L’ordre s’imposa a París entre Madrid i PSG

0
PSG 0- Madrid 0
Marcelo tracta d'aturar Di María. Foto: REUTERS
PSG 0- Madrid 0
Marcelo tracta d’aturar Di María. Foto: REUTERS

El Reial Madrid empata a zero al camp del PSG i són colíders amb set punts del seu grup

Redacció/Agència. El Reial Madrid va treure un punt en la seva visita al Parc dels Prínceps després d’empatar (0-0) amb el París Saint-Germain, en un partit el cartell del qual ben podia haver estat el d’una final de Lliga de Campions, però que va acabar decebent pel seu excessiu rigor tàctic en la tercera jornada de la fase de grups. L’empat deixa el grup A tal com estava abans de disputar-se aquest partit, amb madrilenys i parisencs líders del grup, seguits pel Malmoe, que va vèncer en el seu duel al Shakhtar Donetsk (1-0). Tot apunta al fet que blancs i ‘bleus’ es disputaran la primera plaça en la tornada en el Santiago Bernabéu.

El conjunt de Rafa Benítez es va mostrar sòlid durant la primera part, especialment molt segur en la faceta defensiva, i és que Keylor Navas només va intervenir en una ocasió en tot el primer acte per blocar amb certesa un xut des de fora de l’àrea de Blaise Matuidi, en el minut deu. El partit es va desenvolupar amb certa precaució per part de tots dos equips, que van decidir arriscar el menys possible. En el minut 25, Jesé Rodríguez va disposar de la millor ocasió per al seu equip després d’una gran passada de Toni Kroos, però no va poder materialitzar el mà a mà que va tenir a causa d’una bona parada de Kevin Trapp amb el seu peu dret.

A partir d’aquest moment, el Reial Madrid es va ensenyorir de l’esfèric i va dominar tant el joc com la situació del matx. En el tram final del primer assalt, Cristiano Ronaldo va comptar amb dues bones oportunitats d’obrir la llauna, després de rematar sengles pilotes aèries amb dos grans cops de cap, encara que el portuguès no va aconseguir convertir les ocasions. Amb un Madrid lleugerament superior a l’equip de Laurent Blanc es va arribar al descans, després d’uns primers 45 minuts igualats i especialment tàctics, que van deixar als espectadors parisencs una miqueta inconformistes davant el teòric espectacle que anava a brindar-se al Parc dels Prínceps.

El segon temps va arrencar amb una bona oportunitat d’Edinson Cavani després de rematar un centre de Thiago Motta. L’ocasió de l’uruguaià va ser ràpidament corresposta amb una falta directa de Cristiano Ronaldo, que hagués pogut significar el primer tant del partit si no arriba a blocar la pilota Zlatan Ibrahimovic des de la barrera.

Intervingut el segon acte, Rafa Benítez va introduir en el camp a Luka Modric, que reapareixia amb els blancs després de lesionar-se amb Croàcia.
Precisament de les botes del croat va néixer l’acció més perillosa de tot el partit, un contraatac que va concloure amb un remat amb la cama esquerre de Cristiano Ronaldo dins de l’àrea que es va marxar fregant el pal llarg. El de Madeira no va tenir el seu dia, i així ho va manifestar en acabar el duel, quan va mostrar el seu empipament en el túnel de vestuaris. L’empat va semblar deixar satisfets a tots, i Benítez i Blanc tindran una nova cita dintre de dues setmanes, en un duel que es presumeix clau per l’esdevenir del grup A.

L’Atlètico redreça el rumb a Europa

L’Atlètico de Madrid va redreçar el rumb en la Lliga de Campions amb una sòlida i còmoda victòria (4-0) davant l’Astana aquest dimecres en la tercera jornada del Grup C disputada en el Vicente Calderón, la qual, acompanyada del triomf (2-1) del Galatasaray davant el Benfica, posa líder als de Diego Pablo Simeone.

Els del ‘Cholo’ van aprofitar la visita al Manzanares del novençà en aquestes batalles, un feble equip kazakh amb un equip jove i inexpert i mitja plantilla a casa pensant en la lliga del seu país. L’Atlètico va fer els deures després de l’ensopegada l’última data europea davant el Benfica i suma sis punts que ara li posen al capdavant del grup al costat dels portuguesos.

