Mor el nen d’Olot afectat per la diftèria

0
Mor el nen d'Olot amb diftèria

Mor el nen d'Olot amb diftèria

Portava un mes lluitant contra la malaltia

El nen de sis anys d’Olot afectat per la diftèria, el primer cas detectat a Catalunya en 32 anys,  va morir la matinada de divendres a dissabte a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona, segons va informar el centre. El menor, que no havia estat vacunat contra aquesta malaltia que va contraure ara fa un mes, no va poder superar les afectacions als seus òrgans.

Tenia afectades les funcions respiratòries, cardíaques i renals a causa de la toxina de la diftèria, i necessitava respiració assistida, estava connectat a un ronyó artificial i portava dies amb circulació extracorpòria.

El petit va començar a notar símptomes el 25 de maig però no va ser sotmès a proves específiques fins quatre dies després. Una vegada confirmada la presència del bacteri al seu organisme, va ser traslladat, en estat crític, des d’Olot a la Vall d’Hebron. La falta de medicaments va obligar a l’hospital a buscar per tota Europa la antitoxina diftèrica, que finalment va arribar procedent de Rússia. La diftèria, una malaltia infecciosa causada per una toxina que produeix el bacteri Corynebacterium diphtheriae i que es contagia bàsicament per via respiratòria, feia dècades que no es detectava a Catalunya.

No obstant això, la Generalitat va mobilitzar entre 100 i 150 persones que van estar en contacte amb el nen. Deu persones, vuit de les quals eren nens, que en algun moment van estar en contacte amb el petit de sis anys, són portadors del bacteri encara que no han desenvolupat la malaltia. Tots ells estaven vacunats, fet que va impedir que la patologia es desenvolupés, encara que van ser tractats igualment amb antibiòtics. A les escoles d’Olot hi havia 47 nens sense vacunar.

El conseller de Sanitat, Boi Ruiz, ha assegurat que tan víctimes són “els nens no vacunats com els pares que amb informacions inadequades no els vacunen”. “Això no pot tornar a passar. La gent ha de vacunar als seus fills. És molt trist que en un país on ningú té problemes per accedir a la vacunació es produeixi un cas com a aquest” argumentant, així, que les vacunes són totalment necessàries.

Boi Ruiz va recordar que “les persones que han estat vacunades no corren cap risc” i va explicar que “encara no és clar si l’origen dels contagis d’Olot està en els mateixos portadors o en el nen que havia desenvolupat la malaltia. És molt difícil de determinar”. “El nombre de portadors que teníem a Olot de l’entorn del nen afectat s’estan reduint gràcies al tractament que estem realitzant. Ja hi ha dos que han rebut l’alta. No són pacients, són portadors”. Ruiz va afirmar que “és enormement difícil establir mesures obligatòries en les vacunacions, el més important és que hi hagi consciència social”, va afegir.

El ministeri de Sanitat apunta que entre un 0,2 i un 0,4 per cent de la població és portadora del bacteri de la diftèria. Per poder actuar més ràpid en el cas d’un contagi, el govern espanyol ha proposat a la UE tenir una reserva de la antitoxina.

Debat al voltant de les vacunes

Ja des que es va detectar aquest cas de diftèria, el debat sobre si cal vacunar-se o no va entrar en escena, però, ara, després de la tràgica mort del nen, encara s’aviva més aquesta flama. Per un costat és innegable que amb la vacuna les possibilitats que es doni un cas com aquest són més inferiors, i només cal buscar al historial d’aquesta malaltia al nostre territori, el qual ens situa l’últim cas conegut tres dècades enrere. Però la veritat absoluta sobre aquest tema ningú la sap i, per això, és raonable que apareguin veus en contra de les vacunes, veient-les com una negoci econòmic i donant la seva visió sobre el tema. Però l’ideal seria que això fos merament informatiu, però, per desgràcia, la majoria de cops és una inculcació que pot acabar convencent-te de quelcom que no està provat. En aquest sentit, el més sensat és, potser, seguir el camí fàcil i vacunar-se ja que els científics que s’encarreguen de fabricar-les són els que, a priori, coneixen més el tema, tot i que també formen part del cercle del negoci farmacèutic que podria arribar a qüestionar quina és la finalitat real. No obstant, la decisió final sempre recau sobre els pares o tutors legals del nen, i són ells els que han d’acabar decidint el que creuen que és millor pel seu fill o filla.

Mirant-t’ho amb perspectiva, la única víctima real d’aquest cas ha estat el pobre nen que, sense saber-ho ni sent partícip de cap decisió, es va trobar en una situació molt complicada que al final ha acabat de la pitjor manera possible.

Des d’aquí donem el nostre més sentit condol a tota la família, amics i coneguts del nen.