L’actriu, i filla de Lola Flores, posava punt i final a l’obra ‘La plaça del Diamant’

“Gràcies a tot el meu equip i sobretot gràcies a vostès per acollir-me amb tant d’afecte a cada funció. Fins aviat i, repeteixo, gràcies Barcelona”, va dir una Lolita Flores, veritablement emocionada, a l’hora de dir adéu al Teatre Goya. I és que l’actriu, cantant, i jurat del programa ‘Tu cara me suena‘, acomiadava, aquest diumenge 29 de maig dels escenaris, la seva interpretació de Natàlia a l’obra ‘La plaça del Diamant’.

La filla petita del clan Flores ha rebut, durant aquests tres anys que ha realitzat aquest projecte (2013-2016), crítiques molt positives com a  conseqüència del seu impecable paper fent de Natàlia, la coneguda Colometa de la història de l’autora catalana Mercè Rodoreda.

“Em costarà molt desfer-me de la Colometa. Porto amb ella tres anys meravellosos de la meva vida i m’ha donat molt, tant alegries, com tristeses. Queda pendent interpretar-la en Català, però m’ha fet feliç i està sent molt dur, ara mateix dir-li adéu”, comentava l’exparella de Pablo Durán.

Lolita va interpretar, amb la seva característica força en els escenaris, a Natàlia com mai l’havia fet. Un dur monòleg interior, costumista i esquinçador, ple de simbolismes i amb una decoració minimalista, però molt efectiva, a l’hora de crear  angoixa i, a la vegada, tendresa.

‘La plaça del Diamant’, de Mercè Rodoreda, es desenvolupa en els anys de la postguerra. Explica la història de Natàlia, “La Colometa”, una noia que se sent perduda al món. Òrfena de mare, veurà partir i morir als seus sers estimats, passarà gana i misèria i es veurà moltes vegades incapaç de tirar endavant als seus fills.

“El que a mi em passava és que no sabia molt bé per què estava al món”, recitava e impactava Lolita fent que el públic, en la seva última funció, plorés i es tragués mocadors de paper per eixugar-se les llàgrimes.

Un cop va acabar, amb una rosa i el llibret original en Català de ‘La Plaça del Diamant’, va aparèixer Joan Oller per donar-li aquests dos detalls davant d’un Teatre Goya ple de dalt a baix.

“L’argument ho he sentit tant perquè moltes vegades em recordava al meu pare. Els esglais que va tenir, les bombes… La plaça del Diamant existeix, l’he viscut i l’he sentit de cor. El meu pare va néixer en Gràcia i va viure moltes experiències a la plaça del Diamant que sé perfectament que està per aquella zona. Li dec molt a aquest lloc”, va explicar la cantant com a anècdota en el seu acomiadament.

“Gràcies a la meva família i a tots els meus amics que han vingut per donar-me ànims a l’hora d’acomiadar-me d’aquest projecte. Gràcies a tu, Miguel Poveda, un gran amic que sé que sempre vas a estar aquí quan més ho he necessitat”, va dir Lolita, dirigint-se a l’artista que estava entre el públic de la platea.

De mica en mica ja va decidir desaparèixer per les bambolines de la dreta, eixugant-se les llàgrimes i escoltant els crits i ovacions d’un públic veritablement eufòric.