El Comitè Nobel reconeix els “esforços” del president colombià per acabar amb més de 50 anys de guerra amb les guerrilles de les FARC

El president colombià, Juan Manuel Santos, ha estat guardonat amb el Nobel de la Pau 2016 pel Comitè Nobel Noruec, pels seus “esforços” per acabar amb més de 50 anys de guerra civil amb les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), “una guerra que ha costat la vida a almenys 220.000 colombians i n’ha desplaçat prop de sis milions més”. Així mateix, segons el Comitè Noruec, és “un homenatge al poble colombià que, malgrat tots els abusos soferts, no ha perdut l’esperança d’aconseguir una pau justa i a totes les parts que han contribuït a aquest procés de pau”, així com les “incomptables víctimes” de la guerra.

El Comitè ha volgut destacar que, a pesar del rebuig en plebiscit a l’acord de pau, el president Santos ha acostat aquest sagnant conflicte a una solució política, “i aquests esforços han estat els que li han fet complir els criteris i l’esperit de la voluntat d’Alfred Nobel”. En el seu anunci del guardó, la directora del Comitè Nobel Noruec, Kaci Kullmann Five, ha reivindicat la importància de Santos com a figura “instrumental, sabent la controvèrsia” de l’acord de pau a Colòmbia, per “garantir que els votants colombians poguessin expressar la seva opinió”, i finalment rebutjar l’acord en plebiscit. “Hi ha un greu perill que el procés de pau es detingui pel resultat del referèndum”, ha lamentat la directora del Comitè Nobel, “i això només reitera la importància que les dues parts, dirigides pel president Santos i pel líder de les FARC, Rodrigo Londoño (àlies Timochenko), segueixin respectant l’alto al foc”.

El comitè ha subratllat que el Nobel a Santos és, a més, “un gest d’ànim cap a tots aquells que lluiten per la pau a Colòmbia”, i espera que aquest guardó “li doni prou força al president Santos” per aconseguir “aquest exigent objectiu”. Finalment, el Comitè Nobel desitja que, en els anys venidors, “el poble colombià pugui recollir els fruits sembrats per la pau en vigor, així com el procés de reconciliació, perquè només llavors el país pugui enfrontar-se amb eficàcia a grans desafiaments com la pobresa, la injustícia social i els delictes del narcotràfic”.

Durant la roda de premsa, Kullman Five ha justificat que el guardó només hagi recaigut en Santos pel seva “dura feina” i perquè “ha estat el primer a donar el pas en aquesta iniciativa” i ha evitat pronunciar-se sobre si també podria haver-se donat el premi a un grup armat. “Mai faré comentaris sobre els qui no reben el premi”, ha replicat.

La directora del Comitè Nobel noruec també ha defensat que el fet que es lliuri el guardó tot just dies després que els colombians votessin pel ‘no’ en el plebiscit no és una falta de respecte per a la democràcia del país iberoamericà. “Respectem el procés democràtic”, ha afirmat, incidint que els colombians “no han dit no a la pau sinó a aquest acord en concret”.

En aquesta ocasió s’havien presentat 376 candidatures, de les quals 148 eren organitzacions i 228 eren persones. Es tracta d’una xifra rècord, que supera les 278 rebudes l’any 2014. Sobre aquesta qüestió, la directora del Comitè Nobel Noruec ha assegurat que l’elecció no ha estat “més difícil” que d’altres vegades.

Des que es va lliurar per primera vegada el 1901 s’han concedit 96 guardons a un total de 129 premiats. L’any 2015, el Nobel de la Pau va recaure en el Quartet Nacional de Diàleg de Tunísia per la seva “contribució a construir una democràcia plural” al país després de la revolució del 2011. El Quartet estava integrat per dos sindicats, un col·legi d’advocats i la Lliga Tunisiana per a la Defensa dels Drets Humans.