El 12 d’abril del 2006 l’Espanyol derrotava al Real Zaragoza (4-1) a la final de la Copa del Rey amb gols de Tamudo, Luis García i Coro

Avui, 12 d’abril del 2016, es compleixen 10 anys de la Copa del Rey que l’Espanyol va guanyar sobre la gespa del Santiago Bernabéu (4-1). Davant, un Real Zaragoza que arribava com a favorit després de superar de manera contundent al FC Barcelona i al Real Madrid en les eliminatòries anteriors.

El doblet de Luis García, la picardia de Tamudo i l’astúcia de Coro van permetre als blanc-i-blaus celebrar la quarta Copa de la seva història, després de les aconseguides els anys 1929, 1940 i 2000.

El camí, però, va obrir-lo un jove Dani Jarque que anys després es convertiria en llegenda ‘perica’. Corrien els vuitens de final i el Getafe es creuava en el camí. L’anada -al Coliseum Alfonso Pérez- semblava condemnada a l’empat sense gols, quan una centrada de Coro era rematada pel ‘21’ al fons de la xarxa. L’Espanyol colpejava primer.

Jonathan Soriano celebra un dels gols amb Coro | FOTO: granperico.com
Jonathan Soriano celebra un dels gols amb Coro | FOTO: granperico.com

Ara bé, la tornada va estar a punt de convertir-se en tragèdia. Els madrilenys van sortir endollats, i al quart d’hora de partit vencien per 0-2 al Lluís Companys. Eduardo Costa va retallar distàncies, i Jonathan Soriano va posar en avantatge els blanc-i-blaus amb dues dianes en deu minuts. El Getafe va posar emoció al tram final amb l’empat a tres, però el triomf de l’anada va permetre els ‘pericos’ classificar-se pels quarts de final.

Davant el Cádiz, per la via ràpida

El Cádiz va convertir-se en el següent obstacle pels de Lotina. El precedent entre tots dos equips era el triomf dels andalusos (0-2) en el partit de lliga. Pintaven bastos, però els blanc-i-blaus van aprendre la lliçó i van resoldre l’eliminatòria per la via ràpida.

Els gols de Pandiani i Fredson van posar en avantatge un Espanyol (0-2) que a la tornada va anar per feina i va assegurar-se la participació en les semifinals de la Copa del Rey amb dos gols de Jofre Mateu.

Patiment amb premi ‘Final’

Sis anys després del títol aconseguit l’any 2000, l’Espanyol tenia la possibilitat de disputar altre cop la final de la Copa del Rey. Abans calia superar l’última pedra, el Deportivo de La Coruña. Un partit de 180 minuts que viuria el primer assalt al Lluís Companys.

Malgrat que Rubén Castro va avançar els gallecs des del punt de penal, els gols de Luis García -també des dels onze metres- i Pandiani -que s’enfrontava per primera vegada al seu exequip- van permetre capgirar el resultat a l’Espanyol, que va jugar l’última mitja hora de partit amb un futbolista més després de la vermella directa a Coloccini.

Un mes després del partit d’anada, l’Espanyol va aterrar a La Coruña amb l’empresa de classificar-se per la final de la Copa del Rey. No va ser gens fàcil, però amb l’empat a zero de Riazor els blanc-i-blaus van abraçar un somni que van rematar amb el títol contra el Real Zaragoza el 12 d’abril del 2006.