Els germans Coen tornen al seu humor més irònic a través d’un homenatge als anys 50

‘¡Ave César!’ (2016), exercici de cinema dins del cinema. El projecte va néixer fa deu anys, però va trigar a fer-se realitat. Però una vegada reprès el projecte, els dos germans Coen (Ethan i Joel) han aconseguit reunir als seus habituals col·laboradors, que resultaven imprescindibles per realitzar una pel·lícula d’humor negre tal com la tenien ideada, és a dir, al més pur estil Coen.

Es tracta clarament d’un homenatge i una sàtira de l’època daurada de Hollywood en els anys 50, quan regnaven els estudis, just abans que comencés la seva crisi en haver d’enfrontar-se a la televisió, i en plena Guerra Freda. Per plantar cara a aquest rival, Hollywood va apostar per realitzar una sèrie de superproduccions d’epopeies bíbliques amb milers d’extres, agosarats musicals i espectacles aquàtics en Technicolor, així com una gran quantitat de Westerns i elegants drames de societat. I els Coen han sabut agrupar tots els citats elements hàbilment en la seva nova pel·lícula.

Sense arribar al mestratge de les seves millors pel·lícules, el filme resulta en qualsevol cas una pel·lícula molt entretinguda, amb bons gags i un colossal repartiment d’actors i actrius (Josh Brolin, George Clooney, Ralph Fiennes, Tilda Swinton, Channing Tatum i Scarlett Johansson) que es nota que volien aparèixer en aquesta curiosa e interessant pel·lícula. La virtut més gran de la pel·lícula és segurament la seva magnífica elaboració. Gran labor, com sempre, de Roger Deakins. Com a valoració de l’elenc, Josh Brolin i Ralph Fiennes estan excel·lents, com sempre i George Clooney segueix fent còmicament, d’ell mateix.

Com a única pega, es podria dir que el problema de ‘¡Ave César’ és que malgrat la seva gran proposta i una bona carta d’intencions, la pel·lícula té alguna sensació que mai acaba d’elevar el vol. En algun moment puntual sembla que hi hagi més gags que trama. Però encara així, la perspicàcia cinematogràfica dels Coen està ben present i el film no es queda en una mera comèdia més del munt, sinó que són bastants els detalls a tenir en compte.

La diversió i el bon entreteniment estan en qualsevol cas assegurats, amb bones dosis de crispetes molt còmiques que pots menjar-te veien la idea esbojarrant dels germans directors.