La crisi de l’esquerra (tradicional) a l’àrea metropolitana

0
Cartell del PSC a Esplugues de Llobregat
Cartell del PSC a Esplugues de Llobregat

 

Un declivi progressiu

L’àrea metropolitana de Barcelona ha vingut sent un bastió tradicional de les forces d’esquerres a Catalunya des de les primeres eleccions l’any 1980, quan el protagonisme de les esquerres se’l van disputar el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Des de llavors ençà, aquest protagonisme va recaure exclusivament en el PSC, en contraposició a una resta de Catalunya que generalment es decantava cap a CiU. Una clàssica divisió esquerra-dreta, amb el catalanisme moderat com a eix compartit. Fins i tot amb el fenomen del ‘vot dual’ i a una major abstenció (el PSC sortia perjudicat en vots respecte a les generals, en benefici de CiU), els socialistes veien en l’àrea metropolitana la seva principal font ‘fidel’ de vots.

El punt àlgid dels socialistes es va viure l’any 1999: el partit encapçalat per Pasqual Maragall aconsegueix superar per vots a CiU (37,85%, per un 37,70% dels convergents), tot i que obté menys representació al Parlament. Per exemple, en aquelles eleccions, el PSC va obtenir el 56,46% de vots a Cornellà de Llobregat. Des de llavors, el partit ha patit una lenta però constant davallada, i amb ella, el conjunt de les candidatures d’esquerres a l’àrea metropolitana en molts casos (en nombres percentuals sumats) també s’han vist afectades.

Prenem novament l’exemple de Cornellà: a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999, la suma de forces d’esquerres amb representació parlamentària va significar el 68,90% dels vots del municipi. Al 2006, el 64,57%. Al 2012, després de caure per sota del 48% l’any 2010, puja lleugerament fins el 52,65%. I a les eleccions d’aquest 2015, el percentatge es queda en un 47,06% (en aquest cas no s’ha pogut comptabilitzar ERC, ja que ha format part de la candidatura unitària de Junts pel Sí). En línies generals, parlem d’una davallada d’entre un 15% i un 20% de vots d’esquerres al municipi respecte als resultats de fa una dècada.

Si prenem altres municipis de l’àrea metropolitana, veurem que els resultats són semblants. Per exemple, el vot d’esquerres a Badalona cau del 50% del total l’any 2010, i des de llavors ha estat lluny de tornar a ser majoritari. I contra les tendències que es suposen, el mateix passa a L’Hospitalet de Llobregat, amb uns percentatges de declivi semblants als anteriors.

 

La fi del domini socialista

El PSC ha deixat de ser el gran partit de l’àrea metropolitana, i això ha permès que noves formacions prenguin part d’aquest paper. Això pot deure’s a múltiples causes, des del desgast del propi partit socialista fins al procés sobiranista, i això s’ha traduït en dues grans fugues: en primer lloc, una part a altres forces d’esquerres (inicialment a ICV/Sí Que Es Pot i ERC, darrerament també pot haver-hi pres un petit espai la CUP), i en segon lloc, a altres forces polítiques amb més creixement cap a la dreta, especialment C’s, el qual ha arribat a ser la primera força a poblacions com l’Hospitalet de Llobregat a les darreres eleccions de 2015.

De moment resulta impossible pronosticar qui ocuparà el ‘regnat’ socialista a l’àrea metropolitana (o si no l’ocuparà ningú en concret, o si el partit podrà recuperar-se), sobretot perquè aquestes eleccions han tingut un factor de mobilització que no han tingut cap de les que la precedien.

En tot cas, les eleccions del passat setembre mostren un cop més que la davallada socialista continua, i que al seu torn, partits com el d’Albert Rivera i Inés Arrimadas estan a l’alça, especialment on abans el PSC es mostrava més fort. Donat que aquesta bossa de votants és previsible que torni a interessar-se pels resultats de les eleccions generals del 20 de desembre, caldrà observar si aquests nous suports al partit taronja es consoliden o no en cas de que C’s hagi d’aplicar més o menys part del seu programa electoral.