Ni un pas enrere

0
Nuria de Gispert Generalitat
Moment de la presentació | Foto: Ernest Benach

Aquesta setmana es va presentar al Parlament el llibre  “Paraules de la presidenta Núria de Gispert i Català. La conjuntura política, la qüestió nacional i el dret a decidir”. El Parlament, en la seva col·lecció “Testimonis parlamentaris” ha tingut a bé deixar constància dels discursos dels diversos presidents que ha tingut la institució d’ençà que el Molt Honorable Heribert Barrera en fos nomenat president l’any 1980. En l’època de la República, el Parlament tenia insignes periodistes que feien les funcions de cronista parlamentari, i deixaven negre sobre blanc, en els diversos diaris de l’època, la seva empremta, els seus comentaris, les seves crítiques i observacions i feien una descripció, sovint molt acurada, de la realitat política, i no tan política, del Parlament.

La figura del cronista ha anat desapareixent, o potser millor dit s’ha anat transformant amb el pas dels anys. Les noves maneres de comunicar, els nous formats amb què treballen els mitjans de comunicació, la immediatesa, la urgència amb què tot s’ha de tractar, fan que el punt de pausa i reflexió però també d’investigació i opinió que calen per fer una crònica equilibrada hagi deixat pas a noves maneres de comunicar allò que passa al Parlament. Hi ha hagut uns quants periodistes que han fet, amb més o menys regularitat, cròniques parlamentàries, però amb poca continuïtat. I hi ha hagut periodistes que al llarg dels anys han fet de la vida parlamentària el seu principal centre d’interès, periodísticament parlant. El cert però, és que a hores d’ara els equivalents als cronistes parlamentaris s’expressen via Twitter, blog, programes especialitzats de la televisió i, fins i tot, a través del Canal Parlament. Ja sé que no és ben bé el mateix, però, com tot, les coses evolucionen, i la política i el periodisme no en són cap excepció.

El llibre de la presidenta de Gispert doncs recull els seus principals discursos d’aquestes dues darreres legislatures. Uns anys certament complicats i molt difícils de gestionar, políticament parlant.  Ens trobem doncs davant d’una autèntica crònica d’una etapa políticament apassionant

Núria de Gispert deixa testimoni de la seva vivència, però també de la seva evolució política. Ella que ha estat al peu del canó des de la recuperació de la democràcia i que ha viscut a cavall del govern, amb altes responsabilitats en diferents períodes, i del Parlament, explica, a través dels seus discursos, com ha evolucionat el seu pensament i com ha passat a defensar la necessitat que Catalunya té d’un estat propi. Núria de Gispert era d’aquelles persones, com moltes altres en aquest país, que no era independentista. Però la força dels fets, les agressions contra l’autogovern i la duresa dels atacs des de les institucions de l’Estat cap a Catalunya van fer evolucionar el pensament de De Gispert. Com ja he dit, no és un cas aïllat. I fruit d’aquesta evolució i fruit de la trobada i complicitat dels independentistes més recents amb els de tota la vida, el país, ara mateix es troba on es troba. Sóc dels qui creu que la gran sort que ha fet l’independentisme ha sigut aquest gran creixement a partir de persones que s’hi han apropat i se n’han convençut des de la pràctica, des del dia a dia, des de la necessitat de defensar l’estat del benestar a Catalunya.

En l’acte de presentació, la presidenta va fer referència, en un determinat moment, a una conversa amb el president Mas. Era just després de la manifestació de l’11 de setembre de 2012. Catalunya ja portava temps expressant, amb contundència pacífica, cívica i democràtica, que el temps de l’autonomia s’havia esgotat i que ara tocava un nou escenari polític. La confabulació d’ambdós presidents es va tancar amb un “ni un pas enrere”, que ha significat, malgrat tot, molts passos endavant. La política és molt dura, sovint injusta, però aquelles persones que hem tingut l’immens honor de servir els nostres conciutadans des de llocs d’alta responsabilitat, sabem perfectament què signifiquen les institucions per a una nació. I quan des de les institucions es diu de manera clara i diàfana ni un pas enrere, vol dir que avancem, i avançarem. Segur!