Jeremy Corbyn, nou lider laborista, el Pablo Iglesias britànic?

0
Jeremy Corbyn discurs
Jeremy Corbyn, en un discurs al carrer | Foto: Garry Knight
Jeremy Corbyn discurs
Foto: Garry Knight

Jeremy  Corbyn guanya de manera rotunda a les eleccions laboristes

“Les coses poden canviar i canviaran”. Així va concloure aquest dissabte Jeremy Corbyn el seu primer discurs com a líder electe del Partit Laborista. Amb ell, els laboristes trenquen la línia centrista marcada per l’època de Tony Blair i fan un gir important cap a l’esquerra. La victòria –incontestable amb quasi un 60% dels vots enfront altres tres candidats- va agafar per sorpresa a quasi tothom, especialment a la cúpula del partit, que mai hauria pensat que Corbyn seria el guanyador d’unes eleccions en els que Corbyn va poder participar quasi de miracle –fins minuts abans del tancament oficial de les candidatures, no tenia els avals suficients per presentar-se- i pel qual les cases d’apostes pagaven 200 lliures per cada lliura a l’inici de la campanya de primàries.

A Corbyn, polític experimentat de 66 anys, ja se’l coneix com el Pablo Iglesias britànic. No en va, el líder de Podemos li va dedicar aquesta setmana un article publicat a El País. La fotografia amb cara de circumstància dels fins ara líders laboristes aplaudint mentre Corbyn era escollit el nou cap de files no tenen preu però sí fàcil explicació. Aquest britànic nascut al poble de Chippenham és un autèntic polític de principis. Va arribar al Parlament el 1983 i des d’aleshores ha votat diferent al seu partit en fins a 500 ocasions, incloent polítiques i decisions tan significatives com la intervenció militar a Iraq el 2003 i les reformes impulsades per Tony Blair quan era primer ministre.

Potser per aquest perfil tan marcadament ideològic és pel que la periodista escocesa Deborah Orr, opina a la seva columna del The Guardian que “potser Jeremy Corbyn no arribarà a ser primer ministre, però pot canviar la política”. Orr adverteix als crítics a Corbyn que, per molt que les seves idees puguin grinyolar davant la majoria, “necessitaran arguments sòlids per rebatre’l més enllà de fer burla”. Anant una mica més enllà, l’ex-diputat laborista –el partit que ara lidera Corbyn- Chris Mullin fa al Guardian un joc d’imaginació i parla del que creu ell seria el resum dels primers 100 dies de Jeremy Corbyn com a primer ministre britànic, que ell pronostica ocorrerà al 2020. Segons Mullin, la victòria es sostindria gràcies a una coalició amb els Verds i la victòria laborista a molts districtes que fins ara no els eren favorables (fet que dificulta molt imaginar un escenari real per aquesta victòria electoral).

 

A l’exterior es veu a Corbyn com un alè d’esperança per a l’esquerra europea. A la seva columna dels diumenges a El Periódico, el periodista Ramón Lobo va calificar Corbyn com un “Quixot a Westminster”, comparant-lo amb Manuela Carmena per la seva experiència a l’ombra i la seva capacitat de basar la seva campanya electoral en les xarxes socials i el boca orella. Per Lobo, la victòria potser inesperada de Corbyn és “la protesta contra una manera de fer política”. El periodista també li dóna mèrit al fet que “ha aconseguit traspassar les fronteres generacionals, entusiasmant d’igual manera a joves sense futur i a gent gran amb masses decepcions polítiques a les seves esquenes”.

Els primers dies

Si alguna cosa ha caracteritzat la vida política de Corbyn són els seus principis. De ben segur continuarà arribant al treball en la seva inseparable bicicleta i i continuarà oferint la imatge crítica fins i tot amb el seu propi partit que ha ofert fins ara. Cal veure, això sí, com s’enfronta a qüestions importants que fins ara no l’havien fet estar a primera línia. En qüestions de política interior, ja comencen a qüestionar-li sobre diferents temes que afecten la vida dels britànics, mentre que també serà hora, tal com comenta Begoña Arce a El Periódico, que el ja líder dels laboristes, es posicioni en temes tan importants els propers mesos com el referèndum sobre la pertinença a la Unió Europea, el sistema d’armes nuclears Trident i l’actual situació de crisi humanitària que viu Europa amb l’arribada constant de refugiats, en la seva majoria sirians.

El que sí tindrà al davant Jeremy Corbyn és oposició. Fins i tot dins el seu partit, tot i que encara ni ha definit clarament qui formarà part del seu equip per liderar el ‘nou’ partit laborista que ara té un repte al cap: recuperar Downing Street. Això passa primer per conquerir el centre –i treure’s l’etiqueta de radical– i recuperant la confiança perduda pels laboristes fins i tot abans de l’era Cameron.

Compartir
Article anteriorL’Escola a Catalunya està adaptada al 2.0?
Article següentCatalunya Sí que es Pot: Entre el Sí i el No del Sí que es Pot
Adrián Caballero
Redactor en cap. Periodista especialitzat en política amb experiència a mitjans com El Temps, Tribuna Interpretativa i Report.cat, entre d'altres. [email protected]