El Barça no ha tingut massa sort en el sorteig celebrat a Nyon i se les haurà de veure amb l’Atlético de Madrid als quarts de final de la UEFA Champions League

És cert que el Barça ha esquivat rivals temibles com el Bayern de Guardiola o el Real Madrid. És cert que els blaugrana són favorits contra qualsevol equip, i més a doble partit. És cert que els homes de Luis Enrique es troben en un estat de forma apoteòsic i que el tècnic asturià ha guanyat els sis partits disputats contra el ‘Cholo’ Simeone. Però el que també és cert és que l’Atlético de Madrid mai és un rival agradable i que es tracta d’un oponent rocós i que sempre posa problemes. L’equip matalasser està molt equilibrat i destaca en pràcticament totes les línies.

La porteria i la defensa

Hi ha dades que parlen per si mateixes. L’ Atlético de Madrid és l’equip menys golejat de la Liga BBVA amb gairebé la meitat de gols que el Barça, que és el segon (12 gols encaixats dels matalassers per 22 del Barça). Això només s’aconsegueix amb una defensa fiable i molt disciplinada. Godín i José Giménez -aquest últim no hi serà aquest vespre per lesió- són dos centrals solvents que formen una muralla molt efectiva i que, a sobre, són un perill a pilota aturada ofensiva.

L’arribada d’un home com Filipe Luis durant l’últim estiu ajuda a complementar una línia defensiva molt eficient que es completa amb Juanfran al lateral dret. Per si fos poc, Jan Oblak s’ha convertit en un obstacle molt difícil de salvar per als rivals. Va camí de guanyar el trofeu Zamora i, tot i que no li arriben massa a porteria, és un d’aquells homes que dóna seguretat pels seus reflexos i perquè tot i els seus 23 anys sempre decideix bé.

El mig del camp

La medul·lar matalassera és la que completa el cuirassat madrileny. Homes de molta lluita, disciplina tàctica i que dificulten molt la circulació al mig del camp per la seva hàbil forma d’executar la pressió. Tot i que el portuguès Tiago, un dels pilars fonamentals de l’equip, va patir una greu lesió que no el deixarà participar en l’eliminatòria, l’entrada a l’equip d’Augusto i l’explosió de Saúl Ñíguez han fet oblidar el que era un home importantíssim.

No només de guerra es compon el mig del camp de l’Atlético, sinó que també té arguments ofensius de sobres. Koke és el cervell de l’equip i l’home més imaginatiu, partint de la banda però col·laborant en el joc interior. Yannick Carrasco també és un jugador molt a tenir en compte per la seva facilitat de marxar en l’u contra u. Saúl i les seves arribades de segona línia sempre poden sorprendre i Augusto i Gabi són els encarregats de la contenció.

La davantera

La parcel·la ofensiva de l’Atlético de Madrid té un nom propi: Antoine Griezmann. L’atacant francès no està mostrant una versió tan regular com la de l’any passat però els seus 16 gols a la Liga BBVA demostren que es tracta de l’home de referència. El problema de Griezmann és que se sent molt més còmode jugant com l’any passat, de segona punta, acompanyat d’un altre davanter que fixi els centrals.

Aquesta temporada no té cap jugador fiable d’aquestes característiques ja que Jackson Martínez va marxar i Fernando Torres o Vietto no han acabat de donar el gran rendiment que s’esperava d’ells. Això moltes vegades ha obligat Simeone a apostar Griezmann com a únic punta, sent un home molt més previsible i sense tanta capacitat de sorpresa. Tot i així, el francès és sempre un mal de cap per a les defenses rivals.