una adreça IP IPV4, ja que eren sol quatre grups de tres nombres. Ara, amb IPV6 va a ser bastant més complicat lloc que són vuit grups de quatre caràcters, nombres i lletres.

    Els problemes sorgiran

    Ara bé, nous dispositius estan ja utilitzant adreces IPV6, però el problema és que moltes xarxes de dades encara no han habilitat aquest nou sistema i no estan preparades per deixar enrere IPV4, o millor dit, adaptar-se a IPV6. Tots els components d’una xarxa (routers, firewall, servidors DNS, etc.) han d’estar reconfigurades para IPV6 perquè la xarxa íntegrament funcioni, i aquesta no és una tasca tan fàcil com pugui semblar. Encara queden anys perquè IPV4 desaparegui per complet. Molts anys perquè tots utilitzem adreces IPV6. Però IPV4 ja ha arribat al seu límit i des d’aquí li donem el nostre adéu.