Isabel Allende torna amb ‘L’amant japonès’

0
Isabel Allende ha tornat amb la seva novel·la 'L'amant japonès' una historia d'amor
Foto: EUROPA PRESS
Isabel Allende ha tornat amb la seva novel·la 'L'amant japonès' una historia d'amor
Foto: EUROPA PRESS

Isabel Allende torna amb la seva novel·la ‘L’amant japonès’ una història d’amor en la vellesa

Isabel Allende ha tornat amb la seva novel·la ‘L’amant japonès’ (Rosa dels Vents/Plaça & Janés) amb una història d’amor en la vellesa que amaga una crítica a l’actual societat, “orientada a la joventut, la bellesa i l’èxit i, qui no entra aquí, està desplaçat”.

En una roda de premsa per presentar el seu últim treball, Allende ha defensat la passió a qualsevol edat, una cosa que ha intentat reflectir en la seva novel·la. “L’amor passió és una cosa que un sent sempre, és apassionat, obsessiu, compulsiu…de fet, ara la gent més cautelosa és la jove, que no està tan disposada a assumir riscos”, ha assenyalat. L’autora xilena ha lamentat que actualment no hi hagi “respecte” per la gent de més edat, tot i que entén que la situació està canviant els últims anys. “No es veuen les persones grans com a productives en una societat en la qual cal ser productiu. Però la veritat és que es parla de les seves satisfaccions personals cada vegada més, com per exemple que no hagin de fingir res”, ha asseverat. ‘L’amant japonès’ se centra en Alma, qui canvia totalment els seus hàbits vitals una vegada instal·lada a Lark House, una casa on diverses persones grans acudeixen per compartir l’última etapa de la seva vida.

Repassant els seus records, la protagonista recuperarà l’amor de joventut amb el jardiner japonès Ichimei i viatjarà a través d’ell per diversos escenaris, des de la Polònia de la Segona Guerra Mundial fins al Sant Francisco actual. Allende ha explicat que la idea original d’aquesta obra li va sorgir arran d’una conversa amb una amiga. “El jardiner és japonès per aquesta conversa, però jo mai he tingut un amant japonès. Si ella m’hagués parlat d’algú de Nairobi, doncs segurament hauria estat d’allà, no tinc fixació”, ha fet broma.

L’autora, acabada de divorciar, ha reconegut que ‘L’amant japonès’ també prové d'”un any especial” en la seva vida”. “Havia superat els 70 anys, s’acabava el meu matrimoni i em faltava l’amor. Però si jo a aquesta edat tenia tanta necessitat d’amor i ganes d’estar enamorada, per què no anava a ser comú a la resta de la gent?”, ha qüestionat. La casa de la novel·la, Lark House, també està inspirada en un lloc real de San Francisco, en la badia, una residència que “és famosa i sempre ha atret intel·lectuals, hippies i on tots són demòcrates i surten a protestar cada divendres”. A més, el canvi de vida d’Alma té molt a veure amb allò viscut per Allende.

“Jo vivia en una casa molt gran i quan em vaig separar del meu marit es va quedar mig buida. Estava desesperada fins que, de sobte, vaig decidir empetitir-me i anar a un lloc on un només té el que necessita, fet que em va canviar la vida”, ha apuntat.

A FAVOR DE L’EUTANÀSIA

La novel·la toca diversos temes i un d’ells és l’eutanàsia, respecte a la qual s’ha mostrat a favor. “Es tracta d’ajudar a morir dignament sense dolor en una malaltia terminal, en lloc de mantenir la persona viva costi el que costi. Si jo estigués endollada a una màquina, seria la cosa més generosa i amorosa que podrien fer per mi”, ha apuntat.

En qualsevol cas, ha reiterat que es tractaria d’una opció “i no una obligació” i que caldria preveure diversos supòsits abans d’executar-la, amb autorització mèdica. “Cada persona té el seu propi bagatge, religiós i moral, i es tracta que la gent tingui aquesta possibilitat”, ha matisat.

Sobre la seva decisió de no retornar al realisme màgic característic d’altres llibres anteriors, ha recordat que cada novel·la “té el seu propi desafiament i no es pot esquitxar amb sal i pebre tot el que s’escriu”. “A més, ja ningú escriu amb l’estil rebuscat i barroc dels 60 i la tecnologia fa que els lectors siguin més impacients”, ha afirmat.

ADÉU A CARMEN BALCELLS

Preguntada sobre la seva relació amb Carmen Balcells, l’agent literària que va aconseguir que no abandonés la literatura, Allende ha ressaltat el “dolor” que significa perdre algú “que era molt més que una agent”. “Era una amiga incondicional i padrina de cada paraula”, ha asseverat.

“Quan li vaig dir que volia abandonar la literatura perquè passava per un moment dolent, ella em va ajudar i va fer gairebé com una teràpia amb mi. Després va sortir ‘El joc de Ripper’ i això em va fer adonar-me que, quan escric, estic bé. Espero seguir escrivint el pròxim any, tot i que Carmen ja no hi sigui”, ha destacat.

Precisament, l’escriptora ha avançat que no sap si la seva pròxima obra serà una memòria sobre la seva última etapa recent, inclòs el matrimoni trencat, o una obra de ficció, opció aquesta última que és la seva preferida. “Tot serveix i es pot tirar a l’olla quan escrius, jo prefereixo ficció, però hi ha vegades que la memòria et toca tan insistentment que no pots deixar-la de banda”, ha conclòs.