La morositat s’incrementa lleugerament al mes d’agost

0
Bitllets d'euros
Bitllets d'euros
Bitllets d'euros
Bitllets d’euros

Les famílies espanyoles continuen aprimant els seus deutes, que ascendeixen a 803 milions d’euros

 

El Banc d’Espanya ha fet públic, avui, les dades provisionals de la morositat dels crèdits concedits per bancs, caixes i cooperatives a particulars o empreses. Segons apunta l’observador bancari la taxa s’ha incrementat fins arribar al 10.9% durant el mes d’agost. Una xifra que no s’aconseguia d’ençà de l’abril del 2013. Tot i així, es manté pràcticament invariable durant el tercer trimestre de l’any. En aquest sentit, la xifra total de crèdits dubtosos s’eleva fins als 145.909 milions d’euros. És a dir, fins el 10.95 percentual; dos dècimes superior al 10.93% registrat el passat mes de juliol. Durant el mes d’agost el crèdit global del sector ha arribat als 1.331 bilions d’euros. Així doncs, la morositat de la banca s’ha reduït en 2.65 punts respecte el màxim històric establert al desembre del 2013; moment en el qual es va situar en el 13.6%.
A més, cal apuntar que aquests resultats ja inclouen el canvi metodològic realitzar sobre la classificació dels Establiments Financers de Crèdit, que han deixat de ser considerats com a entitats de crèdit.

Per la seva banda, les famílies espanyoles confirmen la seva tendència a alleugerar els seus deutes. Així doncs, durant el primer semestre d’enguany el deute dels ciutadans contret amb les entitats financeres s’ha reduït fins als 803.76 milions d’euros. Una quantia que suposa un descens del 0.77% respecte el desembre del 2014, i que s’eleva fins al 3.3% si ho comparem amb el mateix període de l’any anterior. En aquesta línea, el Banc d’Espanya senyala que la diferència entre els estalvis i els deutes ha arribat als 1.259 bilions d’euros entre gener i juny. És a dir, un 6.6% més que durant el primer semestre del 2014 quan la xifra era de 1.180 bilions d’euros. Aquest indicador sorgeix de la resta entre els actius (dipòsits, participacions en fons d’inversió o deute pública, assegurances i pensions) i els passius ( préstecs, la majoria dels quals són hipotecaris). Doncs bé, l’any 2007 (punt de partida de la crisi) aquest resultat era de 951.532 euros. Dos anys més tard, i seguint l’estela de la depressió econòmica, l’indicador es va situar en els 777.035 milions d’euros. És a dir, durant tres anys les famílies van perdre 175 milions d’euros. Ara, coincidint amb la remuntada del PIB, la tendència ha estat positiva. Així doncs, durant el 2014 la riquesa financera de les llars va superar per primera vegada la barrera del bilió d’euros. Ara, ha arribat als 1.25 bilions d’euros.

Aquestes dades s’expliquen principalment per la reducció dels passius familiars; especialment els crèdits hipotecaris. De fet, els préstecs a llarg termini representen el 95% del total dels passius de les llars espanyoles. Durant els darrers cinc anys, els crèdits hipotecaris s’han reduït fins als 100 mil milions d’euros. També les partides destinades al consum han minvat durant aquest període. En aquest sentit, les llars han deixat de gastar 47.155 milions d’euros. Per altre banda, en el camp dels actius són el diner en efectiu i els dipòsits bancaris els que aglutinen el 41.1% de la riquesa familiar. També, mostren una tendència a l’alça les opcions més conservadores com són els plans de pensions i les assegurances que ascendeixen fins el 16.5%. Tot i això, la segona font de riquesa dels ciutadans són les participacions en el capital i els fons d’inversió amb un percentatge del 38.5%.