Una legislatura per oblidar… o no!

0

Ara resulta que les passades eleccions generals del 20 de desembre van servir per tot menys pel que havien de servir, que era formar un govern per a Espanya. Així que com que no s’ha aconseguit la tasca d’escollir un president i uns ministres i tota la pesca, els ciutadans espanyols es veuen abocats a tornar a les urnes d’aquí a un mes i mig, fet que celebro perquè la democràcia és una cosa molt maca.

I dic que les eleccions van servir per tot menys pel que havien de servir perquè aquests quatre mesos i escaig d’incertesa ens han permès veure com són els partits polítics que ostenten als càrrecs i, en especial, com són els seus líders. Bé, a en Rajoy ja el coneixíem, potser massa i tot, si em permeteu, i a en Rivera també, que a Catalunya ja sabíem quin era el seu estil. Però en Pedro i en Pablo no els teníem del tot clixats i ara ja sabem de quin peu calcen!

Així, hem pogut observar com tots volien fer fora l’actual president, qui s’ho ha mirat des de la barrera sense actuar massa. I ben fet que ha fet, perquè des de la seva posició ha pogut veure com els seus adversaris es llançaven els plats pel cap, tot intentant cridar uns més que els altres, a veure qui guanyava més protagonisme. I ell, mentrestant, des del govern en funcions, na fent!

Potser esperava el gran pacte. La gran coalició que el permetés repetir com a president d’Espanya, i que deixava al seu etern rival, el PSOE, com a soci… i com a súbdit del seu govern i les circumstàncies. Un pacte que no ha arribat perquè els socialistes s’hi han negat, i asseguren que s’hi seguiran negant, cosa que hauríem fet la majoria en el seu cas. A l’enemic, ni aigua! I si és un enemic polític, amb més raó. I és que el PSOE, que segons les seves sigles és d’esquerres, volia pactar amb un altre partit d’aquesta ideologia. Exacte! Podemos, el partit de Pablo Iglesias. Però com que hi havia enmig Ciutadans, el de la cua va dir que ell no era segon plat de ningú, i que si volien alguna cosa amb ell, o era a la seva manera, o ja t’ho faràs! Ah, amigo! Doncs de tan tensar la corda, al final s’ha trencat!

Mentrestant, els ciutadans la mar d’entretinguts! No ha fet falta ni mirar La que se avecina o el Gym-Tony per estar distrets i conèixer uns personatges d’allò més treballats, amb els seus tics, les seves dèries, les seves obsessions… Això de la cursa a la Moncloa ha estat una sit-com del més divertit dels últims temps. Ha tingut un cameo especial i tot: el rei Felip VI, que en un parell d’ocasions ha hagut de sortir a escena per donar el seu toc monàrquic als esdeveniments. I es veu que l’èxit ha estat tan gran que aquesta particular versió espanyola de Juego de Tronos ja ha signat per una segona temporada.

Com he dit al principi, d’aquí a uns mesos es repetiran les eleccions. I dic REPETIRAN perquè sembla que les coses aniran més o menys pel mateix camí que les actuals. No es veu a l’horitzó cap canvi de caps de llista considerable, i les enquestes auguren, dins els seus paràmetre sempre cauts, uns resultats no massa diferents dels que es van aconseguir al desembre. Les cases d’apostes no faran gaire negoci, en aquest sentit.

Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix.” Clar que Albert Einsten, autor d’aquesta cèlebre frase, no era polític, ni tenia l’aconseguir el govern de cap país en les tasques pendents de la seva agenda. Sembla lògica l’afirmació del científic, però… qui els diu als partits que es juguen la presidència que facin canvis en la seva estratègia?  Suposo que haurien de ser ells mateixos els que haurien de veure que repetir la història no pot ser bo, que potser es passaran mig any més discutint entre ells per pactar alguna sortida estable. Ho faran? Deixeu-me dubtar-ho.

I els votants? Canviaran d’opinió després del fiasco d’aquesta breu legislatura? Els convençuts seguidors dels partits, els militants interessats en estendre els seus ideals, difícilment canviaran el seu vot a les urnes. Uns altres, els tips de tot, que van anar a votar perquè tocava, potser aquest cop es quedaran a casa, que els caps de setmana de juny són molt més aprofitables que els de desembre. Qui queda? Els indecisos. Els que sempre fan variar el resultat a última hora i deixen les prediccions d’algunes enquestes a l’alçada del betum. Què faran aquests?

Segurament la campanya estarà altra vegada plena de draps bruts que veuran la llum a mesura que s’apropi la data. Draps bruts reals o inventats, fet que tampoc és tan nou i al que ja estem acostumats. Al cap i a la fi, ens governa un dels partits més corruptes de la història, i hi ha dades i sentències judicials que ho corroboren, però segueixen guanyant les eleccions. Ja veurem quines sorpreses se’ns reserven per a aquesta nova temporada de la nostra sit-com. Això sí, una sit-com que en certs moments arriba al nivell de drama pel patetisme que està assolint tot plegat.