Un estudi que va realitzar Wade Davis, un etnobotànic de la Universitat de Harvard que va viatjar a Haití el 1982 per analitzar 2 casos certificats de zombis i estudiar les seves causes químiques.

La veritat sobre els zombis es troba a Haití, tot va començar el 1880, quan el periodista anglès Spencer St John, un pioner en l’estudi de la cultura haitiana, la seva tradició vudú i els zombis, va donar a conèixer el ritual pel qual els joves haitians eren sacrificats per tribus aborígens, fent-los beure una poció aparentment verinosa. Més tard, denunciava el periodista, aquestes persones eren reviscudes per efecte d’estranys sortilegis que impartien els grans sacerdots del culte vudú. No obstant això, un cop ressuscitats, els joves ja no semblaven tenir control sobre els seus actes i eren fàcilment obligats a treballar com a mà d’obra esclava en plantacions, sense evidenciar cap resistència.

Amb prou indicis sobre l’existència i la veritat sobre els zombis haitians, va viatjar a Haití el 1982 per investigar el cas certificat de dos morts vius i fer-se amb una mostra de la poció que enverinava als joves. Així va conèixer a Clairvius Narcisse, un camperol que va ser declarat clínicament mort en 1962 i va reaparèixer viu en 1980. Un germà seu havia comprat els serveis d’un sacerdot vudú perquè ho transformés en zombi. Va explicar que va ser retirat de la tomba va rebre una sèrie d’interminable flagells que el van deixar inconscient. després es va recuperar-se’n, immediatament va ser traslladat a una plantació, on va treballar com a esclau al costat d’altres zombis, fins que el seu amo va morir i ell va recuperar la llibertat.

L'origen i la veritat sobre els zombis | Diari CatalàWade Davis va poder finalment aconseguir una mostra de la poció verinosa per analitzar-exhaustivament. Després d’un temps d’investigació, el científic va anunciar oficialment la veritat sobre els zombis ‘que eren reals’ i publicar les bases químiques i socials del procés en el llibre ‘La serp i l’arc de sant Martí’. L’anàlisi va demostrar que el principal responsable de l’existència dels zombis era el peix globus. Aquest peix genera una substància altament tòxica anomenada tetrodontoxina, que ataca directament al sistema nerviós, paralitzant la víctima i reduint la seva activitat vital a nivells mínims, pràcticament imperceptibles, condició que permetia respirar amb quantitats ínfimes d’oxigen, com les presents en un taüt enterrat.

Quan el mort era desenterrat, se li donava a ingerir una pasta al·lucinògena basant-moniato, xarop de sucre i Datura Stramonium, substància present en una planta anomenada Cogombre de zombi, que induïa al ressuscitat a un estat psicòtic, amb signes de desorientació, confusió aguda i total amnèsia. Llavors, el gran sacerdot li declarava Mort Vivent i el zombi era batejat amb un nou nom per a una nova vida.