La Llei contra la Pobresa Energètica, al Tribunal Constitucional

0
PAH ILP
Concentració de la PAH a Barcelona abans de l'aprovació de la Llei contra la Pobresa Energètica. Foto: Europa Press.

El Govern espanyol ha anunciat que enviarà una part important de la Llei catalana contra la pobresa energètica al Tribunal Constitucional

La vicepresidenta del Govern espanyol en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, va anunciar ahir la decisió de l’Executiu d‘enviar la Llei contra la pobresa energètica dictada pel Parlament de Catalunya al Tribunal Constitucional (TC). Ho va fer dos dies després que es reunís amb el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, on Santamaría va dir que ho estudiarien, tot i que des de la Generalitat van mostrar el seu escepticisme.

Des de la reunió presidencial entre Mariano Rajoy i Carles Puigdemont i fins l’anunci del passat divendres, ja s’havien presentat tres recursos contra la Llei. Cal tenir en compte que aquesta normativa va ser aprovada quasi per unanimitat al Parlament – només es va abstenir el PP en la votació – i que va ser fruit d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) promoguda per la PAH i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), però que comptava amb un suport molt ampli de la població.

El bloc sobre desnonaments, el més afectat pel recurs

Soraya Sáenz de Santamaría va enfocar el seu discurs en positiu, dient que només s’enviaria al TC aquells punts que afecten a les “competències de l’Estat i la igualtat dels espanyols” i posant èmfasi en els punts que quedarien intactes. La intenció del Govern, va dir, era solucionar els conflictes de competència en la negociació prèvia a qualsevol recurs d’inconstitucionalitat.

Així, el recurs presentat davant el TC no afecta a les ajudes que fan referència a la pobresa energètica. Ara bé, tal i com va assenyalar Carles Puigdemont “no es pot combatre la pobresa energètica si no hi ha una casa on viure”. Cal tenir en compte que les mesures contra els desnonaments són gran part de la Llei.

Alguns dels punts enviats al Constitucional són els de mesures de segona oportunitat per a aquelles llars endeutades, la cessió obligatòria de pisos buits per part de les entitats financeres o l’obligació dels grans propietaris d’oferir una alternativa de lloguer social abans de desnonar algú.

Les entitats es mobilitzen

Des de fa dies, s’estan portant a terme diverses mobilitzacions i manifestacions en contra de la paralització de la llei però també per recordar que és una norma que s’hauria de posar en marxa arreu de l’Estat. La PAH i APE han estat les impulsores d’aquestes protestes i, a banda, han emés un comunicat on expliquen tot allò referent a la llei i a les actuacions del PP.

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca porta set anys en actiu, en els quals ha frenat milers de desnonaments i ha proporcionat assessorament i assistència a famílies que no només estaven a punt de quedar-se sense llar sinó que també podien patir el tall de subministraments bàsics, com la llum o el gas.

Juntament amb la Taula del Tercer Sector, diversos ajuntaments metropolitans i partits, la PAH està citada amb Carles Puigdemont el proper dimarts per intentar trobar una resposta política i comuna a la paralització de la Llei per part del Tribunal Constitucional.