L’esquerra recolza al Congrés la iniciativa d’ERC d’ampliar el vot als 16 anys. Però és veritat que els joves són més d’esquerres?

Aquest dimarts el Congrés dels Diputats espanyol va aprovar una proposta no de llei d’ERC per a que s’estudiï la possibilitat d’ampliar el dret a vot fins als 16 anys, com succeeix, per exemple, a Àustria des del 2008. La proposta va rebre els vots favorables de PSOE, Podemos, DiL, EU, Bildu i la pròpia ERC. En contra van votar el Partit Popular, Ciutadans, i el PNB.

En definitiva, i amb l’excepció del vot favorable de Democràcia i Llibertat, es pot considerar que l’esquerra al Congrés va votar a favor d’aquesta ampliació del dret a vot mentre la dreta es posiciona en contra. Mentre els arguments de Rufián es van enfocar en tots els altres drets que ja tenen els joves de 16 anys, el PP va qualificar de “irresponsable” presentar aquesta proposta perquè, segons la diputada Pilar Cortés, si es repetissin eleccions, la proposta quedaria en paper mullat.

Existeix la idea entre la població -i fins i tot dins la politologia- de l’anomenat cicle electoral vital. Segons aquesta teoria, una persona és més d’esquerres quan es jove i es va moderant i canviant el vot cap al centre i la dreta a mesura que creix. D’acord amb això, es pot entendre el sentit del vot dels diferents partits del Congrés respecte aquesta qüestió. Alguns estudis, però, desmenteixen que els joves votin esquerra pel simple fet de ser joves i fins i tot es troben alguns factors que permeten identificar joves ‘de dretes’

Nivell d’estudis i ideologia

Un article dels politòlegs Albert Falcó-Gimeno i Pablo Simón escenifica quins poden ser els factors que determinen el vot dels joves. Malgrat una de les conclusions és que no es pot parlar de factors determinants que marquin una tendència del vot dels jove, el nivell d’estudis dels menors de 30 anys explica amb certa rellevància el seu posicionament ideològic. En concret, l’estudi demostra que existeixen diferències entre els joves que tenen estudis secundaris finalitzats i aquells que no.

Davant la mateixa situació econòmica, els joves sense estudis secundaris tendeixen a posicionar-se més a la dreta en l’espectre ideològic. Aquesta relació causal és més forta entre els joves que en els adults. En el segon cas, la situació laboral i econòmica de la persona és la que marca la diferència de posicionament a l’eix esquerra-dreta.

Jovent abstencionista

Si s’amplia el dret a vot, votarà més gent i afavorirà a la participació política, que es el que tot bon demòcrata demanaria. Aquest sol ser un dels arguments dels partidaris d’ampliar el dret a vot als joves de 16 anys. Però, com la teoria del cicle vital, no acaba de ser una afirmació del tot certa.

Les estadístiques mostren com els joves s’abstenen més que els adults. Aquí sí que existeix un cert cicle vital, segons Pablo Simón -cada persona participa més a mesura que va creixent, estabilitzant-se a la maduresa-. Per tant, argumenta Simón en un article a Politikon que si bé ampliar el dret a vot augmentaria la participació en termes nominals -el nombre total de votants-, podria provocar fins i tot una caiguda en termes relatius. És a dir, ampliar el vot als joves podria incrementar el percentatge d’abstenció a les eleccions, una dada ja normalment alta a Espanya.