L’emotiva habitació

0

Brie Larson impacta i Jacob Tremblay et conquista

Les emocions en un llargmetratge són d’agrair. La quantitat d’elles que poden provocar en l’espectador, tristesa, por, angoixa, felicitat… En el cas de ‘La habitación‘, (2015) del director Lenny Abrahamson, en té per donar i vendre.

Una obra magistral: narra la història de Joy (Brie Larson) una jove víctima d’un segrest que viu tancada en una habitació. La ‘dona’ té 24 anys d’edat i al seu costat està el seu fill, Jack (Jacob Tremblay), qui als seus cinc anys no coneix gens més que aquest microcosmos en el qual ha crescut i on ha anat teixint un món al seu al voltant. Un lloc en el qual l’espectador, un cop descobert a la pantalla gran, l’omple el seu interior d’imaginació, infància i sobretot molt d’afecte.

La pel·lícula es divideix en dues parts molt diferenciades: la part que es desenvolupa a la mateixa habitació i una altra que es desenvolupa en l’exterior d’aquesta, canviant el to de la narració per plantejar una altra sèrie de qüestions molt interessants. En l’argument es veu una fantàstica i impressionant actuació del jove actor Jacob Tremblay que va evolucionant descobrint el món que hi ha fora. Un gran honor també poder veure a l’actriu veterana Joan Allen en el seu paper d’una mare dolça i comprensible absolutament necessàri per entendre els fets que van succeint en la trama.

A destacar el colossal treball de Brie Larson (futura guanyadora de l’Oscar a Mejor Actriz Principal 2016) que deixa una actuació esquinçadora i brillant. L’exquisitat de la banda sonora de Stephen Rennicks, és de puntuació deu: sense parenceries i perfectament integrada. Aquest element posa el fermall d’or a aquesta petita joia cinematogràfica, acompanyada d’una estructurada i impactant fotografia dels plans detall d’un acurat Danny Cohen.

Estranya, aterridora, estimulant i moderadament commovedora. Una de les pel·lícules més poderoses de l’any. Pot ser que ‘Room‘ (el nom de la pel·lícula en anglès) no sigui un lloc agradable en el qual passar dues hores, però és una pertorbadora, i alhora, deliciosa experiència al costat d’unes crispetes plenes de sentiments que no oblidaràs mai.