Els gols de Saúl, de taló a l’àrea petita, i un Jackson que va trencar la seva sequera van resoldre en la primera meitat un xoc que va anar ja d’esbarjo en la segona, amb un altre tant d’Óliver i el quart, en pròpia porta del rival. De diversió va quedar el duel per un Calderón gairebé ple, malgrat la poca entitat dels de groc, i lliurat especialment a la màgia ‘in crescendo’ de Yannick Carrasco.

El portuguès va destacar entre les rotacions del ‘Cholo‘, conscient l’argentí del llarg de l’any -el diumenge toca el València- i sense escoltar crítiques a un joc que per cert cap equip d’Europa fa brillar a hores d’ara de temporada. El tècnic blanc-i-vermell va poblar el migcamp amb els incansables Tiago i Gabi, més minuts que ningú, Carrasco i Saúl, els qui van fregar la perfecció.

Després de dues arribades en els primers dos minuts de Griezmann i Jackson, entre aquests quatre recentment nomenats van cuinar un domini que va trigar 20 minuts a trobar premi. Va obrir també al seu gust el camp el quadre local, especialment amb un Juanfran a un nivell d’Eurocopa. Les arribades de l’internacional espanyol van generar molt perill i molts córners. En un d’ells, amb Carrasco demanant-la en curt, va arribar l’obra d’art de Saúl.

Sis minuts després, en el 29, Jackson es va rescabalar amb un bon gol a la mitja volta amb col·laboració d’un rival i va rebre l’afecte d’un Atlètico format en pinya al costat del ‘cafeter’. Encara el ‘Cholo’ va demanar més i, encara que el ritme va baixar, almenys l’Astana ni va apuntar a la meta d’Oblak. El conjunt kazakh ja va avisar abans del partit que la seva ment i els seus jugadors estarien en el duel del diumenge davant el Kairat Almaty.

Així i malgrat una mica d’orgull del conjunt visitant en la represa, el partit va ser de l’Atlètico. Carrasco, que abans del descans va deixar una canella digna de ‘crack’, va mantenir animada la graderia en els primers compassos i el Calderón va agrair el gana dels seus. Entre incrèduls i previnguts, els de Simeone no van baixar el pistó. Menys amb els canvis d’un equip amb un onze cada vegada més complicat. Van entrar Óliver, ja des de l’inici del segon acte, Correa i Torres.

El primer va ser el que va trobar el gol, picant per sobre del porter rival Eric en una ràpida sortida blanc-i-vermella després d’un robatori. Amb el 3-0 l’Astana no volia saber més de la nit madrilenya, però l’Atlètico va voler seguir sumant. Va sumar pressió i ocasions, especialment de Torres, però va ser un de groc, en la seva pròpia porta i després de l’enèsima carrera de Juanfran, qui va tancar una golejada (4-0) que redreça el camí continental de l’Atlètico.

De Bruyne castiga ‘in extremis’ a un bon Sevilla

El Sevilla FC ha perdut aquest dimecres davant el Manchester City (2-1) en un partit corresponent a la tercera jornada de la fase de grups de la Lliga de Campions, en un duel en el qual una genialitat ‘in extremis’ de Kevin De Bruyne en el descompte va castigar en l’excés a un Sevilla que com menys va merèixer l’empat després de dominar la primera part i millorar molt la seva imatge.

Solament la mala fortuna va impedir a un valent Sevilla puntuar, i fins i tot guanyar, a Manchester. En la seva segona sortida davant un ‘coco’ va estar bé, atrevit, i es va anar amb les mans buides de tornada per un autogol i una jugada individual de la jove perla belga en el descompte. Excepte això i poc més, el Sevilla va donar una bona imatge i va tenir un pal en les botes del seu golejador Konoplyanka al costat de diverses accions de Gameiro, desafortunat com tot l’equip. El Sevilla va aconseguir avançar-se, però finalment es va anar de buit i segueix amb 3 punts, per 6 del *City i 7 de la Juventus.

