Després de ser un referent sobre com sobreviure a la crisi econòmica, el país nòrdic ho torna a ser amb la dimissió del seu primer ministre

Islàndia, un petit país prop del Pol Nord i amb només 320.000 habitants, va ser un dels que més va patir la crisi econòmica iniciada el 2008. Els bancs islandesos van ser uns dels que més riscos van prendre especulant amb els interessos de la moneda nacional –corones-, més alts dels que els costava comprar dòlars o euros.

En el moment de l’esclat de la crisi, els tres bancs més grans del país tenien actuïs per un valor 10 vegades més gran que el seu PIB. Això va provocar que el 85% del sistema bancari col·lapsés el 2008. Com a conseqüència de tot plegat, entre 2007 i 2010 els salaris dels islandesos van baixar un 11%.

Sembla una situació molt semblant a la que van viure altres països europeus, com Grècia, Portugal o Espanya. La resposta que es va donar, però, va ser molt diferent. Per començar, en comptes de rescatar als bancs, se’ls va deixar caure i desenes de banquers van ser jutjats i empresonats.

D’altra banda, en comptes de retallar serveis o impostos per ajudar al creixement, es va optar per augmentar impostos i va alleujar la situació dels qui tenien hipoteques i es trobaven ofegats. El seu remei contra la crisi va funcionar molt millor que a la resta d’Europa –en bona part perquè es podia permetre gestionar una moneda pròpia-. Islàndia es va convertir en referent contra l’austeritat.

Ara, uns anys després de que els banquers fossin empresonats i els ciutadans recuperessin treball i salaris, Islàndia torna a ser exemple per a molts ciutadans europeus. Després de la publicació dels Papers de Panamà el passat diumenge –on el primer ministre islandès va sortir implicat-, la ciutadania va demanar la seva dimissió a les poques hores. Tot i que en un primer moment s’hi va negar, aquest dimarts es va decidir dissoldre el Parlament i ell vadimitir del càrrec.

No són pocs els que a les xarxes socials han comentat la dimissió del primer ministre mirant de reüll a Espanya, on creuen alguns que costa molt més aconseguir una dimissió política. Més enllà de l’actual situació política, Islàndia pot seguir presumint de certa estabilitat econòmica que ha allunyat el debat sobre austeritat del Parlament.

 

Compartir
Article anteriorEl fill de ‘Juanito’ esclata: “Deixeu tranquil el meu pare”
Article següentEl Parlament vota la moció que JxSí i CUP van pactar ‘in extremis’
Adrián Caballero
Redactor en cap. Periodista especialitzat en política amb experiència a mitjans com El Temps, Tribuna Interpretativa i Report.cat, entre d'altres. [email protected]