Ara que ja s’ha consumat la convocatòria d’eleccions el 26J, l’abstenció sembla que serà la gran protagonista

Si res no canvia, el proper 26 de juny els espanyols seran cridats a les urnes en una repetició de les eleccions generals del passat 20D. Després que el president en funcions, Mariano Rajoy, no trobés els suports necessaris i el PSOE fracassés en la seva intenció de formar govern amb Ciutadans i Podemos, els primers sondejos marquen el que pot ser el resultat d’aquests nous comicis.

Segons els primers baròmetres, el PP i Ciutadans fregarien junts la majoria absoluta. Si aquest resultat fos real, el 26J, els ‘populars’ només necessitarien un acord amb Ciutadans i l’abstenció d’algun partit minoritari -com el PNB- per garantir-se repetir al poder. Al temps, algunes enquestes, com una publicada fa un dia per La Razón, adverteixen que l’abstenció el 26J podria ser històrica, arribant al 35,8%. En cas de ser així, seria l’abstenció més alta en unes eleccions generals a Espanya.

Fent un repàs precisament a l’històric d’abstencions des de les primeres eleccions generals de la Transició, es dóna una relativa correlació: amb l’excepció del 1996 (que té una explicació contextual), a més abstenció, més probabilitat d’un govern de centre-dreta -tant de l’UDC com del PP-. La victòria del Partit Popular el 1996 amb ‘només’ un 22,6% d’abstenció respon a la crisi profunda que vivia el govern de Felipe González, acorralat mediàticament per la corrupció i l’escàndol del GAL.

Deixant de banda la primera victòria de Jose Maria Aznar, l’esquerra ha obtingut millors resultats amb una abstenció baixa i pitjors quan és la participació la que disminueix. El proper 26J, si els sondejos es confirmen, una major abstenció permetrà de nou que el centre-dreta, en aquest cas en coalició, estigui en disposició de governar. Vol dir això que els votants d’esquerra són més proclius a l’abstenció? Per què?

Vot ideològic i fidelitat

Diferents estudis politològics han intentat explicar el fenomen de l’abstenció ‘de dretes’ a Espanya i una de les principals conclusions que es pot extreure és que el vot als partits de centre-dreta és més fidel que a l’esquerra. En altres paraules: els votants de dretes aniran a votar amb més probabilitat que els d’esquerra que poden decidir quedar-se a casa abans que buscar altres opcions.

El millor exemple d’aquest fet el trobem en el sorgiment dels nous partits i les enquestes pel proper 26J. Mentre el 20D la fugida de vots del PP va arribar a Ciutadans i la del PSOE es va repartir més -fet que, amb la llei electoral espanyola, va perjudicar l’esquerra-, davant noves eleccions, el centre-dreta segueix fidel a anar a les urnes però l’esquerra en general sembla una mica més decebuda i es quedarà a casa.

L’abstenció de l’esquerra també es pot explicar, seguint algun dels estudis, com a reacció a una mala gestió política per part dels partits d’esquerres, estiguin al govern o a l’oposició. Un estudi de Belén Barreiro, professora de Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Madrid, demostra que quan els votants del PSOE (l’estudi és de 2002) consideren que la gestió de la dreta -en aquell moment al govern- és millor que el que ha fet l’esquerra com a oposició, el nivell d’abstenció augmenta. Malgrat l’índex de persones que s’identifiquen d’esquerres i voten PP és més alt que la inversa, la el ‘vot ideològic’ explica perquè un votant clàssic de PSOE evita votar el PP malgrat el valori millor.

Desencís pel 26J

L’abstenció que es preveu per les més que probables properes eleccions del 26J es deuen al desencís i la decepció del votant mitjà d’esquerra davant la que alguns consideren “oportunitat perduda” per governar, ni que sigui en minoria, amb Pedro Sánchez com a president.

Si les expectatives de les enquestes es compleixen, l’esquerra tindrà molt poques opcions de formar govern passat el 26J i amb aquest ‘vot d’investidura útil’ encara juga el PSOE. Un joc al que no sembla disposat jugar Podemos.

 

Compartir
Article anteriorLa UGT no descarta una vaga general a final d’any
Article següentSant tornem-hi…
Adrián Caballero
Redactor en cap. Periodista especialitzat en política amb experiència a mitjans com El Temps, Tribuna Interpretativa i Report.cat, entre d'altres. [email protected]