El conservador Mauricio Macri guanya amb el 51,4% al candidat oficialista Daniel Scioli i tanca l’etapa dels Kirchner iniciada el 2003

 

Argentina tindrà un govern conservador els propers anys. Així ho han decidit els electors en la segona volta de les presidencials, que es van celebrar aquest diumenge i on s’enfrontava la candidatura oficialista de Daniel Scioli i el conservador Mauricio Macri. Amb el 51,4% dels vots, Macri i la seva coalició conservadora Cambiemos s’han fet amb una victòria que les enquestes donaven per segura en primera volta a Daniel Scioli, el candidat designat –no sense reticències- per la fins ara presidenta Cristina Fernández de Kirchner.

La victòria conservadora posa fi a 12 anys de kirchnerisme al país i obre una nova etapa al país. Des de que al 2003 Néstor Kirchner, el difunt marit de Cristina –mort d’un atac de cor al 2010-, guanyar les eleccions, el poder havia quedat en mans d’aquesta família i la seva tendència política s’havia imposat al país. El kirchnerisme, una corrent sorgida del peronisme però enfrontada a ella durant els darrers anys, és un “moviment polític que tant pot ser d’esquerres com de dretes segons calgui”, com ho qualifica el periodista Joan Biosca a la seva crònica al diari ARA. Explica també Biosca que en els darrers anys el kirchnerisme havia trencat amb els valors peronistes i ha provocat que, en aquesta segona volta, molts peronistes tradicionals haguessin de decidir entre votar el continuisme, trair els seus principis votant Cambiemos o decantar-se per l’abstenció, un fet que podia haver fet bastant de mal a Scioli degut al curt marge de vots pel qual ha perdut.

Daniel Scioli reconeixia ja la seva derrota amb el 70% dels vots escrutats i demanava que “Deu il·lumini Macri”. Mentre pronunciava aquest discus Scioli sabia que havia rubricat la decepció que s’anava intuint des que no fos capaç de guanyar amb majoria absoluta la primera volta i permetés que, per primer cop en la història democràtica d’Argentina, hi hagués una segona volta que ha perdut degut a que molts dels vots d’altres candidatures presentades en primera volta han anat a parar a Cambiemos.

 

Macri s’enfronta ara a una inflació que arribarà al 25% i una reducció de reserves internacionals

 

Cristina Fernández de Kirchner, que serà presidenta fins el 10 de desembre, no va escollir Scioli per una forta convicció de que era el candidat ideal per aquestes eleccions. En realitat, com senyalen des d’abans fins i tot dels comicis, Scioli va ser escollit per ser el millor d’entre tots els disponibles. La seva gran oportunitat era arrastrar tot el vot kirchnerista en primera volta, cosa que no va succeir i s’ha traduït en aquesta derrota i la fi d’aquest govern –entre progressista i populista, segons quin mitjà i analista ho qualifiqui-.

Gir a la moderació

Mauricio Macri, actual alcalde de Buenos Aires i ex president de Boca Juniors, l’equip més exitós del futbol argentí –amb permís de River Plate-, serà a partir del 10 de desembre el nou president d’Argentina. No és un canvi presidencial qualsevol. Macri és el primer president moderat –sense origen Radical ni peronista- que té l’Argentina en el darrer segle. Propuesta Republicana (PRO), el partit principal de la coalició Cambiemos, té menys d’una dècada de vida però ja s’ha situat com la referència al centre ideològic al país, el que li ha valgut recollir tots aquells vots que no volen sentir més d’un kirchnerisme que s’ha tornat “clientelista i populista” –segons els mitjans contraris-, però també recull vots dels que no volen radicalitzar-se tampoc cap a la dreta.

Malgrat la festa que la nit d’aquest diumenge hi havia a la seu de Cambiemos, les coses no seran fàcils per Macri. S’enfronta a una inflació que ha crescut constant durant els darrers anys i que Santiago Villar, investigador del CIDOB, pronostica que se situarà en el 25% al finalitzar el 2015. Per combatre això, a més, Macri haurà d’enfrontar-se a la greu crisi que pateix el Banc Central argentí. Només en el que portem de novembre, les reserves internacionals del Banc han caigut en 1.350 milions de dòlars davant l’expectativa dels estalviadors de que el nou govern conservador decreti una devaluació de la moneda només accedir a la Casa Rosada.

També s’enfronta Mauricio Macri a la màxima a Argentina que diu que “cap govern no peronista pot governar al país”. La fortalesa que tenen els sindicats a Argentina –tots ells peronistes- poden posar les coses difícils al que serà nou president. Cal recordar que el primer president de la democràcia post-dictadura, Raúl Alfonsín el 1983, va haver d’enfrontar-se a deu vagues generals. Ara és torn de Macri demostrar si la fi de l’etapa kirchnerista va acompanya d’una política de diàleg ampli i moderat, on els sindicats tinguin cabuda i on pugui prendre les decisions difícils que haurà d’executar en matèria econòmica.