Michio Kaku afirma haver trobat proves de l’existència d’una força intel·ligent i desconeguda per l’home que governa la natura

Michio Kaku: Una força intel·ligent ho governa tot | Diari CatalàEl prestigiós físic teòric nord-americà Michio Kaku, famós per formular la revolucionària teoria de les cordes (model fonamental de la física que assumeix que les partícules materials aparentment puntuals són, en realitat, ‘estats vibracionals’), va causar recentment un petit tremolor a la comunitat científica després que afirmés haver trobat proves de l’existència d’una força intel·ligent i desconeguda per l’home que governa la natura, és a dir, alguna cosa bastant semblant al concepte que molts tenen de Déu com a creador i rector de l’univers.

Per arribar a aquesta conclusió Michio Kaku va utilitzar una inèdita tecnologia creada l’any 2005 que li va permetre analitzar el comportament de la matèria a escala subatòmica, valent-se per a això d’un ‘semi-ràdio primitiu de taquions’. Els taquions, per cert, són totes aquelles partícules hipotètiques, capaç de moure a velocitats superlumínicas, és a dir, són partícules teòriques, capaços de ‘desenganxar’ la matèria de l’univers o el contacte de buit amb ella, deixant així a aquesta matèria en estat pur, totalment lliure de les influències de l’univers que les envolta.

Michio Kaku: Una força intel·ligent ho governa tot | Diari CatalàSegons el físic, al observar el comportament d’aquests taquions en diversos experiments, va arribar a la conclusió que els éssers humans vivíem en una mena de ‘Matrix, val a dir, un món regit per lleis i principis concebuts per una espècie de gran arquitecte intel·ligent.

Segons ha assegurat el científic:

He arribat a la conclusió que estem en un món fet per regles creades per una intel·ligència, no molt diferent d’un joc d’ordinador preferit, però, és clar, més complex i impensable. Analitzant el comportament de la matèria a escala subatòmica, afectada pel semi-ràdio primitiu de taquions, per primera vegada en la història, un diminut punt en l’espai, totalment lliure de qualsevol influència de l’univers, matèria, força o llei, es percep d’una forma inèdita el caos absolut. Així, tot el que anomenem atzar ja no té més sentit, perquè estem en un pla regit per regles creades i no determinat per atzars universals. Això vol dir que, amb tota probabilitat, hi ha una força desconeguda que ho governa tot.

Michio Kaku ha afegit que:

Algú li va fer un cop a Einstein la gran pregunta: Hi ha un Déu? Al que va contestar que creia en un Déu representat per l’ordre, l’harmonia, la bellesa, la simplicitat i l’elegància, el Déu de Spinoza. L’univers podia ser caòtic i lleig, però en canvi és bell, simple i regit per regles matemàtiques senzilles.

La teoria de les cordes i la música de Déu

Michio Kaku: Una força intel·ligent ho governa tot | Diari CatalàPel que fa a la formulació de la famosa ‘String Field Theory, o teoria de les cordes, model fonamental de la física que assumeix que les partícules materials aparentment puntuals són, en realitat, ‘estats vibracionals’ d’un objecte estès més bàsic anomenat ‘corda’ o ‘filament’, el que convertiria a un electró, per exemple, no en un punt sense estructura interna i de dimensió zero, sinó que una pila de cordes minúscules que vibren en un espai-temps de més de quatre dimensions.

Michio Kaku ha afirmat que:

Des de fa molt temps treball en aquesta teoria, que es basa en la música o petites cordes vibrants que ens donen les partícules que veiem a la natura. Les lleis de la química amb què hem tingut problemes a l’escola secundària serien les melodies que es poden executar en aquestes cordes vibrants. L’Univers, així, seria una simfonia d’aquestes cordes vibrants i la ment de Déu, sobre la qual Einstein va escriure àmpliament, seria música còsmica ressonant a través d’aquest nirvana a través de les 11 dimensions hiper espacials.

El físic nord-americà d’origen japonès va concloure que:

Els físics són els únics científics que pot dir la paraula ‘Déu’ i no posar-se vermell. El fet essencial és que es tracta de preguntes còsmiques d’existència i significat. Thomas Huxley, el gran biòleg del segle passat, va dir que la qüestió de totes les preguntes de la ciència i la religió és determinar el nostre lloc i el nostre veritable paper en l’Univers. Per tant, la ciència i la religió es tracten de la mateixa pregunta. No obstant això, hi ha hagut essencialment un divorci en l’últim segle, més o menys, entre la ciència i l’humanisme, i crec que és molt trist que no parlem ja el mateix idioma.