La Unió Europea està investigant a CaixaBank

0

La Unió Europea està investigant a CaixaBank

L’augment de les comissions als caixers es troba sota lupa

CaixaBank ha canviat el seu esquema de pagament en els caixers automàtics, actualment cobra dos euros als usuaris que vulguin treure diners i no siguin clients seus. Fins ara, el banc propietari de la targeta era qui cobrava la comissió a l’usuari. La problemàtica resideix en què algunes entitats continuen cobrant als seus clients, que també paguen a CaixaBank.

Espanya és un dels països amb més caixers automàtics del món amb 50.411 màquines operatives. Alguns analistes associen aquesta extensa xarxa al costum ibèric de fer ús d’efectiu en comptes de targetes, la qual cosa propicia, entre altres motius, l’economia submergida. A finals de l’exercici passat, els pagaments electrònics van representar el 18% del total en contrast amb el 25% de mitjana a Europa.

CaixaBank, filial de La Caixa, disposa de 9.683 caixers, això fa que sigui el clar líder del sector en aquest aspecte. Com a conseqüència d’aquest lideratge, el canvi del sistema de cobrament, que es va implementar a finals de març, ha tingut una gran repercussió entre els milions de clients bancaris i les associacions de consumidors.

Brusel·les té a CaixaBank sota control

Les repercussions d’aquesta mesura han arribat fins als despatxos de Brusel·les, que s’ha posat en contacte amb l’entitat financera per conèixer els detalls de la mesura. Segons fonts de CaixaBank consultades pel diari El País, la Comissió Europea no ha realitzat una petició formal d’informació ni considera que tingui cap efecte sobre la competència, sinó que ha enviat una comunicació “per aclarir el model de prestacions i com s’ha d’aplicar”. L’entitat indica que Brusel·les coneix a la perfecció aquest model perquè és el mateix que s’aplica a Alemanya i és conegut amb el nom d’acces fee. Fonts lligades al mercat financer assenyalen que la Comissió vol saber si CaixaBank pot treure profit de l’arribada de milions d’europeus a Espanya durant els mesos estivals gràcies a l’aplicació d’aquesta comissió.

Encara hi ha un problema més gran: Europa i el Banc d’Espanya volen assegurar-se de què no es cobri per duplicat, és a dir, dues comissions pel mateix servei. Si CaixaBank cobra dos euros a l’usuari, el banc que emet la targeta no pot aplicar una altra tarifa addicional, com succeeix ara en alguns casos.

CaixaBank assegura que ha renunciat a cobrar la seva taxa d’intercanvi al banc emissor de la targeta. Avui dia aquesta tarifa és d’uns 0,65 euros com a mínim, però depenent del volum de l’operació, de si és de crèdit o dèbit, aquesta quantia pot augmentar ostensiblement. L’entitat catalana afirma que “els emissors de les targetes no haurien de seguir cobrant als seus clients per retirar diners dels caixers de l’entitat perquè l’operació no té cap cost per a ells i no se’ls hi aplica taxes. De fet, ho diu la mateixa Comissió, que recorda que a Alemanya els emissors no cobren als usuaris”.

Alguns bancs afirmen que per a ells l’emissió de targetes sí que representa despeses. Si se segueixen duplicant comissions, el supervisor es veurà obligat a intervenir per aclarir qui ha de deixar de cobrar-les. CaixaBank defensa la seva estratègia i creu que té dret a rendibilitzar els milions d’euros que inverteix en caixers. Per exemple, l’agost passat va anunciar que destinaria 500 milions a desplegar una nova generació de caixers.

A part del tema de la possible doble comissió, l’estratègia de l’entitat compta amb el vistiplau del supervisor i del Govern central perquè consideren que dificultar l’accés als diners en efectiu frena l’economia submergida. També té el suport de Visa, i no s’oposa MasterCard, encara que la mesura perjudica greument a les entitats més petites i ha provocat demandes de la OCU i Adicae pel perjudici als consumidors.

La reacció de la competència

El director de pagaments de ING Direct, Gonzalo Caselles, ha admès que CaixaBank ha provocat un canvi radical en l’escenari nacional: “Ha estat una postura unilateral. S’ha d’observar la reacció dels supervisors perquè pot limitar la competència en algunes zones on tenen un gran domini”. Aquest problema es pot agreujar si altres gegants financers, com el Santander o BBVA, segueixen els mateixos passos que l’entitat catalana.

Si es produís un efecte dominó, les entitats més petites o que no inverteixen en caixers haurien d’aliar-se entre elles, tot i les més que possibles queixes dels consumidors. Antonio Gallardo, d’iAhorro, portal de comparació de productes financers, indica: “És més que legítim” el moviment de CaixaBank, “però es col·loca una barrera als petits bancs independents i va en contra del consumidor”.