Al maig, cada dia un raig

0
pluja
Foto: Photopin

Estic escrivint aquest article mentre sento de fons el so de la pluja al carrer, amb aquell repicar de les gotes tan característic. No és fantàstic? Sí, ho és! Però ho és sobretot perquè acostumo a escriure els meus articles de nit, que és quan tinc el temps necessari per pensar i dedicar-m’hi. És genial que plogui de nit perquè quan plou de dia… Malament rai! Tot queda potes enlaire, com si no coneguéssim la possibilitat de què en qualsevol moment el cel es pugui ennuvolar i regalar-nos aquest bé tan preuat que és l’aigua. Però bé, al maig, cada dia un raig!

La veritat és que no estem preparats per la pluja, sobretot a les ciutats. Que plogui ens altera les nostres rutines, els nostres trasllats i les nostre feines, i ho converteix tot en una tasca més complicada, i per què no dir-ho, més trista i indesitjable. Sí, perquè a més a més, la pluja té aquesta connotació depriment, de malencolia, de fer-nos venir ganes de quedar-nos a casa, tapats amb una manta i plorant per la nostra trista existència.

Un dels exemples més clars de l’efecte de la pluja a les nostre ciutats el veiem en el trànsit dels nostres carrers. A les hores puntes, sobretot d’entrades i sortides a les escoles, els vehicles es multipliquen i col·lapsen barris sencers. La gent que normalment es desplaça a peu desisteix de la seva habitual forma de transport per agafar el seu cotxe. El metges ja diuen que caminar és molt sa, però fer-ho sota la pluja pot fer-te acabar en un llit amb un bon refredat!

I no només a les zones urbanes es noten els efectes de la pluja. A les carreteres i autovies del país el nombre d’accidents malauradament augmenta els dies en què l’asfalt és moll. I la causa d’aquests sinistres, al meu entendre, no és simplement que la carretera estigui molla, sinó també que la gent està poc acostumada a conduir en aquestes condicions, i fa moure els seus vehicles a la mateixa velocitat que durant els dies serens, sense tenir en compte la disminució de visibilitat i adherència a la que estan sotmesos. Tot això per no parlar dels agosarats que agafen la moto tot i la pluja! Així que molta precaució, estimats lectors!

Però són més els problemes que ens trobem el dia que plou, i la majoria són causats per la poca costum que tenim a les precipitacions. I és que és molt fàcil acostumar-se al solet i al bon temps, però sense pluja… Malament aniríem! Per exemple, quan plou poden fallar algunes antenes de televisió, alguns professionals que treballen al descobert han de deixar la feina per unes hores, o hem de suspendre acte a l’aire lliure perquè no hem previst un lloc aixoplugat on dur-lo a terme en cas de pluja. Evidentment, fa molta ràbia que es posi a ploure el dia del teu casament, o el dia que has decidit anar a Port Aventura, o el dia de Sant Jordi, tan bonic com és amb les seves parades al carrer.

Som un país poc acostumat a la pluja. Se’ns fan tolls als carrers per culpa de la mala canalització…Tenim goteres a les cases… Se’ns inunden els baixos… Clar que estic parlant de grans pluges, o de períodes prolongats de precipitació, no de quatre gotes mal contades que ens sorprenen a mig matí. Només faltaria.

Però ha de ploure, ves què us he de dir! Ha de ploure per a poder tenir els embassaments plens i no patir restriccions d’aigua durant l’estiu; ha de ploure per a què els boscos estiguin humits i no haver de lamentar incendis importants; ha de ploure per a què els camps es reguin i les collites siguin bones! I, sobretot, ha de ploure per a què puguem entendre d’una vegada per totes que ha de ploure, que ja estic cansada de veure gent lamentant-se els dies que plou, com si fos una desgràcia. Hem de conviure tant amb dies assolellats com amb dies grisos i humits. Perquè només d’aquesta manera entendrem que el “mal temps” ens el muntem nosaltres, amb la nostra actitud i la nostra manera d’afrontar el dia.

Encara plou… Ara rai, que és de nit. Espero que demà al matí hagi parat, que he de sortir a comprar!