A la mitja hora de joc, amb el Sevilla buscant sense parar la porteria de Hart, Konoplyanka va marcar el seu segon gol en aquesta ‘Champions’. L’internacional ucraïnès va rebre a plaer una pilota de Vitolo i la va col·locar a la xarxa superant a amics i estranys, sobretot a un Hart que no va poder fer res. Sens dubte, cada vegada és més clau aquest hàbil extrem per Unai Emery.

Això sí, el Manchester City es va topar amb la fortuna quan Adil Rami va introduir la pilota en la seva pròpia porta després que Wildried Bony rematés malament. Va ser una gran jugada de Touré Yaya, que va fer màgia desbordant per la línia de fons abans d’assistir a Sterling, el tret del qual ho va treure miraculosament Sergio Rico, que no va poder fer res davant el posterior autogol del seu company. Rico ja va estar providencial en el ‘rush’ inicial dels locals, traient llavors sí un bon remat de Bony.

La primera part va estar igualada, amb ocasions en tots dos costats i amb domini parcial per als uns i els altres. La sensació era no obstant això que el Sevilla havia d’anar per a dalt, en mostrar-se més incisiu. Lluny del succeït a Turí, on va semblar no presentar-se al partit contra la Juventus (2-0), en els primers 45 minuts el Sevilla ja va fer molt més que en aquella derrota.

En canvi, va començar millor el City després del descans. Va tenir més la pilota, va buscar més l’àrea contrària, però va veure com el Sevilla semblava mostrar-se còmode anant a la contra. En una d’elles, Gameiro va rematar alt de cap de nou, desaprofitant una bona ocasió com ja li succeís en la primera part. El perill sevillista arribava per les bandes, encara que habilitats per Banega i la seva batuta.

Va baixar en general la intensitat i tant Hart com Rico van estar bé quan es va precisar dels seus serveis. Sense ser tan vistós com en la primera part, el partit transcorria entre dues aigües, amb joc lent per ambdues parts excepte quan en accions puntuals imprimien velocitat en les contres. Un guió més semblat al del City en la Premier i amb el Sevilla incapaç, o sense voler, prendre les regnes.

Amb el City situat més amunt, amb les línies tímidament més lluny de Hart, el Sevilla tenia espais però ni Gameiro ni Konoplyanka o Vitolo per les bandes aconseguien tenir més protagonisme. Va voler llavors pressionar més el Sevilla, obligant al City a recular, i a partir del minut 65, ho va aconseguir. Va tornar a fer-se amb les regnes però ja sense les forces de la primera part. De fet, Emery va treure a Banega, contra la voluntat de l’argentí, per posar aire fresc en les botes de Krohn-Dehli.

Però tampoc es va quedar enrere el City en aquest període d’intercanvi. Van notar l’absència de David Silva i sobretot del Kun Agüero, però De Bruyne -de menys a més- i Navas, davant ‘el seu’ Sevilla, van intentar recuperar la iniciativa i posar-se per davant en el marcador, sabedors que deixar-se punts davant els espanyols podria ser perillós. Com perillosa va ser una altra arribada del Sevilla, amb mala rematada d’Iborra en una volea fallida.

Sense Banega, el Sevilla va tenir menys control però més arribada, i Krohn-Dehli va forçar un córner després d’un gran xut llunyà en carrera. Amb el danès en banda i N’Zonzi reforçant el centre del camp des de la banqueta, Emery va voler amarrar l’empat i provar fortuna al contraatac. Pellegrini també va moure fitxa, com si fos escacs, per no donar la pilota al rival, i situant a De Bruyne de ‘fals 9’ i a Touré de migcampista per explotar el seu xut llunyà. I el premi li va arribar al City així, en una contra final i gran finalització del belga pel 2-1 que va enfonsar als sevillistes.

El Manchester United empata amb gol de Martial

Pel que fa a la resta de partits, el Manchester United va empatar 1-1 al camp del CSKA Moscou, on Martial va igualar el gol de Doumbia; la Juventus va empatar a zero gols al seu camp amb el Borussia Mönchengladbach; El Malmoo va guanyar 1-0 a casa al Xhaktar Donetsk amb gol de Rosenberg; el Wolfsburg també va guanyar 2-0 al PSV amb gols de Bast Dost i Kruse, i el Galatasaray va guanyar 2-1 al Benfica amb gols d’Inan i Podolski, que van remuntar el de Nico Gaitán.