La història de Marnie emociona

0

Hiromasa Yonebayashi crea un ambient d’amor preciós amb localitzacions que transmeten pau

El drama és popular perquè ens obliga a sentir, s’esprem les arrels de les llàgrimes amb l’exageració i l’excepcionalitat, optant, de vegades, per temes d’amors perduts i coincidències impossibles que funcionen. Marnie engloba tot això a la perfecció. ‘El recuerdo de Marnie‘(When Marnie was there), 2014 és l’última pel·lícula realitzada per l’estudi Ghilbi, dirigida per Hiromasa Yonebayashi i nominada a l’Oscar d’animació 2015. Es tracta d’un conte preciós molt japonès fet amb animació tradicional.

L’estudi Ghilbi ens té mal acostumats a donar-nos sempre contes delicats, preciosos, carregats de fantasia i realitat. Aquest cop s’ajunten en la història d’Anna, una nena asmàtica que és enviada al camp a millorar. Òrfena i sense amics entaula amistat amb una estranya nena, anomenada Marnie, que sembla viure entre la realitat i la fantasia, o entre el món real i l’imaginari. A poc a poc s’anirà descobrint qui és cadascú i que relació els porta a estar juntes per sempre en certa manera.

Cal avisar que és una història molt japonesa, és a dir, pausada en el ritme, amb tocs contemplatius, completa de valors i netedat, i amb un gran teló de fons incrustat en el melodrama amb el qual, segons t’enxampi, pots plorar a llàgrima viva si estàs una mica sensible.

Destacar la música de Takatsugu Muramatsu que dóna suport a l’aire de conte irreal i el preciosisme de la pel·lícula amb una banda sonora sublim. Quant a l’animació, òbviament no arriba al nivell de l’obra d Isao Takahata amb ‘El cuento de la princesa Kaguya‘, 2013, però això no significa que sigui dolenta. Ni de bon tros! Els escenaris són impressionants, la il·luminació és de gran nivell i els moviments dels personatges són fluids i naturals amb alguna petita combinació amb el 3D com es pot apreciar en l’escena del tren. Un no es pot espera menys dels mestres de Ghilbi.

La productora ha aconseguit de nou una pel·lícula on et pots prendre les crispetes de forma senzilla, sincera, emotiva, màgica i molt poètica.