Mas, Rigau i Ortega, cridats a judici pel 9N

0
Artur Mas Irene Rigau
L'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i l'expresident Artur Mas, al Parlament | Foto: Europa Press

Els acusats recorreran l’acusació de desobediència i prevaricació que el magistrat imputa a l’expresident, l’exvicepresidenta i l’exconsellera d’Ensenyament

El magistrat que investiga la causa del 9N ha finalitzat la investigació del cas i ha conclòs que ha de seguir-se l’acusació contra l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, l’exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau per presumpta desobediència i prevaricació administrativa.

El jutge de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat traslladar la causa a les parts perquè, en deu dies, sol·licitin l’obertura del judici i presentin els escrits de qualificació o demanin el sobreseïment de la causa, ha informat aquest dimarts en TSJC en un comunicat.

Així, el tancament de la investigació deixa els tres investigats més al voltant de seure al banc dels acusats, a falta que les acusacions es pronunciïn; si hi ha acusació, com es preveu, el jutge dictarà un nou sentència en el qual s’enviarà el cas a judici.

El jutge conclou que Mas coneixia des del mateix 4 novembre la providència del TC que ordenava la suspensió de la convocatòria perquè se li va comunicar personalment i, malgrat això, es va negar “obertament” a donar compliment a aquest mandat.

Ortega es va coordinar amb Mas en la preparació de la consulta i, entre d’altres gestions, va ser l’encarregada d’oferir els resultats de les votacions al centre de premsa, recorda el tribunal.

El paper de Rigau, segons relata el TSJC, va consistir a procurar que els directors dels instituts cedissin els centres per acollir les votacions i va possibilitar que s’instal·lessin els ordinadors, el programari i el material per a la jornada.

El magistrat ha desestimat la petició de sobreseïment que havien sol·licitat les defenses dels investigats per l’organització de la consulta sobre la independència del 9 de novembre del 2014.

No van ser només voluntaris

El jutge rebutja en la seva resolució la justificació que van donar els investigats que tot el procés va quedar en mans del voluntariat de la consulta després del 4 de novembre -quan el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre el procés-, sense intervenir la Generalitat.

El jutge conclou que també va ser rellevant el servei de contractistes privats pagats per la Generalitat i amb coneixement dels tres investigats, “amb plena consciència de la desobediència” a la suspensió judicial del procés de la consulta, com constaten correus electrònics entre la Generalitat i els contractistes que es demanava literalment confidencialitat i tacte.

A més, els voluntaris tenien funcions com rebre i custodiar el material del procés, però no de recollir-lo, traslladar-ho, instal·lar-lo, desmuntar-lo ni retornar-lo, entre d’altres funcions; el web oficial del 9N -encarregada per la Generalitat- va continuar obert després del 4 de novembre; el CTTI de la Generalitat va encarregar els programes informàtics per al procés de dades de les votacions, i ha demanat a l’empresa contractada que reforcés els equips de guàrdia el cap de setmana del 9N.

També consta que la Conselleria d’Ensenyament va adquirir 7.000 ordinadors portàtils l’octubre del 2014 per a les votacions; que Governació va encarregar al Centre d’Iniciatives a la Reinserció (Cire) fer urnes, sobres, paperetes i altres materials, i que l’empresa contractada per recollir-lo i distribuir-ho ho va fer després del 4 de novembre; i Presidència va contractar el condicionament d’un pavelló per al Centre de Premsa Internacional, on la vicepresidenta va difondre dades el dia de la votació.

Al·lega a més que els voluntaris tenien una assegurança d’accident contractat per Governació; que hi va haver una campanya institucional per a la participació en la consulta; que centres educatius de la Generalitat van acollir urnes; que Ensenyament va fer reunions sense aixecar acta tot i que va evitar impartir instruccions escrites a directors d’instituts que anaven a acollir urnes, si bé hi ha hagut “instruccions verbals” segons les testificals.

Francesc Homs, també afectat a la causa

El jutge també destaca que un dels contractistes, T-Systems, va preguntar a la Generalitat si havia de complir el seu encàrrec després de la providència del TC del 4 de novembre, i el conseller de presidència, Francesc Homs, li va respondre que sí havia de complir i que posava a la seva disposició els serveis jurídics de la Generalitat.

La causa també afecta precisament Homs com a participant actiu en el procés, tot i que no la tramita el TSJC sinó el Tribunal Suprem (TS) després de ser aforat per aquest tribunal, com a diputat del Congrés des de les eleccions generals de desembre del 2015.