Néixer a la banda equivocada del mar

0
Refugiat Idomeni
Noia a Idomeni | Foto: Farmamundi

La Unió Europea ha passat de l’acollida de refugiats a la seva expulsió cap a Turquia sense que els països membre hagin complit amb la quota d’acollida

Si fos un país, seria el número 21 dels Estats més poblats del món. Això diu l’últim informe de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) sobre els desplaçaments forçosos. Tindria més habitants que el Regne Unit. Però no constitueixen un estat, sinó que formen part de tota aquella gent que ha hagut de moure’s del lloc on vivia per causes de violencia.

El mateix informe diu que, en el tancament de 2015, 65,3 milions de persones havien estat desplaçades arreu del món. Aproximadament sis milions més que l’any anterior. En el darrer any, s’ha associat el concepte de desplaçat al de refugiat a causa de la crisi humanitària que pateix Europa, però hi ha altres tipus de desplaçaments forçosos.

Concretament, 21,3 milions es troben en situació de refugiats, però el cert és que el gruix de població són desplaçats. És a dir, 40,8 milions de persones segueixen dins els seus respectius països, però lluny de casa seva. A més, hi ha 3,2 milions que estan com a sol·licitants d’asil.

 

Les dades

165.000. És la xifra comptabilitzada per l’ACNUR de persones que han arribat des de principis d’aquest any a Europa fugint de la guerra i violència dels seus països.

5 milions. Són els sirians que han fugit del seu país des que va començar la guerra l’any 2011. Poc més de 50.000 són els que es troben ara als camps de refugiats de Grècia i els quals la UE vol tornar per “impossibilitat de reassentar-los”.

Els països membre, Espanya entre ells, argumenten també que podria ocasionar un impacte en la població. Costa de creure, però per crear una imatge mental del que suposaria acollir a tota aquestes persones només en un país, com l’Estat espanyol, pensem en el Camp Nou. El seu aforament és de 99.354 persones. Quan s’omple, no s’activa cap mesura especial per sobrepoblació de Barcelona.

480.000. Les persones que Oxfam Intermón demana que es traslladin des del Líban, Turquia o Jordània als països de la UE. No suposen ni un 1% de la seva població total. Fins l’últim recompte, els estats havien acollit un 1,39% de les persones refugiades per la guerra a Síria que es troben en els països del voltant.

3.200 de 15.000. Les peticions d’asil que ha resolt l’Estat espanyol durant l’any anterior. Aquesta xifra es tradueix en què ha denegat el 70% de les sol·licituds, en gran part procedents de Síria, però també d’Ucraïna i Melilla, segons l’informe de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR). Respecte al percentatge europeu, suposen un 1% del total.

586. Persones refugiades rebudes a l’Estat espanyol des de gener fins al juny. En l’últim compromís amb la UE n’havia d’acollir 16.000 abans de 2017, als que s’hi haurien de sumar els 2.740 assignats al maig de 2015. En total, Espanya ha acollit a menys de 1.000 persones des de 2014.

 

De l’acollida al tancament de fronteres

El discurs inicial de la Unió Europea respecte a les persones refugiades que arribaven pel sud i sobretot des de Síria, però també des d’Afganistan o l’Iraq, va ser d’acollir i reassentar. És per això que es van arribar a fer més de mitja dotzena de reunions urgents per establir les quotes d’acollida en els països membre.

Lluny de complir-se, les condicions es van anar endurint fins arribar al pacte entre la UE i Turquia, en el qual s’intercanviaven quotes de persones refugiades per diners. També s’establia un objectiu mensual de 6.000 persones a reubicar entre els diferents països. En les últimes quatre setmanes se n’han reubicat 800.

Aquest sistema de quotes, juntament amb la resta de l’acord i els incompliments continus per part dels estats membre, provoca que les persones que arriben a Europa quedin en camps de refugiats improvisats – que es troben al sud de Grècia sobretot – i que intentin arribar per vies il·legals.

Una de les raons que porta a això és que en el mateix tractat s’estipula que la persona sol·licitant d’asil no té dret a escollir país, sense tenir en compte si qui fa la petició té família en algun lloc concret o algun vincle que li pugui servir d’ajuda per reassentar-se.

A més, només poden sol·licitar l’asil aquelles persones que provenen de Síria, el que deixa fora a d’altres que també pateixen situacions de violència al seu país, com les provinents de l’Afganistan, país del qual han marxat ja 2,7 milions de persones.

Síria i Afganistan són només dos dels països que encapçalen la llista de nacionalitats de refugiats al món, i al qual el segueix Somàlia, Colòmbia, República Democràtica del Congo, l’Iraq, Nigèria, Sudan, Sudan del Sud i el Iemen.