Un diputat per a quatre grups

0
Mònica Oltra i Pablo Iglesias a un acte de campanya. Foto: Reuters
Mònica Oltra i Pablo Iglesias a un acte de campanya. Foto: Reuters

La líder de Compromís Mónica Oltra demana al PSOE la cessió d’un escó per a què Podem i les confluències territorials puguin formar quatre grups

Demà és el darrer dia per presentar les sol·licituds de creació de grups parlamentaris, i a partir d’avui el Rei Felip VI es reuneix amb les formacions polítiques que han obtingut representació. El cap d’Estat es reunirà per separat amb Podem, En Comú Podem, Compromís-Podem-És el moment, els quatre grups que es demanen al Congrés dels Diputats.

Ara bé, aquests grups parlamentaris no estan gens clars, ja que tant PP, PSOE com Ciutadans segueixen afirmant que les quatre formacions han d’anar al mateix grup, sinó s’incompliria el reglament del Congrés, altrament interpretat de manera més flexible a l’hora d’atorgar grup propi a ERC i Democràcia i Llibertat (DiL).

Tant el líder de Podem, Pablo Iglesias, com l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau porten reivindicant els grups propis de les confluències des de després de les eleccions, ja que en el programa de les tres formacions territorials estava la formació de grup propi com a objectiu. La darrera en sumar-se a aquestes reivindicacions ha estat la líder de Compromís, Mònica Oltra, que ha demanat al PSOE en un article a El País la cessió d’un escó.

Oltra apel·la al pluralisme polític al demanar aquesta cessió i posa d’exemple el fet que ja en cedís dos a ERC i uns altres dos a DiL. En realitat, la petició de la líder de Compromís no és més que una altra manera de fer pressió i de demostrar les contradiccions davant les quals es troben els socialistes, ja que les confluències reuneixen les condicions necessàries per tenir grup propi.

Les contradiccions a l’hora d’interpretar

L‘article 23.2 del reglament del Congrés dels Diputats diu que no podran formar “Grup Parlamentari separat els Diputats que, al temps de les eleccions, pertanyessin a formacions polítiques que no s’hagin enfrontat durant l’electorat”. Aquest requisit es va establir per a què socialistes catalans i bascos no tinguessin veu pròpia dins el Congrés. Ara bé, fins ara no s’havia donat una situació com la de Podem i les confluències territorials.

Sense cap precedent i una Mesa del Congrés que està majoritàriament en contra de la formació dels quatre grups, és difícil que es pugui aconseguir. Tanmateix, Podem i les confluències es troben amb diverses contradiccions que juguen a favor seu i que podrien contrarrestar l’article 23.2 com a aval.

La primera es troba a l’article 64 de la LOREG, on s’estableix que “no es poden sumar les candidatures d’una entitat política que es presenta en solitari a determinades circumscripcions i a d’altres forma part de coalicions“. I així ho va fer el Ministeri de l’Interior a l’hora d’anunciar els resultats.

Al web del Ministeri, els resultats finals se segueixen presentant per separat. A més, Felip VI rebrà a Podem i a les confluències per separat, amb la qual cosa es reconeix la naturalesa jurídica pròpia dels quatre grups per separat. Cal sumar-hi també el fet que les candidatures territorials representin una sèrie d’interessos molt diferents als de Podem.

Les altres opcions per formar grup

Tot i tenir un argumentari fort que rebat l’aplicació de l’Article 23.2 com a única premissa per no deixar formar els quatre grups, el cert és que tant En Marea com En Comú Podem i Compromís-Podem-És el moment ho tenen complicat per poder constituir grup propi dins el Congrés dels Diputats.

Davant un escenari més que possible, les formacions plantegen diverses opcions que també els podrien acabar per portar a la contradicció. En total, les propostes que se saben són tres, amb les quals Podem i les confluències acaben per cedir, en part, davant les exigències de la resta de formacions.

La primera opció que el líder de Podem va plantejar va ser un grup “confederal”, és a dir, un grup únic amb les quatre formacions on cadascuna tindrà les seves funcions assignades i amb les quals es podrà expressar la pluralitat i diversitat de veus de cada candidatura.

Una segona proposta és la de formar dos grups: un amb els 42 representants de Podem arreu de l’Estat i un altre amb els de les confluències territorials. El problema és que, tal i com ja els hi ha recordat el Secretari General del PSOE Pedro Sánchez, es trobarien amb el mateix problema que a l’hora de formar quatre grups, l’article 23.2.

La darrera opció és la menys desitjada, i consisteix en desfer les confluències i que els diputats s’afegissin al grup que els hi correspongués. En el cas de Galícia i Catalunya, alguns d’ells anirien a parar a Izquierda Unida-Unidad Popular, ja que molts dels seus candidats provenen de les formacions territorials. Ara bé, si això es donés també es presentaria el dubte de per què demanaven fins ara la integració de les confluències només dins Podem si també hi havia representants d’Izquierda Unida.