Com es pot fer més proporcional la llei electoral espanyola?

0
Vot Urna
El valor d'un vot varia segons la provincia espanyola | Foto: Europa Press

Rivera demana, entre d’altres coses, reformar la llei electoral. Com funciona actualment? Com podria ser més proporcional?

Al Parlament català i al Congrés espanyol s’ha fet referència durant anys a un problema al qual s’enfronta Espanya des de la Transició: la llei electoral afavoreix el bipartidisme i sobrerepresenta al Congrés les províncies menys poblades mentre infrarepresenta les més poblades. La causa és la llei electoral o, millor dit, el sistema amb el qual es reparteixen els vots. A Espanya -i a moltes altres democràcies proporcionals- s’empra l’anomenat sistema d’Hondt, creat per Víctor d’Hondt el 1878.

 

En què consisteix el sistema d’Hondt?

Aquest sistema ordena els vots -de major a menor- obtinguts per cada partit a una circumscripció -que a les eleccions espanyoles és cada província-. Amb aquests vots es crea una taula en la que es dividiran els vots entre 2, 3, 4, etc. fins al total de diputats que reparteix aquesta circumscripció. Es pot veure en aquesta gràfica

16_04_25_Ley d'Hont1

Quan el primer escó s’atorga a la llista més votada (a l’exemple, el Partit A), el nombre de vots d’aquest Partit s’anul·la i es busca la següent xifra més alta -sense tenir en compte la primera del Partit A-. Al nostre exemple, el segon escó anirà al Partit B.

16_04_25_Ley d'Hont2

Si completem el repartiment, veurem que en aquesta circumscripció el Partit A rep 2 escons, el Partit B altres dos i el Partit C es queda amb un.

16_04_25_Ley d'Hont3

Mancances del sistema d’Hondt

La principal crítica que es realitza cap a aquest sistema és la falta de proporcionalitat en relació a versions millorades que s’utilitzen al nord d’Europa. En concret, Izquierda Unida ha estat sempre un clar perjudicat d’aquest sistema de repartiment. Això és degut a que la majoria de les circumscripcions espanyoles són tan o més petites que la del nostre exemple i, si considerem el Partit C com Izquierda Unida, veiem que molts dels seus vots es queden sense representació. A més, altres partits -com el Partit D al nostre exemple- necessitarien circumscripcions més grans per sortir escollides.

En aquest sentit, és normal sentir a parlar del cost d’un escó. Mentre al 20D a IU cada escó dels dos que tenia li van costar, aproximadament, mig milió de vots, a ERC cada un dels 9 diputats li van costar ‘només’ 67.000 vots. Al PP cada escó li va costar 58.662 vots i al PSOE 61.452.

Per posar un exemple del que hagués suposat un pacte entre Podemos i IU pel 20D -el que va ser Unidos Podemos el 26J-, seria com sumar els vots del Partit C i el Partit D i que competissin com un sol partit. Com canviaria la cosa a l’exemple d’aquest article?

16_04_25_Ley d'Hont4

Si bé el resultat no varia gens, el fet que el Partit de coalició hagi trigat molt menys en obtenir un escó -al tercer torn-, facilita pensar que en circumscripcions una mica més grans, aquesta coalició seria rendible a nivell electoral. Aquest és l’argument dels que estan a favor de la coalició, malgrat alguns dins d’ambdós partits adverteixen del fet que aquesta unió podria fer perdre recolzaments.

L’alternativa: el mètode de Sainte-Laguë

En cas que algun dia es revisi la llei electoral espanyol, de ben segur els partits petits apostarien per implementar el mètode de Sainte-Laguë com a sistema de repartiment de vots. Aquest mètode, creat pel matemàtic francès André Sainte-Laguë i que s’empra a les democràcies escandinaves i a Alemanya, entre d’altres països, utilitza un mecanisme molt senzill per ser més proporcional que el d’Hondt.

En concret, aquest mètode el que fa és no dividir els vots entre 2, 3, 4, etc. sinó que ho fa només entre els nombres senars -3, 5, 7, etc.-, el que provoca que cada partit perdi ‘vots’ més ràpidament, facilitant l’obtenció d’escons a partits més petits. Així quedaria el repartiment al nostre primer exemple.

16_04_25_Ley SainteLague

Com veiem, és un sistema més proporcional fins i tot en circumscripcions petites com la del exemple. El Partit D obtindria un escó que no hagués aconseguit abans. Ara la pregunta és: què passaria en cas d’aplicar aquest sistema a un pacte entre el partit C i el D.

16_04_25_Ley SainteLague2

Si bé el resultat és el mateix que abans, hi ha una diferència rellevant: ara la coalició no hauria d’esperar una circumscripció de set escons per obtenir-ne el seu segon, sinó que seria suficient amb una circumscripció de sis.