L’escolta blaugrana no disposa de gaires minuts en aquest FC Barcelona Lassa però assegura estar treballant duríssim per demostrar el seu talent

Tenir paciència, esperar el moment i seguir millorant. Tres claus fonamentals per a qualsevol jove en qualsevol aspecte de la vida. A l’esport, aquests ingredients s’accentuen si l’objectiu és assolir l’èxit.

Marcus Eriksson (Suècia, 1993) és des de fa uns anys una de les grans promeses del FC Barcelona Lassa. Per talent pur, per potencial anotador i per capacitats tàctiques. Junt amb Mario Hezonja formaven un tàndem meravellós al filial fa un temps. Però el croat va progressar més ràpidament (i ara ja és a l’NBA).

Eriksson, després de viure un malson la passada temporada amb una lesió de genoll, torna a somriure aquest any. Tot i que és conscient que és un curs per treballar dur i seguir millorant: “Sabia que no tindria gaires minuts. Cada jugador té el seu rol i intentem entrenar dur per aconseguir minuts. Estic content, tot i que un sempre vol més i més. Quan surto a pista intento defensar al màxim i demostrar la meva gran virtut: el tir”, afirmava el suec a aquesta web en les hores prèvies a l’inici de la Copa.

L’escolta blaugrana ha volgut fer una valoració del Bilbao, rival d’aquesta nit als quarts de final: “Són un equip molt complet, amb grans jugadors i molt perillosos des de l’exterior. Hem de treballar dur si volem estar a les semifinals”. Eriksson creu que no guanyar la Copa no seria un fracàs, tot i que sí suposaria un cop moral dur per l’equip: “Si arribem a la final seran tres partits en quatre dies molt durs. Tots els equips tenim opcions reals, però el Barça sempre és favorit a qualsevol torneig. Tenint en compte el calendari del Top 16, guanyar la Copa ens donaria molta confiança”. 

Eriksson té una mitjana de 3 punts (60% en tirs de 2) amb només 9 minuts de joc. Té ganes i constància, fins que arribi al seu moment. Però al davant té Navarro, Ribas i Abrines. Temps al temps.