El jovent, que corre massa

0
La victòria més jove | Diari Català

Aquest passat cap de setmana s’ha disputat el Gran Premi de Fórmula 1 d’Espanya, que té lloc al circuit de Montmeló. Com tots sabreu, els dos pilots favorits per a endur-se la victòria van quedar fora de combat a la primera de canvi per culpa d’un incident. Hamilton va tocar per darrere el monoplaça de Rosberg mentre provava d’avançar-lo, i els dos pilots de Mercedes van acabar fora de la pista, amb els cotxes fets un nyap, incapaços de continuar amb la cursa. Deixeu-me ser dolenta: com que no va prendre mal cap dels dos esportistes, com a mínim en l’aspecte físic, podríem dir que va ser divertit i tot veure col·lisionar els dos vehicles alemanys.

Com que la Fórmula 1 és un esport que m’agrada i acostumo a seguir –com a mínim fins la temporada passada, que es podia veure en obert per la tele–, us puc donar la meva humil opinió sobre el que va passar diumenge passat al circuit de Catalunya. I no! No em refereixo a seguir posant el dit a la llaga en l’assumpte dels Mercedes. Un nom: el de l’holandès Max Verstappen. Em trauria el barret si en portés davant d’aquest vailet que amb només 18 anys es va proclamar guanyador del gran premi de casa nostra!

Era la seva primera cursa amb l’escuderia Red Bull després de tota la temporada passada i quatre curses de l’actual conduint un Toro Rosso. I el noi –aprofitant la baixa dels dos Mercedes, tot s’ha de reconèixer–, va aconseguir creuar la línia de meta en la primera posició. D’aquesta manera, a la seva jove edat, s’ha convertit en el pilot més jove de la història en guanyar un gran premi de Fórmula 1. 18 anys! La meitat que el pilot que va quedar segon, el veterà Kimi Raikkonen, que en té 36.

Però ara que parem atenció a la dada… Quin mal fa això de sentir que algú amb 36 anys ja és veterà quan, en realitat, encara és jove, encara té molts anys per endavant. Kimi Raikkonen encara té, si Déu vol, més de mitja vida per gaudir. Però ja és veterà… Ja té les hores comptades a la seva professió. És més, precisament ell ja s’ha retirat un cop de la Fórmula 1, tot i que s’hi va reincorporar uns quants anys després.

I és que la tònica general d’aquest esport de motor és anar incorporant cada vegada pilots més joves. I no només això, sinó que, a més, aquests pilots van esdevenint campions en les seves disciplines. Per sort, els 18 anys ara ja són condició indispensable per competir a la categoria reina del motor, tot i que aquesta és una norma d’aquesta temporada. La passada, precisament amb la polèmica creada per l’arribada del pilot holandès, això no era requisit indispensable.

Ho vam veure la temporada 2005, aquella en què Fernando Alonso va aconseguir el seu primer títol mundial al volant d’un Renault. Llavors tenia només 24 anys, i amb aquesta edat ja es convertia en el pilot més jove en coronar-se campió. Tot feia pensar que encara vindrien molts èxits més de l’asturià, tot i que només va aconseguir repetir la gesta una temporada més, la següent.

Tres anys després, un dels protagonistes de la famosa topada d’aquest cap de setmana, Lewis Hamilton, va prendre-li aquest reconeixement. L’anglès es va proclamar campió la temporada 2008, amb només 23 anys, quan encara formava part de l’escuderia britànica McLaren.

Però no acabava aquí el relleu d’aquest curiós títol. L’any 2010, l’alemany Sebastian Vettel va alçar-se campió –la primera vegada de les quatre consecutives que va guanyar amb Red Bull– amb també 23 anys, però amb alguns mesos menys que Hamilton en el moment d’assolir-ho.

I què dir del món de les motos? Passa una cosa similar, amb la irrupció constant de pilots joves i plens de qualitats, tot i que no tots aconsegueixen arribar al més alt dins de la seva disciplina. És el cas del nostre estimat Marc Márquez, que va convertir-se en campió mundial de Moto GP amb 20 anys.

Així doncs, podem arribar a la conclusió que en el món del motor els reflexos poden ser molt més importants que l’experiència. I que els pilots joves són menys porucs, per no dir més inconscients, i s’atreveixen a jugar-se-la més. Però… Ai, amics! Però no enterrem abans d’hora aquells que volen donar guerra! Que el talent no abandona tan ràpid com ens pensem. I només cal veure l’última cursa de Fórmula 1 i de MotoGP per veure qui estava darrere el campió, esperant una ensopegada… Raikkonen i Rossi. Els veterans!