Miquel Iceta i els periodistes ‘samurais’

0
Miquel Iceta, David Miro, Salvador Alsius
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, l'autor del llibre, David Miró, i l'actualment membre del CAC, Salvador Alsius | Foto: Adrián Caballero

El líder del PSC va fer una lloança del periodisme polític analític en la presentació del llibre ‘Periodisme samurai’, de David Miró

Acaba una sessió al Ple del Parlament i els periodistes es preparen prop del faristol per escoltar i apuntar les declaracions dels representants dels diferents grups polítics amb representació. El mateix periodista escolta, un darrere l’altre, tots aquests líders, intentant captar, en cadascuna d’aquestes intervencions, el titular més interessant, fer la crònica de tota la intervenció i penjar-la l’abans possible, lluitant per ser el primer en un món digital on la competència és ferotge i on molts cops la crònica de la intervenció del polític de torn és a la portada del diari abans fins i tot que aquest polític acabi de parlar o de respondre la darrera pregunta.

Es pot fer un bon periodisme polític només amb declaracions?, es preguntaven ahir una vintena de periodistes reunits al Col·legi de Periodistes en la presentació del llibre ‘Periodisme samurai, les claus per ser un bon periodista polític’ [Editorial UOC, 2016], on el seu autor, el periodista i professor David Miró, desgrana mitjançant lliçons cap als seus alumnes de Periodisme Polític i decàlegs per a polítics, caps de premsa i periodistes, el que creu són les claus per ser un bon ‘samurai’, un periodista que lluiti per la noticia i la informació rellevant. L’acte va ser una mena de col·loqui entre aquests periodistes i el polític que millor parat surt al llibre de Miró, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. “Hi ha dos tipus de periodistes: els que volen una declaració i els que volen saber”, va definir Iceta en una de les seves intervencions, per tot seguit apuntar que “m’agraden més els segons”.

En un món digital on fins i tot la informació té pressa, Iceta lamentava no haver conegut gaires ‘periodistes samurais’ i definia aquest concepte com un ideal “molt bo” al quals els periodistes polítics han d’aspirar. Es va mostrar crític el líder socialista amb el fet que un mateix periodista es passi el matí atenent rodes de premsa. “Sabrà explicar per què un diu una cosa i l’altre una altra?”, es qüestionava al temps que reclamava una major presència als mitjans del periodisme analític, interpretatiu, el qual “explica realment les coses”.

Miquel Iceta concloïa un debat animat fent referència a alguns dels trucs per evitar entrevistes compromeses –“tu sempres acceptes una entrevista, després ja sorgiran problemes d’agenda”– i afirmant que ell mai dóna una exclusiva a ningú. “El periodista se l’ha de guanyar, és la seva feina”. Amb el concepte que Iceta té sobre el periodista polític, no és d’estranyar que Miró recomani a qualsevol polític que vulgui aprendre com es tracten els mitjans que es fixi en l’actual primer secretari del PSC.