Fascinant teoria que suggereix que l’ànima entra al fetus a la setena setmana a través de la glàndula pineal

L'anima entra al fetus a la setena setmana | Diari CatalàEl Dr. Rick Strassman va trobar fascinants coincidències entre el desenvolupament del fetus humà i les descripcions del Llibre Tibetà de la Mort: Entra l’ànima al cos humà a través de la glàndula pineal, sintetitzada en la molècula de l’esperit’?.

En el seu llibre DMT: The Spirit Molecule, el Dr. Rick Strassman suggereix una hipòtesi fascinant: que l’ànima humana s’encarna en el cos en la setena setmana després de concepció, utilitzant la glàndula pineal com a canal espiritual i a la molècula psicodèlica DMT (dimetiltriptamina) com un catalitzador. El DMT, una poderosa substància psicodèlica, es produeix de manera natural a la glàndula pineal i podria estar també vinculat amb les experiències properes de la mort.

Al seu torn, la glàndula pineal es fa visible en el fetus humà al cap de 49 dies, mateixa quantitat de dies en què una ànima triga a reencarnar segons el Bard Thodol (Llibre Tibetà dels Morts). Aquestes coincidències han portat a Strassman a formular aquesta teoria, en les seves pròpies paraules:

La glàndula pineal humana es fa visible en el fetus en desenvolupament al cap de 7 setmanes, o 49 dies, després de concepció. Em va semblar interessant descobrir que això coincideix gairebé exactament amb el moment en el qual un pot veure el primer indicatiu del gènere femení o masculí.

Ja sabia que en el Llibre Tibetà dels Morts s’ensenya que l’ànima triga 49 dies a reencarnar. És a dir, passen set setmanes del temps de la mort d’una persona fins que la força vital ‘reneix’ en un nou cos … El renaixement de l’ànima, la pineal i els òrgans sexuals tots requereixen 49 dies a manifestar-se.

Strassman teoritza, seguint els informes d’experiències properes a la mort en els quals es descriuen moments de consciència incorpòria, que és el DMT el que fa accessible aquests estats de consciència:

És possible que la glàndula pineal sigui l’òrgan més actiu en el cos en el moment de la mort. Podem dir que potser la força vital surt del cos a través de la pineal?

La conseqüència d’aquesta cascada de DMT a l’hora de la mort sobre la nostra ment basada en el cervell és un sotrac dels vels que normalment amaguen el que els budistes tibetans anomenen el bard, o un estat intermedi entre aquesta vida i la que segueix.

L’ànima humana es mantindria en aquest estat subliminal del bard, que en altres cultures és representat com una mena de judici on els actes de la vida són posades a una balança i l’ànima recapitula la seva experiència (una mena de rendició de comptes i administració de recursos psíquics).

En el budisme tibetà, la consciència vaga per aquest món intermedi i si no aconsegueix trobar la Llum Clara, torna a la vida i el cicle torna a començar. Strassman suggereix que l’ànima podria trigar 49 dies a estar llista, 49 dies en què també es forma la glàndula pineal i la capacitat de sintetitzar DMT:

La glàndula pineal podria actuar com una antena o parallamps per a l’ànima. I la diferenciació sexual masculina o femenina, ocorrent en el mateix moment, proveeix un marc biològic a través del qual la força vital es pot assentar

El moviment d’aquesta energia, els residus de la força vital del passat cap al present, a través de la pineal i cap a l’interior del fetus, podrien ser el primer flaix de DMT. Aquest és l’alba de l’autopercepció, de la ment, de la consciència com una entitat sexual i biològica diferenciada. La llum encegadora del DMT pineal secretat dins del cervell en desenvolupament, marca el pas a través d’aquest llindar.

Moltes persones ni tan sols creuen en l’ànima. Altres consideren que l’ànima és completament immaterial -aquesta és la visió de Plató i dels neoplatònics que creien que el cos era creat per l’ànima.

Abans Rene Descartes, va situar el seient de l’ànima, en la glàndula pineal, una cosa que al llarg del temps ha estat vist amb escarni. De qualsevol forma, la sincronicitat trobada per Strassman aquesta triple coincidència que sembla tenir un significat profund- ens deixa en un estat de sorpresa i mistificació.

Encara que ens pugui semblar improbable, per més coincidències que es troben, només considerar la possibilitat ens deixa en un embadaliment poètic: un arc que connecta la mort amb la vida i la vida amb la mort, un sol instant de 49 dies que és un flash de llum i consciència, una crisàlide que és també, en el seu revers, un nou embrió, una imatge de l’eternitat que torna a projectar-se en el temps.