L’ONG Oxfam denuncia que la bretxa entre rics i pobres  i la desigualtat han augmentat durant el 2015

 

La bretxa entre rics i pobres a escala mundial ha augmentat el 2015 fins al punt que les 62 fortunes més grans del món acumulen els mateixos diners que 3.600 milions de persones, la meitat més pobre de la humanitat, segons un informe elaborat per l’ONG Oxfam i que xifra en 7,6 bilions el capital ocult en paradisos fiscals.

L’informe ‘Una economia al servei de l’1%’ recull les diferències creixents entre una minoria privilegiada i la majoria de la població del planeta. La desigualtat extrema ha arribat a cotes “insuportables”, adverteix l’organització, que crida a actuar sobre aquestes diferències “per combatre amb èxit la pobresa”.

Oxfam ja va predir que l’1% de la població mundial arribaria a acumular els mateixos diners que el 99% restant, però pensava que aquesta proporció encara tardaria un any més a arribar. El 2015, 62 fortunes posseïen la mateixa riquesa que 3.600 milions, quan el 2010 eren 388 persones.

Així, mentre que el 50% de la nova riquesa generada des de començaments de segle ha anat a parar a les butxaques de l’1% privilegiat, la meitat més pobre del món amb prou feines ha millorat. Només els ha arribat l’1% de l’increment total i, des del 2010, han perdut més d’un bilió de dòlars -un 41%-.

Els ingressos mitjans anuals del 10% més pobre han augmentat menys de tres dòlars l’any durant l’últim quart de segle, fet que suposa que, anualment, ni tan sols arriben al centau de dòlar de creixement.

Oxfam adverteix que la desigualtat econòmica debilita el creixement i la cohesió social en termes generals, però recorda que són els més pobres els qui en pateixen les conseqüències. En aquest sentit, apunta que, si la desigualtat no hagués augmentat entre el 1900 i el 2010, hi hauria 200 milions de persones més fora de la pobresa i la xifra podria arribar als 700 milions si aquests col·lectius desafavorits s’haguessin beneficiat del creixement econòmic més que la part contrària.

 

Mentre que el 50% de la nova riquesa ha anat a parar a l’1% privilegiat, la meitat més pobre amb prou feines ha millorat

 

Per a l’ONG, “és innegable que els grans beneficiats de l’economia mundial són els qui més tenen”, perquè considera que el sistema està “distorsionat” i els afavoreix. Una estimació recent calcula en 7,6 bilions els diners ocults en paradisos fiscals, una suma superior al PIB conjunt del Regne Unit i Alemanya i que té “efectes perjudicials per a la humanitat”.

Gairebé una tercera part de la fortuna dels africans més rics, prop de 500.000 milions de dòlars, es troben en paradisos fiscals, fet que podria suposar als països d’aquest continent pèrdues anuals de 14.000 milions en concepte d’ingressos fiscals. Aquests diners podrien salvar la vida de quatre milions de nens i pagar els salaris de suficients professors com per escolaritzar tot el continent.

Oxfam ha analitzat 200 empreses -entre les quals hi ha les més grans del món- i ha conclòs que nou de cada deu tenen presència en països considerats paradisos fiscals. L’any 2014, la inversió dirigida a aquests estats opacs ha estat gairebé quatre vegades més gran que la registrada el 2001.

Els diners també estableixen les seves particulars diferències per gènere, fins i tot a la part més rica del món. Només 9 de les 62 principals fortunes pertanyen a dones i únicament hi ha 24 presidentes en les companyies de la llista Fortune 500.

Propostes

“El problema no és la falta de riquesa del món. Senzillament, no és raonable ni des del punt de vista econòmic ni, per descomptat l’ètic, que hi hagi tant en mans de tan pocs”, resa l’informe, que demana als líders mundials, molts dels quals es reuniran al Fòrum Econòmic Mundial de Davos (Suïssa), que prenguin mesures.

Les propostes d’Oxfam inclouen pagar als treballadors un salari digne que redueixi les diferències amb els alts directius. Com a exemple, l’organització cita que el president de la principal empresa de tecnologia de la informació de l’Índia guanya 416 vegades més que un empleat mitjà.

Mentre que les remuneracions dels presidents de les principals empreses dels Estats Units han crescut més d’un 54 % des del 2009, els salaris mitjans amb prou feines han variat, adverteix Oxfam en el seu informe.

L’ONG també insta a fomentar la igualtat econòmica i els drets de les dones, així com a posar límit a la capacitat d’influència dels grups de pressió. Alhora, proposa modificar el sistema mundial de recerca i desenvolupament i de fixació de preus de medicaments per garantir l’accés de totes les persones a aquests productes.

En termes fiscals i d’inversió, Oxfam planteja distribuir l’esforç “de manera justa i equitativa” -traslladant cap a la riquesa i el capital la càrrega que pesa ara sobre el treball i el consum- i introduir una despesa pública progressiva, amb prioritat per a la gratuïtat de serveis públics.

L’informe subratlla que “la desigualtat no és inevitable” ni “fruit de la casualitat”, sinó el “resultat de decisions polítiques deliberades”. “Ha arribat l’hora de rebutjar aquest model econòmic que només funciona per a una minoria”, reclama Oxfam.